L'alcalde Josep Pujadas, regidors i altres assistents al cementiri municipal, en l'acte d' inauguració del monument dedicat a les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil de 1938.
L'alcalde Josep Pujadas, regidors i altres assistents al cementiri municipal, en l'acte d' inauguració del monument dedicat a les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil de 1938.
L'alcalde Josep Pujadas, regidors i altres assistents al cementiri municipal, en l'acte d' inauguració del monument dedicat a les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil de 1938.
L'alcalde Josep Pujadas, el regidor Albert Camps i altres assistents al cementiri municipal, en l'acte d' inauguració del monument dedicat a les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil de 1938.
L'alcalde Josep Pujadas i l'historiador Joan Garriga, al cementiri municipal al costat del monument dedicat a les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil de 1938.
Homenatges a les víctimes del bombardeig en el Parc Municipal Torras Villà. D'esquerra a dreta Anna M. Palé, Josep Mayoral, l'alcalde Josep Pujadas, Francesca Martín i Francesc Rubio.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual va quedar la fàbrica tèxtil Roca Umbert, després de ser parcialment cremada i destruïda al final de la Guerra Civil, per integrants dels comitès revolucionaris. Aquesta empresa va ser col·lectivitzada sota el nom d'Espartacus.
Estat en el qual quedà el pont de ferro sobre el riu Congost, a la carretera de Caldes, després que el van dinamitar el republicans per retardar l’entrada de les tropes feixistes, al final de la Guerra Civil, el 27 de gener de 1939.
Estat en el qual quedà el pont de ferro sobre el riu Congost, a la carretera de Caldes, després que el van dinamitar el republicans per retardar l’entrada de les tropes feixistes, al final de la Guerra Civil, el 27 de gener de 1939.
Estat en el qual quedà el pont de ferro sobre el riu Congost, a la carretera de Caldes, després que el van dinamitar el republicans per retardar l’entrada de les tropes feixistes, al final de la Guerra Civil, el 27 de gener de 1939.
Estat en el qual quedà el pont de ferro sobre el riu Congost, a la carretera de Caldes, després que el van dinamitar el republicans per retardar l’entrada de les tropes feixistes, al final de la Guerra Civil, el 27 de gener de 1939.
Marxa de la primera columna de milicians del Vallès al front d'Aragó, en plena Guerra Civil, desfilant pel carrer de Josep Anselm Clavé des de la plaça de la Corona.
Estat en que quedà la Porxada i els edificis de la plaça i del carrer de Sant Roc, en el Bombardeig del 31 de maig de 1938, durant la Guerra Civil, on van morir, oficialment, 224 persones.
Camió de proveïments dels menjadors populars durant la Guerra Civil, amb els treballadors, amb el puny alçat, a la plaça de Manuel Montañà. La porta que es veu a l'esquerra és la dels menjadors populars.
