Enric Pey Rufí (Granollers, 1928-2014) va ser músic i fuster. Comença a estudiar música amb els mestres Ruera i Font el 1939. Entre d'altres, va formar part de les orquestres Selecció i Windsor, dels conjunts Pleyel i Els Verds de Mataró, i de la Lira de Sant Celoni. El seu pare va ser membre de la Banda de les Milícies durant la Guerra Civil. Quatre familiars seus van morir a Mauthausen. Va viure el bombardeig de Granollers de 1938. Des de principis de 1990 formava part del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'entrevista repassa la vivència de la guerra, des que es va produir l'aixecament militar fins a l'entrada de les tropes franquistes.
Ferran Salamero Colomina (Estadilla-Osca, 1905 / Granollers, 2001). Arriba de nadó a Granollers. Va tenir molts oficis: pintor, carter, actor, estanquer, cobrador, oficinista, cambrer... Va regentar un bar i un estanc, al c. Girona. Durant més de 60 anys, va ser el corresponsal de "La Vanguardia" a Granollers i va col·laborar amb publicacions com "Estilo/Revista del Vallès", "Publijordi", "Tele/Exprés", "La Publicitat", "Poble Andorrà", "La Gralla", "Diari de Granollers"... També, tenia el títol d’infermer i va ser membre de la Creu Roja. Secretari de l'Orfeó Granollerí i del Montepío Nuestra Señora del Rosario. Com a cronista de la ciutat, assistia als plens municipals -que enregistrava i transcrivia- i a les rodes de premsa. Autor, també, de quatre ponències del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers. El testimoni revisa la seva vida des de la infantesa, anècdotes de la guerra i de les seves experiències com a periodista.
Nascuda a Granollers l’any 1921, va viure la proclamació de la República el 1931 i els aldarulls que l’acompanyaren, com també els Fets del 6 d’octubre de l’any 1934. Durant la Guerra Civil, va ser testimoni de diverses vicissituds i bombardejos, a Barcelona i també el de 31 de maig de 1938 a Granollers. Hi va resultar ferida i va estar ingressada l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins al final de la guerra. Truncada la seva vocació d’infermera, va fer de botiguera al negoci familiar, can Puchades, situat a la Porxada. Va morir a Granollers el 2014.
Rosa Bellavista parla de la proclamació de la República a Granollers, amb simpatitzants i detractors, i de l’inici i el desenvolupament de la Guerra Civil a la ciutat. Parla de la penúria alimentària i de la fam que van passar; de la vida als refugis, alguns, construïts amb l’ajuda de tot el veïnat; de l’important paper dels nens, que treballaven a canvi de menjar, ajudaven així a sostenir la família i la mantenien connectada amb l’exterior; de la vivència del bombardeig. Arriba el final de la guerra i l’entrada dels Nacionals, amb el caos posterior i l’arribada dels moros. Inici de la dictadura, els afusellaments al Camp de la Bóta, la prohibició de fer reunions al carrer, les misses de campanya, la duresa de les condicions de treball i la gran precarietat de la postguerra.
Paquita Zabalo, filla de pare pagès i sereno, i mare treballadora del tèxtil, explica els bons records de quan anava als Col·legis Nous: parla dels seus mestres (Joan Bonet, Balbina Busquets…), dels jocs, dels deures, de les sortides i també d'unes colònies. El dia del bombardeig, 31 de maig de 1938, no va anar a escola perquè no es trobava bé. Amb la guerra, tot va canviar. El seu germà es va allistar a la Coluna del Vallès, ella era l'encarregada d'escriure-li les cartes al front. Durant la conversa també relata com era casa seva, què menjaven, com vestien i les festes que celebraven: la Festa Major, Sants Metges, Reis...
Relat sobre la constitució del Museu Arxiu de Granollers i de les gestions portades a terme per salvaguardar el patrimoni de la ciutat i la comarca. Es parla de l'emplaçament del museu, i de les persones que van intervenir en la recuperació del patrimoni i en la creació del Museu Arxiu de Granollers i el Vallès Oriental, a través de la recuperació del llistat d'objectes del patrimoni local i comarcal. ;Esteve Velilla es va implicar en la recuperació i en l'elaboració de l'inventari del patrimoni moble que durant la Guerra Civil va ingressar al Museu Arxiu de Granollers i el Vallès Oriental, així com en el muntatge a la seu de Can Molina.
Cipriano García (Manzanares, Ciudad Real, 1927 - Castelldefels, 1995), obrer, sindicalista i polític. Als 16 anys començà a treballar a les mines d’Amoradiel. Arribà al barri de Ca n'Anglada de Terrassa l'any 1951. Treballà a "Cerámicas Egara", coneguda com la "Bòbila del Manco". Ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya l'any 1954. Pres al Penal de Burgos, en sortí, l'any 1964, va participar en la creació de Comissions Obreres i l'any 1965 accedí als comitès central i executiu del partit. A les eleccions generals espanyoles del 79 va ser elegit diputat a les Corts de Madrid, fins al 1982. A les autonòmiques fou elegit diputat fins al 1988. A Castelledfels va encapçalar les llistes municipals per Iniciativa per Catalunya, l'any 1981. En l'entrevista, es parla del funcionament dels sindicats als anys seixanta.
Artur Sitjà fa referència a la vida cultural de Granollers els anys 30: parla dels diaris de l'època, de la Unió Liberal i de l'Ateneu Obrer. També, del sindicat CNT i, sobretot, del POUM, del qual havia format part. Explica també la municipalització de l'habitatge a Granollers, que és el motiu de l’entrevista.;
Va néixer el 1904 a Sant Andreu de Palomar. Casada amb Francesc Castellsagué, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Granollers als anys 30, va quedar viuda el 1935. Va tenir dues filles (Lourdes i Montserrat). Molt estimada al barri del Lledoner. Va treballar de mainadera, al sector tèxtil, venent roba al mercat i en una granja d'aus i porcs. Va morir a Granollers el 1996 als 92 anys. L'entrevista permet veure l'evolució sociològica des del punt de vista d'una àvia que arriba a la ciutat, com creix i s'hi enamora, la vivència de la Guerra Civil i els bombardeigs. Fa un retrat de la societat i la vida a Granollers entre 1915 i 1970.
Entrevista a Josep Bruach Badias i Rosa Puig Ichart
Granollers, 26 d’abril de 1985
Conflictes socials
Guerra Civil
Col·lectivitzacions
Exili
Indústries
Aquest matrimoni havia treballat a Roca Umbert i la dona, Rosa Puig, va ser cap del comitè d'empresa. L'entrevista fa referència al funcionament de la fàbrica Roca Umbert i també al comitè d'empresa durant la Guerra Civil: qui en formava part, material que fabricaven durant la guerra, el que cobraven, etc. Es parla de la col·lectivització, de com era Granollers als anys 30 i dels conflictes socials de l'època, com ara les vagues. També fa referència a la seva estada a França durant l'exili.
