Nascuda a Granollers l’any 1921, va viure la proclamació de la República el 1931 i els aldarulls que l’acompanyaren, com també els Fets del 6 d’octubre de l’any 1934. Durant la Guerra Civil, va ser testimoni de diverses vicissituds i bombardejos, a Barcelona i també el de 31 de maig de 1938 a Granollers. Hi va resultar ferida i va estar ingressada l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins al final de la guerra. Truncada la seva vocació d’infermera, va fer de botiguera al negoci familiar, can Puchades, situat a la Porxada. Va morir a Granollers el 2014.
Rosa Bellavista parla de la proclamació de la República a Granollers, amb simpatitzants i detractors, i de l’inici i el desenvolupament de la Guerra Civil a la ciutat. Parla de la penúria alimentària i de la fam que van passar; de la vida als refugis, alguns, construïts amb l’ajuda de tot el veïnat; de l’important paper dels nens, que treballaven a canvi de menjar, ajudaven així a sostenir la família i la mantenien connectada amb l’exterior; de la vivència del bombardeig. Arriba el final de la guerra i l’entrada dels Nacionals, amb el caos posterior i l’arribada dels moros. Inici de la dictadura, els afusellaments al Camp de la Bóta, la prohibició de fer reunions al carrer, les misses de campanya, la duresa de les condicions de treball i la gran precarietat de la postguerra.
Paquita Zabalo, filla de pare pagès i sereno, i mare treballadora del tèxtil, explica els bons records de quan anava als Col·legis Nous: parla dels seus mestres (Joan Bonet, Balbina Busquets…), dels jocs, dels deures, de les sortides i també d'unes colònies. El dia del bombardeig, 31 de maig de 1938, no va anar a escola perquè no es trobava bé. Amb la guerra, tot va canviar. El seu germà es va allistar a la Coluna del Vallès, ella era l'encarregada d'escriure-li les cartes al front. Durant la conversa també relata com era casa seva, què menjaven, com vestien i les festes que celebraven: la Festa Major, Sants Metges, Reis...
Relat sobre la constitució del Museu Arxiu de Granollers i de les gestions portades a terme per salvaguardar el patrimoni de la ciutat i la comarca. Es parla de l'emplaçament del museu, i de les persones que van intervenir en la recuperació del patrimoni i en la creació del Museu Arxiu de Granollers i el Vallès Oriental, a través de la recuperació del llistat d'objectes del patrimoni local i comarcal. ;Esteve Velilla es va implicar en la recuperació i en l'elaboració de l'inventari del patrimoni moble que durant la Guerra Civil va ingressar al Museu Arxiu de Granollers i el Vallès Oriental, així com en el muntatge a la seu de Can Molina.
Artur Sitjà fa referència a la vida cultural de Granollers els anys 30: parla dels diaris de l'època, de la Unió Liberal i de l'Ateneu Obrer. També, del sindicat CNT i, sobretot, del POUM, del qual havia format part. Explica també la municipalització de l'habitatge a Granollers, que és el motiu de l’entrevista.;
Va néixer el 1904 a Sant Andreu de Palomar. Casada amb Francesc Castellsagué, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Granollers als anys 30, va quedar viuda el 1935. Va tenir dues filles (Lourdes i Montserrat). Molt estimada al barri del Lledoner. Va treballar de mainadera, al sector tèxtil, venent roba al mercat i en una granja d'aus i porcs. Va morir a Granollers el 1996 als 92 anys. L'entrevista permet veure l'evolució sociològica des del punt de vista d'una àvia que arriba a la ciutat, com creix i s'hi enamora, la vivència de la Guerra Civil i els bombardeigs. Fa un retrat de la societat i la vida a Granollers entre 1915 i 1970.
Entrevista a Josep Bruach Badias i Rosa Puig Ichart
Granollers, 26 d’abril de 1985
Conflictes socials
Guerra Civil
Col·lectivitzacions
Exili
Indústries
Aquest matrimoni havia treballat a Roca Umbert i la dona, Rosa Puig, va ser cap del comitè d'empresa. L'entrevista fa referència al funcionament de la fàbrica Roca Umbert i també al comitè d'empresa durant la Guerra Civil: qui en formava part, material que fabricaven durant la guerra, el que cobraven, etc. Es parla de la col·lectivització, de com era Granollers als anys 30 i dels conflictes socials de l'època, com ara les vagues. També fa referència a la seva estada a França durant l'exili.