Teresa Illa Font (Granollers, 1932). El dia del bombardeig anava cap a l'escola -estudiava al Pereanton-, tenia 6 anys. Amb les companyes es van refugiar sota el taulell d'una botiga del costat de Ca l'Arimany. La seva germana va resultar-hi ferida, a ella les trenes que duia la van protegir de l'impacte de la metralla al coll. Va decidir amagar-se sota el llit i fer-hi vida fins al final de la guerra. Durant el conflicte van patir gana i penúries, tot i que l'hort familiar els va permetre tenir productes per bescanviar. Als 14 anys va estudiar per ser modista, tenia molt bona clientela. Quan es va casar va posar-se a treballar a l'establiment de la família del seu marit, a Can Llobet, a la Porxada. Li costa parlar del bombardeig i la guerra, l'impacte d'aquella vivència li ha durat tota la vida.
Entrevista a Maria Corominas Sudrià i Antoni Homs Obradors
Granollers, 2023
Conflictes socials
Guerra Civil
Bombardeigs
La Maria va néixer a Granollers (1925). El seu pare era pastor, fill de Dòrria (Ripollès). La família tenia el ramat a Can Prat, Valldoriolf i servia carn a força botigues de Granollers. Va conèixer el seu marit, Antoni Homs, treballant a Roca Umbert de teixidora. Més endavant va deixar la fàbrica i va fer de modista pel seu compte. L'Antoni (Gironella, 1923) va arribar a Granollers amb pocs mesos d'edat. Als 14 anys comença a fer d'aprenent al taller de reparació de maquinària de Roca Umbert, del qual el seu pare era responsable. Va fer de contramestre a la fàbrica (on va conèixer la seva dona, la Maria), de comercial i més endavant es va dedicar a la promoció immobiliària. Expliquen la seva vivència de la guerra i també recorden el bombardeig.
Nascut el 1929. A casa tenien una sastreria, hi havia molta feina. Va anar a l'escola de Doña Josefa, als escolapis i a les josefines, durant la guerra. Té records dels Fets d'Octubre de 1934. Ja durant la guerra, parla de les col·lectivitzacions. Els pares el van enviar a Palau-saverdera (Empordà) amb uns oncles i també van estar a la Garriga, perquè l'avi hi tenia un hort. Va viure el bombardeig de la Garriga, però no el de Granollers, on va perdre alguns amics. Al final de la guerra la família va tornar a Granollers. Al llarg de la seva vida ha fet molts oficis: administració a Roca Umbert, forner-pastisser al negoci familiar, pagès a l'Empordà... Ha estat involucrat també en entitats com el BM Granollers (des dels inicis), les Colònies, l'Escoltisme, el cinema parroquia.
Nascuda el 1935. Era filla de Rosa Puig, militant de la CNT i membre del comitè d'empresa de Roca Umbert durant la col·lectivització, una dona d'acció, ferma i lliurepensadora. La família es va haver d'exiliar per la Guerra Civil. L'Assutzena tenia dos anys quan el bombardeig de 1938 i tres quan van marxar amb la mare i l'àvia cap a França. El seu pare es va reunir amb elles després de passar per diferents camps de concentració. Van estar-se a Castres i a París. Durant dos anys, l'Assutzena va viure acollida amb una família de pagesos, quan els alemanys ja havien envaït França. Els pares van col·laborar amb la Resistència. L'Assutzena va tornar a Granollers amb 18 anys.
Nascut el 8 de juliol de 1932 al c. Manresa. Tenia un germà. Quan va passar el bombardeig s’estaven a cals avis, al costat de l’antiga farmàcia Rahola, a Joan Prim. El pare era contramestre a la fàbrica Mirambell, la mare hi treballava d’ordidora. Tots dos eren d’Esquerra Republicana. La seva mare havia fet un discurs davant del president Macià, de visita a Granollers. El dia del bombardeig era a casa, es preparava per anar a l’escola. La mare i el germà eren al centre, a la cua de les faves, però van tornar sans i estalvis. Durant la guerra, els dos germans van estar uns mesos a Santa Agnès de Malanyanes. Quan la retirada, el pare va marxar i es va estar 9 anys a França, en diferents camps de concentració. Aquests anys es van escriure cartes, que patien la censura. El seu pare va tornar quan ell ja tenia 15 anys. No van patir la repressió.
Nascuda l’any 1932, a Granollers, a l’altra banda de la riera, al c. Fray Carbó. La mare treballava a una fàbrica de teixits, el pare era paleta. Vivien amb l’àvia i el germà. Va anar a l’escola amb Doña Montserrat. Tenia cinc anys i mig quan va començar la guerra. Tenien un petit hort davant de Can Camps. El pare el van empresonar a Lleó, a l’inici de la guerra, en un camp de concentració. El dia del bombardeig havien d’anar a vendre cols amb l’àvia a la Pedra de l’Encant, però l’àvia es va posar malalta i no hi van anar: això les va salvar. Va veure els 4 o 5 avions que van tirar les bombes, volaven baixos. Anava a dinar a la pl. de la Corona, donaven esmorzar i dinar a la canalla. No va passar gana. El pare va arribar molt malalt, però es va anar recuperant.
Nascuda l’any 1933 al c. de Joan Prim, 146. El pare feia de viatjant i la família de la mare eren pagesos a Belulla i tenien una botiga de comestibles, eren tres germans. Ella tenia 3 anys quan va esclatar la guerra. Durant el conflicte, el seu pare va ser destinat de xofer d’intendència a Barcelona; ella, amb les seves cosines, van passar temporades a Belulla i a Can Duran. Recorda l’explosió del polvorí de Can Castells, a Canovelles, i com es posaven una canyeta a la boca perquè el soroll no els danyés els timpans. El dia del bombardeig estava a casa amb la família; el seu oncle no va anar a l’escola i això el va salvar. La seva tia era infermera i recorda que casa seva va ser un temps com una sucursal de la Creu Roja, hi feien cures. El seu pare va tornar a casa passada la guerra i van haver començar de zero.
Nascuda al c. de Corró, on vivia amb els pares i l’àvia, era filla única. El pare tenia un taxi i la mare treballava a Roca Umbert, al tèxtil. Va anar a moltes escoles: Concepció Arenal (Frares), Pereanton, la mestra Francesa, fins al 13 anys. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Ella s’esperava a la llarga cua de la llet, sola, a la carretera. De cop tothom es va posar a cridar i a amagar-se. La feien caure, ningú li feia cas, va arribar a casa amb els genolls pelats. El seu pare va caure malalt i es va treure el taxi, llavors va començar a treballar a la Unió de Xofers; recorda que escoltava Radio Pirenaica. Ella va passar gana. Als pares, a la feina, els donaven pots de menjar i farina. Recorda les anades a un refugi amb accés pel carrer de la via, a la carretera de Cardedeu. El dia que van entrar els Nacionals van anar a la carretera a veure’ls.
Nascuda el 27 de gener de 1929 a la Garriga. El pare era farmacèutic, de la Garriga; va comprar una farmàcia a Granollers, ca l’Huguet, ara ca l’Arimany. Tenia tres germans, un era el pediatre i pintor Dr. Arimany. Va estudiar als Col·legis Nous. Tenia 7 anys quan va començar la guerra, la vida va canviar molt. Recorda els jocs amb els germans al carrer. No van passar gana ni van perdre cap familiar directe. Quan el bombardeig, van anar a la barraca, una caseta petita de la Font Verda. Aquell dia va dir que no es trobava bé i no va anar a escola. La farmàcia es va omplir de ferits, hi feien cures, estaven desbordats. Recorda veure els camions descarregant els morts al cementiri. Un dia els del Comitè, als Frares, van cridar el seu pare: va tornar sa i estalvi, gràcies a haver fiat medecines a un del Comitè, cosa habitual aleshores. El pare era d’Esquerra Republicana, però no va patir represàlies.
Nascuda el 25 de març de 1927, al c. Espanya. Vivia al costat de 6 safarejos públics, dels quals s’ocupava la seva mare. El pare venia bestiar. Tenia 3 germans i una germana. Havia anat a l’escola de les Josefines, als Col·legis Nous i amb el Sr. Puig. A l’inici de la guerra tenia 9 anys, ella es trobava de colònies a Hostalric. El dia del bombardeig els seus pares eren a Barcelona. Mentre es cordava la sabata va sentir un fort vent i una gran explosió. Va quedar colgada de runa. Un veí la va ajudar a sortir-ne. La van dur a l’hospital, amb carro. A casa no van passar gana. Acabada la guerra, la seva mare va anar a buscar els seus germans a un camp de concentració a França. Després, amb els Nacionals, encara van haver de fer la mili, tres anys.
Va néixer l’any 1930, al c. Primer Marquès de les Franqueses, 31. Els pares tenien una graneria a l’engròs, gra per al bestiar. Eren 5 germans. Quan va esclatar la guerra tenia 6 anys. Els van prendre tots dos camions. El seu pare va ser dels darrers a ser mobilitzat, va estar en un camp de concentració de Santander, d’on va poder sortir avalat per un conegut, Ganduxé. Mentre el pare no hi va ser, la mare intercanviava el poc gra que els quedava per menjar. El dia del bombardeig estaven alimentant els conills. No va tenir ni temps de mirar enlaire, als avions. El germà ja havia marxat a l’escola, però va tornar. No va tocar cap sirena. Va ser sentir els motors i caure les bombes. A casa seva no van arribar a bombardejar. La sirena sempre li va fer pànic quan, anys després de la guerra, encara la feien sonar per anunciar les festes.
Va néixer a Granollers, el 14 de desembre de 1928, a casa. Vivia al costat mateix de l’Ajuntament, cosa que li donava una visió privilegiada. Els pares tenien una merceria, cal Pintaire. Té records de la proclamació de la República i de les canonades contra l’edifici de l’Ajuntament. Va viure el bombardeig amb 9 anys, a casa, quan estava a punt de marxar cap a l’escola. Es van amagar sota el llit; en obrir els porticons, no es veia res, pols i només mitja Porxada. El pare els va portar lluny del centre, a la Font Verda. Allà es van sentir salvats. Recorda els cossos desmembrats i la destrucció que va veure pel camí, no ho oblidarà mai. Ell s’havia amagat al refugi de sota l’Ajuntament. Els darrers anys de la guerra la família va marxar al Figaró. Amant de la música, tocar qualsevol instrument li permetia fugir de la duresa de la realitat.
Entrevista a Modesta Prat Casademunt i Tomàs Colomer Mas
Granollers, 14 de setembre de 2021
Conflictes socials
Guerra Civil
Bombardeigs
Edificis i espais
Refugis
La Modesta neix l’any 1927 al c. Sant Jaume, 30. El pare treballava al ram de l’aigua, la mare, teixidora. Abans de la guerra no hi havia de res, i recorda que per la República l’ambient era molt exaltat. Durant la guerra, molta misèria. El dia del bombardeig ella tenia 10 anys, va anar a la plaça a comprar el pa, a fer la cua, i va sentir un soroll com somort (havia quedat eixordada,) i una altra bomba, va pensar que eran gasos asfixiants, no veia res ni ningú. Va córrer cap a casa. Recorda persones properes que hi van morir: un veí, Jaume Novell, i una nena, Maria Martí. Ella mai es va amagar al refugi, quan sentia bombes apretava a córrer. Els últims dies de la guerra van anar a viure a pagès, a l’estació del Nord, van marxar amb el matalàs. La carretera anava plena de gent que marxava, per la Retirada. En Tomàs tenia 12 anys quan el bombardeig. Ja no anava a l’escola, ja arreglava rellotges.Tampoc anava al refugi. El seu pare va morir al cap de pocs mesos, del disgust de la guerra. La recuperació va ser molt lenta, feien intercanvis per sobreviure.
Va néixer a Granollers el 1940.Procedent d'una família de botiguers, l'Aurora sempre ha estat professora de música. Va treballar en una escola de Granollers entre 1962 i 1969, i després per compte propi. Va formar part de l'entitat Joventuts Musicals durant els anys seixanta i, ja en els últims anys, de l’Agrupació de Voluntaris d’Opinió Cívica i de les Aules Universitàries de la Gent Gran. L'Aurora no havia nascut encara quan va ocórrer el bombardeig de Granollers, però explica el que van patir els seus pares. La seva mare va ser greument ferida quan venia enciams al mercat i va estar ingressada uns mesos a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, degut al col·lapse dels serveis mèdics de la Garriga, on va ser traslladada en un principi. Poc després de sortir de l'hospital i tornar a Granollers va quedar embarassada de l'Aurora.
Entrevista a Tomàs Colomer Mas i Modesta Prat Casademunt
Granollers, 6 de setembre de 2011
Guerra civil
Bombardeigs
Refugis
Conflictes socials
Tomàs Colomer va néixer el 1924 i Modesta Prat, el 1927; són matrimoni. Tomàs és fill d’una família de rellotgers. Durant la guerra el seu pare deixa de formar part del negoci familiar, ja que el seu germà gran així ho decideix, cosa que divideix a tots els germans. Tomàs es dedica a treballar de contramestre a can Murtra i a can Guitart. A la guerra perd el seu germà petit, en el front. Tot i que no estan involucrats en política, a la seva família són rojos i viuen el principi del franquisme amb molta repressió. Recorden la guerra i el franquisme explicant les seves vivències personals, però no en parlen com d'una època molt dura. La Modesta no esmenta la seva família ni dona gaire informació de les seves vivències, sinó que parlen més de la família del Tomàs.
Va néixer a Barcelona el 1917. Filla dels granollerins Tomàs Vendrell i Maria Giró, va passar la infantesa i joventut a Barcelona. El 1936, fugint de la conflictivitat a Barcelona, la família torna a Granollers. Durant la guerra exerceix de mestra a la nostra ciutat i després continua treballant com a mestra, però a l'escola Virtèlia de Barcelona, fins el 1942, que es casa amb el ceramista Antoni Cumella. Ens explica que estava fent classe quan van esclatar les bombes i que va haver d'estar pendent de tots els alumnes. Cada vegada que hi havien bombardeigs s'emportava els nens a la via del tren i els explicava contes perquè estiguessin distrets i no tinguessin por. El seu pare va anar al front obligat. Un cop acabada la guerra, el pare va estar dos anys al camp de concentració de Lliria. Explica que durant la postguerra, sobretot el principi, viuen una forta repressió, tant per part d'alguns ciutadans com de la Guàrdia Civil.
Va néixer a Palamós el 1920, la família es va traslladar a Granollers perquè el pare, que jugava a futbol, havia fitxat per jugar a Granollers. El pare, Josep Franch Aliu, treballava a la impremta Garrell i també escrivia sobre esports a La Gralla. La Rosa va estudiar a l'escola Pereanton fins als 14 anys, que va entrar a treballar a can Comas. Eren amb el seu pare a la cua del racionament quan va haver-hi el bombardeig de 1938.
Va néixer a Granollers el 1921, de jove es forma com a aprenent de mecànic a can Baulenas. Es va afiliar a la CNT el 1934 i va voler allistar-se a la Columna Vallès Oriental, però no el van acceptar perquè era massa jove. Aleshores es va afiliar a les Joventuts Comunistes Ibèriques (POUM). Després de la guerra va marxar cap a França i va estar en un camp de concetració. Va passar a un batalló prop de Bilbao, on refeia vehicles militars per vendre'ls. El 1940 va tornar a Granollers, però va haver de tornar a marxar per fer el servei militar durant tres anys i mig. Va estar treballant a fortificacions de l'Empordà com a represàlia de la seva militància anterior, i també pel seu ofici, a través del qual podia obtenir rèdits importants. Fundador i president de l'Associació d'Exinternats del Franquisme de Catalunya entre 2001 i 2010.
Va néixer a Granollers el 1929. Filla del músic Josep Maria Ruera Pinart i de Maria Casademunt Armengol, la primera esposa del músic, amb la qual va tenir quatre filles. La seva mare va morir en el bombardeig de Granollers el 31 de maig de 1938 a la Porxada. Abans de la guerra va anar a l'escola Montessori. Després va treballar un temps a una casa de ràdios fent tasques administratives.
Va néixer a Granollers el 1925. Filla del propietari de la Licoreria Moreno. El seu pare era de Vilareal i va venir a Granollers a fer el servei militar. Va estudiar a l'escola Pereanton abans de la guerra i després, comerç a l'Acadèmia Cots. Va col·laborar amb la botiga familiar durant anys. Recorda molt bé el bombardeig de 1938; després d'aquest fet marxa a viure fora de Granollers, per tant no ho viu amb primera persona.
Va néixer a Granollers el 1927. Va formar part del primer ajuntament democràtic, el 1979, essent una de les primeres dones que va ocupar un càrrec de responsabilitat política a la ciutat. Sota la seva gestió es va crear el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències, el Centre de Salut Mental i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. També va ser presidenta de Càritas i ha participat en entitats i associacions com Creu Roja, Ateneu de Granollers, l'Observatori de Salut Carles Vallbona, l'Hospital de Granollers o l'Associació de Dones Demà, de la qual és fundadora. Recorda molt bé l'ordre dels fets i el bombardeig del 31 de maig del 1938. Aquell dia anava l'escola Pereanton, on van caure bombes.
Va néixer a Granollers el 1930, els seus pares tenien una botiga de màquines de cosir. El seu pare era en Pere Iglesias Viadé, que va estar molt implicat en la vida cultural i associativa de Granollers, i fou un dels membres d'ERC que va proclamar la República el 1931 al balcó de l'Ajuntament. També va participar en els Fets d'Octubre del 1934 i va ser l'últim alcalde de Granollers abans de l'ocupació franquista. El dia que Barcelona va ser ocupada, la família va marxar cap a França, on tenien uns parents llunyans i hi van estar uns 9 anys; a l’entrevista parla de l’exili a França. En tornar, el 1947, va conèixer en Pere Canal, amb qui es casaria.
Va néixer a Granollers el 1923. Va treballar a can Baulenas des dels 13 anys, on va aprendre l'ofici de mecànic; també va treballar a can Prades. Recorda els fets d’octubre de 1934 a la Porxada. El seu germà gran havia militat a les joventuts llibertàries, va anar al front i el van internar a la presó Model. El seu pare va morir quan ell era molt jove i la seva mare va haver de pujar tota sola una família de 5 germans. Per això, de ben jovenets van començar a treballar per ajudar a tirar la casa endavant.
Va néixer a Granollers el 1935, va anar a l'escola de les Vedrunes i després, als Escolapis. Als 10 anys va començar a treballar a can Carbó. El seu pare, Joan Rovira i Pla, era membre de la CNT i va ser alcalde de Granollers del 16 de juliol al 5 d’octubre de 1937. Després de la guerra el seu pare va ser arrestat, però es va escapar i es va exiliar a França fins el 1966. Era molt petit durant la guerra civil, de manera que del bombardeig no en té gaires records, però sí que recorda la postguerra, l’exili i la repressió que va patir el seu pare i tota la família.
Va néixer a Granollers el 1925. Filla de terrissaire i germanastra del ceramista Antoni Cumella. De petita acompanyava el seu germà a l'escola Lluís VIves de Barcelona, on també va rebre classes. Va estudiar a l'escola Pereanton. Després de la guerra va fer la carrera de Químiques mentre residia a casa d'uns parents a Barcelona. En la seva estada a aquella ciutat va entrar en contacte amb diverses persones del món cultural i intel·lectual. Recorda bé el bombardeig de 1938, ja que en el moment que van esclatar les bombres era al carrer i es dirigia a comprar a la Porxada.El seus germans eren el front. Van patir una forta repressió durant la postguerra.
