Capella del Roser de l'Església de Sant Esteve, destruïda per un incendi, en l'esclat de la Guerra Civil. A primer terme, l'obertura de la porta d'accés a la trona gòtica.

Incendi de la porta romànica de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil.

Portal romànic de l'Església de Sant Esteve, situat a la façana de ponent, del que només es conserva una part, arran de la Guerra Civil.

Façana de ponent, dita del "portal petit" de l'Església de Sant Esteve i el campanar gòtic.

Escut de Granollers, en una de les columnes angulars de la Porxada. Al fons, el campanar gòtic i la lluerna neoclàssica de l'Església de Sant Esteve.

21/07/1936

Papers, llibres i documents cremats a terra, de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil. Vista del carreró que hi havia a ponent de l'església; al fons la façana de l'edifici Arxiu-Museu, situat a la plaça de Sant Bartomeu, actual plaça de Folch i Torres.

21/07/1936

Portalada gòtica de l'Església de Sant Esteve mig destruïda, per l'incendi provocat en l'esclat de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà la portalada romànica de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil.

Creu gòtica, de plata daurada, de l'Església de Sant Esteve.

Portalada romànica de l'Església de Sant Esteve.

Trona d'estil gòtic provençal del segle XVI, de l'Església de Sant Esteve.

Custodia gòtica, de plata daurada del segle XVI, de l'Església de Sant Esteve.

Altar del Roser del segle XVII, a l'Església de Sant Esteve. Va ser cremat per l'incendi provocat a l'inici de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà l'Escuela Cristiana de los Hermanos, a la plaça de l'Església, quan va ser incendiada en l'esclat de la Guerra Civil.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

19/07/1936

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

Milicians desfilant pels carrers a l'inici de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà el Centre Catòlic, situat a la plaça de l'Església, quan va ser incendiat en l'esclat de la Guerra Civil.

Jardins del Parc de l'Estació amb la balustrada de pedra que l'envoltava.

Els Jardins del Parc de l'Estació ocupaven el solar de l'edifici de Telefònica i arribaven fins al carrer d'Agustí Vinyamata, davant del Casino. El 1935, van construir la balustrada de pedra que envoltava el jardí, que es pot veure a la fotografia, i una escalinata que el comunicava amb l'esplanada de plataners.

Estat de la façana de l'Ajuntament a la plaça de la Porxada, després dels fets ocorreguts l'octubre de 1934, quan va ser atacada a canonades.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

Interior de la Biblioteca Popular Francesc Tarafa, a l'edifici de l'antic Hospital de Sant Domènec, del segle XIV. La biblioteca va ser inaugurada el 1926.