Interior de la Biblioteca Popular Francesc Tarafa, a l'edifici de l'antic Hospital de Sant Domènec, del segle XIV. La biblioteca va ser inaugurada el 1926.
Façana de l'antic Hospital de Sant Domènec, del segle XIV, situat al carrer de Corró, 47, remodelada el 1926 per acollir la Biblioteca Popular. Amb la remodelació de la façana, es va obrir el rosetó de pedra i s'hi van col·locar els dos finestrals gòtics i el capcer. Els finestrals procedien d'una casa deshabitada de darrere de l'església parroquial.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.
La Porxada i la plaça vistes des de l'interior de l'Ajuntament a través de les portes d'arc apuntat. Les portes de ferro forjat actuals no foren construïdes fins el 1935.
Vista de la Porxada, construïda entre 1586 i 1587 pel mestre de cases Bartomeu Brufalt, per encàrrec del Consell de la Vila. És un edifici renaixentista de planta rectangular, amb 15 columnes d'ordre toscà i coberta a quatre vessants. La Porxada va ser concebuda com a llotja de gra. Al fons, l'edifici de l'Ajuntament.
Angle de la Porxada de la pedra de l'Encant. Es pot apreciar la reixa, que tancava la Porxada quan servia de mercat municipal i, l'escut de Granollers a la columna. Al fons, el carrer del Doctor Riera.
Finestres renaixentistes del segle XVI d'una casa de la plaça dels Cabrits coneguda com a can Baldufes. Actualment, es conserven al Museu de Granollers.
Façana del carrer de Santa Anna, 5-7, vista a través del finestral del segle XVI de la casa del davant, que encara es conserva al número 8 del mateix carrer.
La casa fou enderrocada i la finestra, traslladada a l'edifici de la plaça de les Olles, número 8.
