Capella del Roser de l'Església de Sant Esteve, destruïda per un incendi, en l'esclat de la Guerra Civil. A primer terme, l'obertura de la porta d'accés a la trona gòtica.
Papers, llibres i documents cremats a terra, de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil. Vista del carreró que hi havia a ponent de l'església; al fons la façana de l'edifici Arxiu-Museu, situat a la plaça de Sant Bartomeu, actual plaça de Folch i Torres.
Trona gòtica de la nau central de l'Església de Sant Esteve, desapareguda com a conseqüència dels incendis que van patir els edificis religiosos a l'nici de la Guerra Civil.
Finestra renaixentista del Palau Masferrer Perpinyà, a la plaça de la Porxada, sota el guardapols, uns lleons flanquejant l'escut nobiliari, amb les ferradures dels Masferrer i les estrelles dels Perpinyà.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.
Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal.
La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.