Carme Giménez (Palou, Granollers, 1946), va començar a treballar a l'Ajuntament de Granollers l'any 1979, abans havia estat a l'EGA, a Can Clotet de les gasoses i al Jutjat. A l'Ajuntament ha desenvolupat la seva trajectòria professional, -amb un parèntesi treballant al món sanitari-, als departaments de Recaptació, Governació i Alcaldia: de 1980 a 1986 va ser secretària de Rafael Ballús i de 1986 a 1991, de Josep Pujadas.
Àngels Badia (Barcelona, 1953), llicenciada en Dret, va treballar a l'Ajuntament de Granollers prop de 40 anys. Va començar el mateix any que es va llicenciar a la UAB, el 1976. Màster en Dret Públic i Dret Immobiliari i Urbanístic, el seu primer destí va ser a Secretaria, amb Àngel de Riquer com a Oficial Major. Va treballar als departaments de Recaptació, Urbanisme -on va estar trenta anys i va viure l'elaboració del primer Pla General d'Urbanisme-, Serveis Jurídics i Secretaria General.
Alexandre Codinach (Cardedeu, 1944), corredor d'assegurances i diaca del Bisbat de Terrassa, va ser regidor del primer ajuntament democràtic (1979-1983) per CiU (era militant d'Unió Democràtica). Va ser tinent d'alcalde, va presidir la comissió de Governació i va ser membre de la comissió d'Esports. En el vessant esportiu, ha estat àrbitre d'handbol a la Divisió d'Honor espanyola i també internacional, president del Comitè d'Àrbitres espanyol i director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol. També, fundador i president del Club Balonmano Cardedeu.
Josep Pujadas (Granollers, 1954), enginyer industrial, ha estat alcalde de Granollers en diferents períodes entre els anys 1986-2004. Abans, havia estat professor a l'Escola Municipal de Treball i després de l'etapa a l'Ajuntament, va ser director general de Serveis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i responsable de Projectes i Promoció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En l'entrevista es repassa la seva trajectòria personal i política. Membre del PSC des de la seva fundació –abans havia format part del Grup d’Estudiants Revolucionaris i de Convergència Socialista de Catalunya–, va formar part de la candidatura del PSC a les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada i el mes d'octubre de 1979 entrà a l'Ajuntament en substitució de Joan Martí Torres. Assumí les carteres de Serveis Municipals i Urbanisme després, i va ser membre de les comissions informatives de Cultura i d'Ensenyament. L'any 1986 accedeix a l'Alcaldia de Granollers en substitució de Rafael Ballús.
Josep Serratusell (Granollers, 1951), llicenciat en Ciències Empresarials i màster en administració i direcció d’empreses per ESADE. Va formar part de l'equip de govern del primer ajuntament democràtic, com a membre del grup de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en virtut del Pacte de Pogrés, govern d'unitat integrat pel PSC, PSUC i UCD. Va ser responsable de la comissió de Sanitat i Serveis Socials. S'ha dedicat 12 anys (1987-1999) a la política de manera exclusiva: alcalde de Granollers (1992-1996) i diputat al Parlament de Catalunya, pel grup de Convergència i Unió. Abans, va ser responsable administratiu de l’Hospital de Granollers en la dècada dels anys 70. Posteriorment ha ocupat diversos càrrecs en empreses com IZASA SA, Clínica Quirón, Areslux SA, el Grupo de Empresas Dragón i Indústries Figueras SA.
Santiago Rodríguez (Ceclavín, Cáceres, 1942), agent d'assegurances. Activista veïnal -va impulsar la creació de l'associació de veïns del barri del Congost- i regidor del primer Ajuntament de la democràcia recuperada, membre de la comissió de Governació i, més endavant, de la de Seguretat Ciutadana, després de plegar Óscar Pelayo. Aquells anys 80 van treballar per coordinar les policies locals dels municipis de l'entorn i establir un canal intern de comunicació. Les dependències de la PL es van traslladar a l'av. del Parc. Recorda que aquells anys les drogues feien estralls entre el jovent dels barris.
Francina Gómez Ars (Mataró, 1963), actriu i empresària teatral, s'inicia al món del teatre amb el grup mataroní Els Barrila. A inicis dels 80 entra en contacte amb el Centre Dramàtic Comarcal de Granollers dirigit per Frederic Roda, on fa cursos i s'integra al grup de teatre de carrer La Murga, després M2 i finalment, La Farinera Teatre Factoria. Formadora als Tallers de Teatre de "La Caixa". L'any 1981 impulsen, amb en Frederic Roda i la Montserrat Puntí, La Cantonada, una tasca-restaurant al c. Corró de Granollers que va esdevenir un centre de trobada d'artistes d'àmbits diversos. A inicis dels 90, amb Roda creen la companyia TàBaTa Teatre (1995-2002) i en paral·lel, obren l'Escola Taller de Teatre (1995-2000). El 1998 impulsen el Teatre de Ponent, que per espai de 18 anys va ser un referent del teatre alternatiu fora de Barcelona. Junt amb F. Roda, han estat reconeguts amb la Medalla de la Ciutat 2024.
Frederic Roda (Barcelona, 1950), director de teatre, professor d'arts escèniques i dinamitzador cultural. L'entrevista repassa la seva trajectòria personal i professional, des del seu pas per l'Institut del Teatre, al qual va estar vinculat primer com a alumne i després com a professor. Arribat a Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona, va impulsar el Centre Dramàtic Comarcal ("Centre de Teatre") el curs 1978-79, d'on va sorgir el grup d'animació La Murga, més endavant, La Farinera (1982-1991). Director de la Fira del Teatre de Carrer de Tàrrega entre 1991 i 1995. Per espai de 25 anys, va organitzar els Tallers de Teatre impulsats pel Cercle Cultura de "la Caixa" de Granollers. La dècada dels 80, amb més persones, van regentar el bar restaurant La Cantonada. Amb Francina G. Ars, va engegar l'Escola Taller de Teatre (1995-2000) i el Teatre de Ponent (1998-2016). Junt amb la Francina, va ser reconegut amb la Medalla de la Ciutat 2024.
Montserrat Lorente (Granollers, 1946), llicenciada en Filologia Romànica, professora de llengua i literatura a l'Institut Antoni Cumella, anys 1968-2008. Durant la Transició i els anys previs, va participar en moviments polítics, va ser membre del Comitè d’Acció d’Ensenyants dins del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), en representació del qual també va assistir a l’Assemblea de Catalunya. En l'entrevista fa un recorregut pels seus 40 anys com a docent a l'inaugurat com a Instituto Nacional de Enseñanza Media, més endavant Roser Pujadas i actualment, Institut Cumella, i fa un repàs de l'evolució política, social, cultural i pedagògica que ha viscut l'institut, com a reflex fidel que és de la societat.
Antonio Morillas (Purulleda, Granada, 1949) i Joana Martínez (Guadix, Granada, 1954), activistes socials i veïnals. En aquesta entrevista conjunta, parlen dels seus orígens familiars respectius i de la seva trajectòria fins a arribar a Catalunya. Un cop a Granollers, la parella, encara durant la clandestinitat, s'incorporen a una cèl·lula del PSUC (amb Federico Argós, Martos), des d'on feien activisme a través dels enllaços sindicals i contrarestaven la propaganda del règim. Des del barri de Ponent, on sempre han viscut, s'organitzen amb el veïnat per reclamar millores -el barri aleshores no tenia cap servei, impulsen l'AV, lluiten per aconseguir l'escola, l'esplai... El seu activisme ha estat sempre guiat pel be comú. L'Antonio va estar als inicis del sindicat CCOO a Granollers. També, va formar part del primer Ajuntament democràtic, a la llista del PSUC. Va ser regidor de Governació dos anys (1980-82). Recorda el pas per l'Ajuntament com una etapa molt intensa i enriquidora.
Montserrat Ponsa (el Pont de Vilomara, Bages, 1937), periodista, escriptora, activista social i cultural. En l'entrevista, repassa la seva trajectòria vital, des de la infància al poble. De nena va anar a viure amb uns oncles a Granollers que treballaven a Roca Umbert. Coneix el seu marit, l'odontòleg i polític Oriol Muntanya, en l'entorn del bàsquet. Les seves inquietuds cíviques, socials i culturals la porten a impulsar i implicar-se en molts grups i iniciatives, a l'entorn de la parròquia, Associació Cultural, Associació del Poble Sahrauí i la cultura de pau. Coneix Pere Casaldàliga i altres personatges influents com Fidel Castro, Vilma Espín, Evo Morales. Va participar al Fòrum Social Mundial al Brasil. Coneix Danielle Miterrand a través del pintor Osvaldo Guayasamin i funda l'Associació Catalunya Llibertats. També, va prendre part a la Marxa per la Pau i la no Violència, on representa la Fundació Cultura de Pau que presideix Frederico Mayor Zaragoza. Ha estat jutgessa de Pau de l'Ametlla i s'ha imvolucrat amb nombroses entitats com la Fundació Orquestra de Cambra de Granollers, Oncovallès o Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau. Va ser reconeguda amb la Medalla de la Ciutat 2014.
Pere Diumaró (Granollers, 1928), empresari d'artesania, va ser tinent d'alcalde i regidor de la cartera d'Urbanisme del darrer Ajuntament franquista, amb l'alcalde Francesc Llobet. Fill de can Peret de la taverna (situada a la cantonada del c. Anselm Clavé amb la pl. de la Corona), ha viscut sempre a la mateixa casa. Ha format part de nombroses entitats de la ciutat, culturals, esportives, socials.... L''entrevista fa un repàs de la seva vida, personal i professional, i del seu pas per l'Ajuntament a les acaballes del franquisme.
Rafael Ballús (Granollers, 1950), primer alcalde de la democràcia recuperada, entre abril de 1979 i juliol de 1986. Gestor sanitari, llicenciat en Dret (UB), diplomat en Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). En l'entrevista parla de la família, la infància i els estudis. De com comença a treballar per ajudar a casa, de la feina al Registre de la Propietat, de la tasca amb les entitats veïnals i de com arriba al PSC i a la política municipal. Parla dels 7 anys a l'Ajuntament, intensos, esgotadors i gratificants (amb sucoses anècdotes d'aquells anys, 1979-1986), i de les persones amb qui va fer equip per tirar endavant les prioritats que s'havia marcat el primer ajuntament democràtic.
Rosa Vergés (Granollers, 1948), mestra. Va ser alumna de l'escola Montessori i de l'Institut del c. Corró, on va tenir Maria Gaja de professora. Es va llicenciar en Magisteri a la Normal de Girona. L'Escola Municipal d'Estudis Comercials (avui escola S. Llobet) va ser el seu primer destí professional. Era l'any 1968. Allà coincideix amb mestres (M. Gaja, Rosa Ribas...) que ja havien pujat al tren dels Moviments de Renovació Pedagògica (MRP). Compaginava la feina amb les reunions a Rosa Sensat a Barcelona. De seguida participa i més endavant organitza les escoles d'estiu i els cursos d'hivern impulsats pels MRP -explica com costava aconseguir els permisos legals per fer-ho, abans de la recuperació democràtica- per transformar l'educació i deixar enrere l'educació estàtica i autoritària del franquisme. Va treballar també a l'escola Cervetó de Granollers i a la Jacint Verdaguer de Canovelles. La darrera etapa professional va ser directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP).
Toni Cornellas (Granollers, 1954), diplomat en Magisteri, llicenciat en Geografia i Història, i postgrau en Gestió Cultural, va formar part del primer Ajuntament democràtic (1979-1983) com a regidor del PSC. Abans, havia treballat vuit anys a Roca Umbert. L'entrevista fa un recorregut des de la joventut, el contacte amb la clandestinitat -des de l'àmbit sindical-, l'arribada a l'Ajuntament, després de l'etapa franquista, amb tot el que va significar de novetat, dificultats econòmiques i inexperiència de la majoria de regidors en la gestió municipal. Cornellas va tenir les responsabilitats de Participació Ciutadana i Ensenyament. Explica que van ser uns anys molt intensos i durs, però il·lusionants.
Joan Garriga (la Garriga, 1945), llicenciat en Dret, en Història Contemporània i doctor en Història. També ha cursat estudis de sociologia i d'arxivística. Ha treballat d'advocat, ha exercit la docència com a professor de dret i d'història i s'ha especialitzat en la investigació de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els anys en què va exercir d'advocat portà la defensa de persones víctimes de la repressió franquista. Després d'iniciar-se la Transició, es dedicà plenament al camp de la història i a continuar les seves recerques per diferents arxius, tant a dins com a fora del territori de l'Estat espanyol. En l'entrevista, repassa els seus orígens familiars, la seva joventut (va ser membre de la JAC, Joventut Agrícola Catòlica) i de l'Assemblea de Catalunya. Es va involucrar en la lluita antifranquista des de l'activisme social, cultural, polític i veïnal. Amb els historiadors J. Benet, J. M. Solé i Sabaté i J. Villarroya, va treballar en investigació per fer història de "km 0". Destaca la importància de la transmissió de la memòria d'avis a nets i pensa que queda molta feina per fer en aquest sentit. Va ser reconegut amb la Medalla de la Ciutat 2016.
Francesc Campaña (Granollers, 1941-2024) va ser durant 21 anys cap de la Policia Local de Granollers, on va entrar l'any 1966. Al llarg de la seva carrera professional de 40 anys al cos, va coincidir amb sis alcaldes diferents, des del primer, Francesc Llobet, encara amb la dictadura, fins a Josep Mayoral, passant pel primer alcalde de la democràcia recuperada, Rafael Ballús. Jubilat des de l'any 2006, es va implicar en et teixit associatiu local, per exemple, com a voluntari a la Mitja Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga. Ha estat reconegut amb la Medalla de la Ciutat 2024.
Dolors Duran (Granollers, 1947) s'ha dedicat sempre al comerç, primer a la joieria dels pares i després, a la sastreria i botiga de confecció industrial que va obrir amb el seu marit, Antoni Porta, a la pl. de Perpinyà. En aquesta entrevista repassa la seva infància i joventut, recorda la vivència de la guerra a través del seu pare, i la seva activitat a l'entorn de la parròquia, amb els mossens Sàmper i Batlles. El seu pas per les Colònies de Sant Esteve, la casa d'Arimells... i la tasca del seu marit -regidor de Cultura el període 1987-1991-, implicat en nombroses iniciatives socials i culturals.
Lluïsa Salvador (Granollers, Palou, 1939-2024), mestra, diplomada a l'Escola Normal de Magisteri de Barcelona. L'entrevista fa un recorregut per la trajectòria vital de la Lluïsa, una persona que va dedicar la vida a l'ensenyament exercint de mestra a diverses escoles de la ciutat i també a l'educació dels infants en el temps de lleure, des de l'esplai de Palou, l'Agrupació Excursionista de Granollers... Nascuda al si d'una família pagesa, va ser alumna de l'escola nacional de nenes de Palou, amb la mestra Rita Gibernau, la persona que li va transmetre la passió per ensenyar. Va treballar al Col·legi Educator i va fundar l'Escola Montserrat de Palou. Mestra a les escoles Sant Esteve de la Cooperativa d'Ensenyança Granollers -precedent de l'escola Salvador Espriu, on va treballar més de deu anys i on es va jubilar, l'any 2000-, J. Verdaguer de Canovelles i Fàtima de Granollers. Presidenta del Casal del Mestre. En un altre pla, va formar part de les llistes d'ERC. Va ser reconeguda amb la Medalla de la Ciutat 2009.
Tuni Jordana (Granollers, 1933-2024) i Frederic Malàs (Granollers, 1941), socis i ànimes de la Llibreria la Gralla de Granollers, fundada l'any 1966 com a cooperativa per la mateixa Tuni Jordana, Marta Artigas i Jordi Quincoces. En aquesta entrevista conjunta, es parla del seu activisme veïnal, social i cultural. La família d'en Frederic va patir la repressió franquista. Ell, de jove, va estar lligat a la JAC (Joventut d'Acció Catòlica). La Tuni va estudiar a l'Acadèmia Cots i a Barcelona, i de jove va viure una temporada a Suïssa i Anglaterra. Expliquen que als anys 60 va formar part de grups clandestins de solidaritat amb els presos polítics. Dels 70, en Frederic parla de la Marxa per la Llibertat (1976) i de la manifestació per l'Amnistia (1977). Encara durant el franquisme, expliquen l'activitat política i cultural que portaven a terme des de La Gralla, les inspeccions que patien, dels llibres prohibits. Van impulsar la primera associació de veïns de Granollers, anomenada "De la via a la riera". L'any 1984, amb una dotzena més de persones, funden l'Ateneu de Granollers, entitat amb una vocació cultural, artística i recreativa. La Tuni va ser reconeguda amb la Medalla de la Ciutat 2006.
