Capella del Roser de l'Església de Sant Esteve, destruïda per un incendi, en l'esclat de la Guerra Civil. A primer terme, l'obertura de la porta d'accés a la trona gòtica.

Incendi de la porta romànica de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil.

Portal romànic de l'Església de Sant Esteve, situat a la façana de ponent, del que només es conserva una part, arran de la Guerra Civil.

Façana de ponent, dita del "portal petit" de l'Església de Sant Esteve i el campanar gòtic.

Escut de Granollers, en una de les columnes angulars de la Porxada. Al fons, el campanar gòtic i la lluerna neoclàssica de l'Església de Sant Esteve.

21/07/1936

Papers, llibres i documents cremats a terra, de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil. Vista del carreró que hi havia a ponent de l'església; al fons la façana de l'edifici Arxiu-Museu, situat a la plaça de Sant Bartomeu, actual plaça de Folch i Torres.

21/07/1936

Portalada gòtica de l'Església de Sant Esteve mig destruïda, per l'incendi provocat en l'esclat de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà la portalada romànica de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil.

Creu gòtica, de plata daurada, de l'Església de Sant Esteve.

Portalada romànica de l'Església de Sant Esteve.

Trona d'estil gòtic provençal del segle XVI, de l'Església de Sant Esteve.

Custodia gòtica, de plata daurada del segle XVI, de l'Església de Sant Esteve.

Altar del Roser del segle XVII, a l'Església de Sant Esteve. Va ser cremat per l'incendi provocat a l'inici de la Guerra Civil.

1933

Trona gòtica de la nau central de l'Església de Sant Esteve, desapareguda com a conseqüència dels incendis que van patir els edificis religiosos a l'nici de la Guerra Civil.

1933

Finestra d'estil renaixentista del segle XVI, al carrer de Corró. A la llinda hi ha la data de 1565.

1933

Finestra renaixentista del Palau Masferrer Perpinyà, a la plaça de la Porxada, sota el guardapols, uns lleons flanquejant l'escut nobiliari, amb les ferradures dels Masferrer i les estrelles dels Perpinyà.

1933

Finestra de transició a l'estil renaixentista del segle XVI, al carrer de Barcelona. A la llinda hi ha gravada la data de 1554.

1933

Plaça del Cabrits vista des de la plaça de l'Oli. Al fons, la casa coneguda com a Can Baldufes.

21/07/1936

Porta principal de l'Església dels Frares Franciscans després dels aldarulls de l'inici de la Guerra Civil.

21/12/1932

Riuada del Congost, a l'alçada del pont de ferro de la carretera de Caldes. El pont seria destruït durant la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà l'Escuela Cristiana de los Hermanos, a la plaça de l'Església, quan va ser incendiada en l'esclat de la Guerra Civil.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

19/07/1936

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

Milicians desfilant pels carrers a l'inici de la Guerra Civil.