Granollers, 2023

La Maria va néixer a Granollers (1925). El seu pare era pastor, fill de Dòrria (Ripollès). La família tenia el ramat a Can Prat, Valldoriolf i servia carn a força botigues de Granollers. Va conèixer el seu marit, Antoni Homs, treballant a Roca Umbert de teixidora. Més endavant va deixar la fàbrica i va fer de modista pel seu compte. L'Antoni (Gironella, 1923) va arribar a Granollers amb pocs mesos d'edat. Als 14 anys comença a fer d'aprenent al taller de reparació de maquinària de Roca Umbert, del qual el seu pare era responsable. Va fer de contramestre a la fàbrica (on va conèixer la seva dona, la Maria), de comercial i més endavant es va dedicar a la promoció immobiliària. Expliquen la seva vivència de la guerra i també recorden el bombardeig.

Granollers, 2007

Nascuda a Granollers l’any 1921, va viure la proclamació de la República el 1931 i els aldarulls que l’acompanyaren, com també els Fets del 6 d’octubre de l’any 1934. Durant la Guerra Civil, va ser testimoni de diverses vicissituds i bombardejos, a Barcelona i també el de 31 de maig de 1938 a Granollers. Hi va resultar ferida i va estar ingressada l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins al final de la guerra. Truncada la seva vocació d’infermera, va fer de botiguera al negoci familiar, can Puchades, situat a la Porxada. Va morir a Granollers el 2014.

Tolosa, 1998

Nascut a Almeria (aprox. 1908), arriba a Granollers a l'entorn de 1928. Segons la bibliografia de l'Enciclopèdia Anarquista: "Confederal a Granollers". Militant del sindicat d'Oficis Diversos. Des de la presó de Barcelona va firmar un manifest contra Pestaña (març de 1932). Acabada la guerra, és detingut a Cabreny (juny de 1939) quan intentava passar a França, va ser sotmès a un consell de guerra i condemnat a mort o reclusió perpètua, segons altres fonts, després commutada. Pres a Albatera, Tíjola, Olot, Barcelona, Carabanchel, Girona, Blanes i Miraflores fins al 1945. Evadit de la presó, va viure camuflat a Barcelona abans de passar a França (Colmar i finalment, Tolosa).

Granollers, 2023

Nascut el 1929. A casa tenien una sastreria, hi havia molta feina. Va anar a l'escola de Doña Josefa, als escolapis i a les josefines, durant la guerra. Té records dels Fets d'Octubre de 1934. Ja durant la guerra, parla de les col·lectivitzacions. Els pares el van enviar a Palau-saverdera (Empordà) amb uns oncles i també van estar a la Garriga, perquè l'avi hi tenia un hort. Va viure el bombardeig de la Garriga, però no el de Granollers, on va perdre alguns amics. Al final de la guerra la família va tornar a Granollers. Al llarg de la seva vida ha fet molts oficis: administració a Roca Umbert, forner-pastisser al negoci familiar, pagès a l'Empordà... Ha estat involucrat també en entitats com el BM Granollers (des dels inicis), les Colònies, l'Escoltisme, el cinema parroquia.

Granollers, 2023

Nascuda el 1935. Era filla de Rosa Puig, militant de la CNT i membre del comitè d'empresa de Roca Umbert durant la col·lectivització, una dona d'acció, ferma i lliurepensadora. La família es va haver d'exiliar per la Guerra Civil. L'Assutzena tenia dos anys quan el bombardeig de 1938 i tres quan van marxar amb la mare i l'àvia cap a França. El seu pare es va reunir amb elles després de passar per diferents camps de concentració. Van estar-se a Castres i a París. Durant dos anys, l'Assutzena va viure acollida amb una família de pagesos, quan els alemanys ja havien envaït França. Els pares van col·laborar amb la Resistència. L'Assutzena va tornar a Granollers amb 18 anys.

Albalate de Cinca, 6 de juliol de 2017

Nascut el 1926 a Albalate del Cinca (Osca). Agricultor. El seu pare militava a la CNT local. El març de 1938 el seu poble va ser ocupat i la família marxa cap a Catalunya fins que troben refugi a Granollers. Van viure el bombardeig de 1938.

Granollers, 2022

Josep Teis (Granollers,1934) neix a la mateixa casa de les Travesseres on es fa l’entrevista, que és un recorregut per la seva vida. De petit, té records de la guerra i del bombardeig. De la postguerra, en recorda la gana, la por i la prohibició de parlar en català a l'escola. Va estudiar de vespres a l'Escola Municipal de Treball, quan era al c. Corró, i l’any 1961 hi comença a treballar com a professor substitut. Ha estat prop de 50 anys a l’EMT, en la darrera etapa, com a conserge. Parla dels oficis que s’aprenien a l’edifici antic i del canvi que va representar la nova escola a Roger de Flor, a partir dels 60.

Granollers, 11 d'abril de 2022

Nascut el 8 de juliol de 1932 al c. Manresa. Tenia un germà. Quan va passar el bombardeig s’estaven a cals avis, al costat de l’antiga farmàcia Rahola, a Joan Prim. El pare era contramestre a la fàbrica Mirambell, la mare hi treballava d’ordidora. Tots dos eren d’Esquerra Republicana. La seva mare havia fet un discurs davant del president Macià, de visita a Granollers. El dia del bombardeig era a casa, es preparava per anar a l’escola. La mare i el germà eren al centre, a la cua de les faves, però van tornar sans i estalvis. Durant la guerra, els dos germans van estar uns mesos a Santa Agnès de Malanyanes. Quan la retirada, el pare va marxar i es va estar 9 anys a França, en diferents camps de concentració. Aquests anys es van escriure cartes, que patien la censura. El seu pare va tornar quan ell ja tenia 15 anys. No van patir la repressió.

Granollers, 11 de març de 2022

Nascuda l’any 1932, a Granollers, a l’altra banda de la riera, al c. Fray Carbó. La mare treballava a una fàbrica de teixits, el pare era paleta. Vivien amb l’àvia i el germà. Va anar a l’escola amb Doña Montserrat. Tenia cinc anys i mig quan va començar la guerra. Tenien un petit hort davant de Can Camps. El pare el van empresonar a Lleó, a l’inici de la guerra, en un camp de concentració. El dia del bombardeig havien d’anar a vendre cols amb l’àvia a la Pedra de l’Encant, però l’àvia es va posar malalta i no hi van anar: això les va salvar. Va veure els 4 o 5 avions que van tirar les bombes, volaven baixos. Anava a dinar a la pl. de la Corona, donaven esmorzar i dinar a la canalla. No va passar gana. El pare va arribar molt malalt, però es va anar recuperant.

Granollers, 30 de març de 2022

Nascuda l’any 1933 al c. de Joan Prim, 146. El pare feia de viatjant i la família de la mare eren pagesos a Belulla i tenien una botiga de comestibles, eren tres germans. Ella tenia 3 anys quan va esclatar la guerra. Durant el conflicte, el seu pare va ser destinat de xofer d’intendència a Barcelona; ella, amb les seves cosines, van passar temporades a Belulla i a Can Duran. Recorda l’explosió del polvorí de Can Castells, a Canovelles, i com es posaven una canyeta a la boca perquè el soroll no els danyés els timpans. El dia del bombardeig estava a casa amb la família; el seu oncle no va anar a l’escola i això el va salvar. La seva tia era infermera i recorda que casa seva va ser un temps com una sucursal de la Creu Roja, hi feien cures. El seu pare va tornar a casa passada la guerra i van haver començar de zero.

Granollers, 22 de febrer de 2022

Nascuda al c. de Corró, on vivia amb els pares i l’àvia, era filla única. El pare tenia un taxi i la mare treballava a Roca Umbert, al tèxtil. Va anar a moltes escoles: Concepció Arenal (Frares), Pereanton, la mestra Francesa, fins al 13 anys. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Ella s’esperava a la llarga cua de la llet, sola, a la carretera. De cop tothom es va posar a cridar i a amagar-se. La feien caure, ningú li feia cas, va arribar a casa amb els genolls pelats. El seu pare va caure malalt i es va treure el taxi, llavors va començar a treballar a la Unió de Xofers; recorda que escoltava Radio Pirenaica. Ella va passar gana. Als pares, a la feina, els donaven pots de menjar i farina. Recorda les anades a un refugi amb accés pel carrer de la via, a la carretera de Cardedeu. El dia que van entrar els Nacionals van anar a la carretera a veure’ls.

Granollers, 16 de desembre de 2021

Nascuda el 27 de gener de 1929 a la Garriga. El pare era farmacèutic, de la Garriga; va comprar una farmàcia a Granollers, ca l’Huguet, ara ca l’Arimany. Tenia tres germans, un era el pediatre i pintor Dr. Arimany. Va estudiar als Col·legis Nous. Tenia 7 anys quan va començar la guerra, la vida va canviar molt. Recorda els jocs amb els germans al carrer. No van passar gana ni van perdre cap familiar directe. Quan el bombardeig, van anar a la barraca, una caseta petita de la Font Verda. Aquell dia va dir que no es trobava bé i no va anar a escola. La farmàcia es va omplir de ferits, hi feien cures, estaven desbordats. Recorda veure els camions descarregant els morts al cementiri. Un dia els del Comitè, als Frares, van cridar el seu pare: va tornar sa i estalvi, gràcies a haver fiat medecines a un del Comitè, cosa habitual aleshores. El pare era d’Esquerra Republicana, però no va patir represàlies.

Granollers, 20 d'octubre de 2021

Nascuda el 25 de març de 1927, al c. Espanya. Vivia al costat de 6 safarejos públics, dels quals s’ocupava la seva mare. El pare venia bestiar. Tenia 3 germans i una germana. Havia anat a l’escola de les Josefines, als Col·legis Nous i amb el Sr. Puig. A l’inici de la guerra tenia 9 anys, ella es trobava de colònies a Hostalric. El dia del bombardeig els seus pares eren a Barcelona. Mentre es cordava la sabata va sentir un fort vent i una gran explosió. Va quedar colgada de runa. Un veí la va ajudar a sortir-ne. La van dur a l’hospital, amb carro. A casa no van passar gana. Acabada la guerra, la seva mare va anar a buscar els seus germans a un camp de concentració a França. Després, amb els Nacionals, encara van haver de fer la mili, tres anys.

Granollers, 9 de juny de 2021

Nascut el 19 de juny de 1931, al c. Guayaquil. El pare era paleta a l’empresa Baró; la mare, teixidora a Can Jaume. Vivia amb els pares i una tia i un oncle solters. Recorda la revolució del 6 d’octubre i les destrosses de l’Ajuntament. A casa no es parlava de política. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Mentre esperava un company per anar a l’escola va esclatar la bomba, es van amagar sota el matalàs. Durant un any es van estar amb la mare a Lliçà, a casa d’uns parents. En té bons records. El pare era a la guerra, a la zona de l’Ebre; feia de cuiner, va resultar ferit. Gràcies a la cartilla i les patates no van passar gana. Als 14 anys comença a treballar de paleta i a les nits seguia estudiant a l’EMT: té molt bon record dels mestres. Més endavant va fundar la seva pròpia empresa.

Granollers, 1 d'octubre de 2021

L’Agustí neix a Barcelona, Can Tunis, els pares eren forners. Van anar a viure a l’Ametlla del V., la mare treballava a la Fonda Europa i després va anar a viure a Granollers, del c. Santa Anna a la pl. Barangé. El pare seguia fent de forner. Amb 8 anys, eren a casa, van sentir els avions i llavors els va caure els sostre a sobre. Ell va quedar ferit del cap. Ell no entenia què havia passat. El pare va carregar el carretó amb el nen i el matalàs, van passar per la farmàcia Gasset i allà el van curar. Van anar fins a la Porxada, Santa Anna fins a l’Ametlla, a la mateixa casa que ja havien estat. Allà es va acabar la guerra, per ell. No va anar a escola. La Maria vivía a la Serra, a Bellavista, a pagès. Ella veia la guerra de lluny, des d’un marge. Com venien les bombes i esclataven, des de la distància, a Granollers i a les Franqueses. Fins més tard no van saber que hi havia hagut tantes víctimes al bombardeig. Durant la guerra no van passar gana. El pare va haver d’anar al front. Durant la guerra es van construir una barraqueta per amagar-se.

Granollers, 15 de juny de 2021

Nascut a Barcelona, l’any 1925, tenia 6 germans. Recorda una infància feliç. Després de viure a Cassà de la Selva, la família, amb el pare notari, s’instal·la a Granollers, a la pl. de la Corona, l’any 1934. Té molt bon record de l’escola Montessori, allà va estudiar-hi català. Els primers dies de la guerra no van sortir de casa, van veure cremar la capella de les Carmelites. El bombardeig el va agafar a casa, les bombes el van despertar. Hi va perdre companys de l’institut: Agustí Sarroca i Francesc Puig. Recorda l’exposició de fotos de morts i ferits al Casino passats uns dies. Altres records són el cotxe fantasma i la crema de llibres de l’arxiu notarial, on van desaparèixer 300 anys de documents. Al final de la guerra van estar-se uns dies en una casa de pagès de Lliçà, can Puig. De manera inconscient, ha fet un procés d’oblit parcial de tot el que van patir. Va estudiar medecina a Valladolid i Barcelona, i va muntar un laboratori d’anàlisis clíniques a casa seva, a la pl. Maluquer.

Granollers, 27 de juliol de 2021

Nascuda l’any 1930, al c. de Corró, 146. El pare treballava davant de casa mateix, en una fàbrica de productes químics, Can Casanovas; la mare, al tèxtil, ca l’Amigó. Vivien amb la iaia paterna, que era d’Eivissa. El dia del bombardeig caminava cap a l’escola Pereanton, quan va veure que una casa es va ensorrar. La pols i el fum no la deixaven caminar, però no es va espantar. Una veïna la va acompanyar a casa. El pare es va quedar ajudant els ferits de la Porxada. La família se’n va anar a viure unes setmanes a la barraca de la vinya, un petit camp que els va permetre no passar gana. De tornada a casa, va agafar el tifus. Recorda haver passat moltes hores al refugi del c. València. No recorda passar gana ni por, els grans els amagaven les preocupacions, però la sirena sí que li feia basarda. De jove, va estudiar Comerç i va treballar a Can Baldufes. Als 20 anys es va establir com a modista.

Granollers, 7 de juliol de 2021

Va néixer l’any 1930, al c. Primer Marquès de les Franqueses, 31. Els pares tenien una graneria a l’engròs, gra per al bestiar. Eren 5 germans. Quan va esclatar la guerra tenia 6 anys. Els van prendre tots dos camions. El seu pare va ser dels darrers a ser mobilitzat, va estar en un camp de concentració de Santander, d’on va poder sortir avalat per un conegut, Ganduxé. Mentre el pare no hi va ser, la mare intercanviava el poc gra que els quedava per menjar. El dia del bombardeig estaven alimentant els conills. No va tenir ni temps de mirar enlaire, als avions. El germà ja havia marxat a l’escola, però va tornar. No va tocar cap sirena. Va ser sentir els motors i caure les bombes. A casa seva no van arribar a bombardejar. La sirena sempre li va fer pànic quan, anys després de la guerra, encara la feien sonar per anunciar les festes.

Granollers, 30 de juny de 2021

Nascuda el 31 de març de 1924 a Granollers, al carrer dels Civils, a la pl. de la Corona, però des dels 9 anys que viu al c. Indústria. Els pares treballaven a la fàbrica de Can Comas. Tenia un germà, tots dos van anar al col·legi de la Unió Liberal, té grans records dels mestres (el matrimoni Montaña, Srs. Font i Fabregat) i de l’escola. El dia del bombardeig eren a casa, recorda haver vist 5 avions. El seu germà es va salvar perquè no es va trobar bé i no va anar a la feina. Al bombardeig va morir la germana de qui després va ser el seu marit. En el soterrani que els feia de refugi, a La Tela, tenia una gran sensació d’ofec. El seu pare el van mobilitzar cap al final de la guerra, però va estar poc al front. A 17-18 anys va anar a la fàbrica a treballar de teixidora. Fins al 81 anys ha dibuixat i brodat.

Granollers, 23 de juny de 2021

Nascuda a Granollers, el 7 de gener de l’any 1930, al c. Catalunya. Els pares tenien una botiga de comestibles a la pl. Perpinyà. El pare va morir molt jove, d’accident, quan ella tenia 2 anys. Abans de la guerra, recorda els jocs al carrer i pati, a l’escola de doña Josefa. No tenien gaires coses, però eren feliços. Amb 6 anys va esclatar la guerra i la vida va canviar: passaven gana, anaven a buscar la gent a casa seva i els afusellaven… Durant la guerra la mare s’ocupava de rentar la roba en una casa, cap a les Tres Torres, on vivien nenes refugiades d’una escola de Madrid. Després les van portar a Cardedeu, la Maria i el seu germà també hi van anar, allà no els va faltar el menjar. El dia del bombardeig la seva tia l’estava pentinant. Després de la guerra es van refer treballant molt dur. Com a seqüela de la por passada, a ella li va caure el cabell. De gran, va treballar de teixidora i modista.

Granollers, 7 de setembre de 2021

Va néixer a Granollers, el 14 de desembre de 1928, a casa. Vivia al costat mateix de l’Ajuntament, cosa que li donava una visió privilegiada. Els pares tenien una merceria, cal Pintaire. Té records de la proclamació de la República i de les canonades contra l’edifici de l’Ajuntament. Va viure el bombardeig amb 9 anys, a casa, quan estava a punt de marxar cap a l’escola. Es van amagar sota el llit; en obrir els porticons, no es veia res, pols i només mitja Porxada. El pare els va portar lluny del centre, a la Font Verda. Allà es van sentir salvats. Recorda els cossos desmembrats i la destrucció que va veure pel camí, no ho oblidarà mai. Ell s’havia amagat al refugi de sota l’Ajuntament. Els darrers anys de la guerra la família va marxar al Figaró. Amant de la música, tocar qualsevol instrument li permetia fugir de la duresa de la realitat.

Granollers, 14 de setembre de 2021

La Modesta neix l’any 1927 al c. Sant Jaume, 30. El pare treballava al ram de l’aigua, la mare, teixidora. Abans de la guerra no hi havia de res, i recorda que per la República l’ambient era molt exaltat. Durant la guerra, molta misèria. El dia del bombardeig ella tenia 10 anys, va anar a la plaça a comprar el pa, a fer la cua, i va sentir un soroll com somort (havia quedat eixordada,) i una altra bomba, va pensar que eran gasos asfixiants, no veia res ni ningú. Va córrer cap a casa. Recorda persones properes que hi van morir: un veí, Jaume Novell, i una nena, Maria Martí. Ella mai es va amagar al refugi, quan sentia bombes apretava a córrer. Els últims dies de la guerra van anar a viure a pagès, a l’estació del Nord, van marxar amb el matalàs. La carretera anava plena de gent que marxava, per la Retirada. En Tomàs tenia 12 anys quan el bombardeig. Ja no anava a l’escola, ja arreglava rellotges.Tampoc anava al refugi. El seu pare va morir al cap de pocs mesos, del disgust de la guerra. La recuperació va ser molt lenta, feien intercanvis per sobreviure.

Granollers, 27 de maig de 2003

Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010), escriptor, crític literari i pedagog català. Activista cultural i resistent antifranquista, va participar en molts projectes culturals catalans significatius del segle xx com la revista "Serra d'Or", la revista "Ariel", el diari "Avui" o Òmnium Cultural. Pioner dels cursos de català en la postguerra. En la faceta de pedagog, va ser director general de la Institució Cultural del CIC, entitat creadora de l'Escola Thau Barcelona (1963) i Thau Sant Cugat (1996). El 2021 va celebrar-se l'Any Joan Triadú en commemoració del centenari del seu naixement.

Granollers, 19 de juny de 2009

Va néixer a Granollers el 1940.Procedent d'una família de botiguers, l'Aurora sempre ha estat professora de música. Va treballar en una escola de Granollers entre 1962 i 1969, i després per compte propi. Va formar part de l'entitat Joventuts Musicals durant els anys seixanta i, ja en els últims anys, de l’Agrupació de Voluntaris d’Opinió Cívica i de les Aules Universitàries de la Gent Gran. L'Aurora no havia nascut encara quan va ocórrer el bombardeig de Granollers, però explica el que van patir els seus pares. La seva mare va ser greument ferida quan venia enciams al mercat i va estar ingressada uns mesos a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, degut al col·lapse dels serveis mèdics de la Garriga, on va ser traslladada en un principi. Poc després de sortir de l'hospital i tornar a Granollers va quedar embarassada de l'Aurora.

Granollers, 6 de setembre de 2011

Tomàs Colomer va néixer el 1924 i Modesta Prat, el 1927; són matrimoni. Tomàs és fill d’una família de rellotgers. Durant la guerra el seu pare deixa de formar part del negoci familiar, ja que el seu germà gran així ho decideix, cosa que divideix a tots els germans. Tomàs es dedica a treballar de contramestre a can Murtra i a can Guitart. A la guerra perd el seu germà petit, en el front. Tot i que no estan involucrats en política, a la seva família són rojos i viuen el principi del franquisme amb molta repressió. Recorden la guerra i el franquisme explicant les seves vivències personals, però no en parlen com d'una època molt dura. La Modesta no esmenta la seva família ni dona gaire informació de les seves vivències, sinó que parlen més de la família del Tomàs.