Tertúlia: «Compartint històries del nostre hospital»
Granollers, 15 d’abril de 2024
Edificis i espais
Equipaments sanitaris
Hospital General de Granollers
Salut pública
La tertúlia se suma a la commemoració del centenari de l’Edifici Històric de l’Hospital de Granollers. Compta amb la participació de persones que han desenvolupat la seva activitat professional a l’hospital i que ara ja estan jubilades, com són Fina Hernández, membre de la comunitat vedruna i infermera; Teresa Subirats i Consol Fusté, administratives; Marina Molins, infermera; Agustí Trullà, gerent de l’hospital entre els anys 1976 i 1987, i Artur Puig, metge pediatre.
Administrativa del Servei de Compres de l'Hospital de Granollers, on comença el 1976. Ha treballat al Departament de Comptabilitat i ha format part del Comitè d’Empresa en representació de CCOO.
Fill de Llinars del Vallès, ha fet tota la seva trajectòria professional a l’Hospital de Granollers. Especialitzat en medicina interna, ha estat metge adjunt del Servei de Geriatria i responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives. Hi ha dues entrevistes: a la primera, de 2023, el Dr. Morlans parla de la repercussió que va tenir a l'hospital l'accident ferroviari de les Franqueses de l'any 1979; en en la segona, de 2022, explica la seva trajectòria a l'hospital.
Auxiliar d'Infermeria, treballadora de l’Hospital de Granollers durant 40 anys i presidenta del Comitè d’Empresa entre 2007 i 2015. Ha treballat a geriatria, al laboratori i a l'UCI.
Enric Pey Rufí (Granollers, 1928-2014) va ser músic i fuster. Comença a estudiar música amb els mestres Ruera i Font el 1939. Entre d'altres, va formar part de les orquestres Selecció i Windsor, dels conjunts Pleyel i Els Verds de Mataró, i de la Lira de Sant Celoni. El seu pare va ser membre de la Banda de les Milícies durant la Guerra Civil. Quatre familiars seus van morir a Mauthausen. Va viure el bombardeig de Granollers de 1938. Des de principis de 1990 formava part del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'entrevista repassa la vivència de la guerra, des que es va produir l'aixecament militar fins a l'entrada de les tropes franquistes.
Ferran Salamero Colomina (Estadilla-Osca, 1905 / Granollers, 2001). Arriba de nadó a Granollers. Va tenir molts oficis: pintor, carter, actor, estanquer, cobrador, oficinista, cambrer... Va regentar un bar i un estanc, al c. Girona. Durant més de 60 anys, va ser el corresponsal de "La Vanguardia" a Granollers i va col·laborar amb publicacions com "Estilo/Revista del Vallès", "Publijordi", "Tele/Exprés", "La Publicitat", "Poble Andorrà", "La Gralla", "Diari de Granollers"... També, tenia el títol d’infermer i va ser membre de la Creu Roja. Secretari de l'Orfeó Granollerí i del Montepío Nuestra Señora del Rosario. Com a cronista de la ciutat, assistia als plens municipals -que enregistrava i transcrivia- i a les rodes de premsa. Autor, també, de quatre ponències del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers. El testimoni revisa la seva vida des de la infantesa, anècdotes de la guerra i de les seves experiències com a periodista.
Oriol Bohigas (Barcelona, 1925- 2021), arquitecte i urbanista, membre fundador del Grup R i de l'estudi Martorell-Bohigas, més endavant MBM, que durant la segona meitat del segle XX esdevindria un dels despatxos d'arquitectura més prolífics i més rellevants, a Catalunya i la resta de l'Estat. Professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la qual també va ser director. Va ser l’arquitecte del gran canvi de la Barcelona Olímpica. Referent intel·lectual, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de Arquirectura. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit un representant municipal excusa la presència de l’alcalde, Rafael Ballús.
Josep Verde (Granollers, 1928 - Barcelona, 2017), llicenciat en Dret, va exercir d’advocat a Granollers. Vinculat al teixit cultural de la ciutat, va ser un dels fundadors de l’Associació Cultural i el Centre d'Estudis, va impulsar el Premi Granollers de Pintura i va ser president de les joventuts d’Acció Catòlica. Va dirigir la publicació "Granollers Comunidad Cristiana" i també va col·laborar amb "Revista del Vallés". Professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona. Defensor al Tribunal d’Ordre Públic de Madrid. Vinculat a la política a partir de 1975, primer com a membre del PSC-Reagrupament, el 1979 s’incorpora a la comissió executiva del PSC. Diputat al Congrés (1977-1986), va ser membre de la Comissió dels Vint, redactors de l’Estatut de Catalunya. Diputat al Parlament Europeu (1986-1999), entre 1992 i 1999 en va ocupar la vicepresidència; també va presidir l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i el Consell Català del Moviment Europeu. Autor de diversos llibres, articles i ponències del Centre d’Estudis. El 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Granollers i el 2011, la Creu de Sant Jordi. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, la regidora Anna M. Palé excusa l'alcalde, Rafael Ballús, i introdueix el pregoner.
Jordi Baulies (Granollers, 1930 - Barcelona, 2013), doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques, diplomat en Administració Local i en gestió de serveis locals. Professionalment, va ser, entre d’altres, secretari d'Administració Local (en ajuntaments com el de Barcelona), president de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, secretari de l'Associació Consell de Cent, professor de l'Institut d'Estudis d'Administració Local i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Membre del Centre d'Estudis de Granollers, autor d’articles i obres monogràfiques. Defensor del Ciutadà de l’Ajuntament de Granollers (1997- 2012). En el pregó, Jordi Baules commemora el 50 aniversari de la Fira i Festes de l'Ascensió i fa una ullada als seus antecedents. També recorda els primers anys de la seva carrera professional, iniciada a l'Ajuntament granollerí. A l’inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde, Josep Serratusell, introdueix el pregoner.
Francesc Martí (Barcelona, 1946), arqueòleg i polític català. Membre del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, posteriorment PSC-Reagrupament, el 1977 ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1979 fou elegit diputat provincial. Membre de la Comissió de Govern i de la de Cultura, Esports i Turisme de la Diputació. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona (1980-1982). Delegat del Govern espanyol a Catalunya (1982-1993). L'enregistrament comença amb la veu d'un locutor de Ràdio Granollers que passa la connexió a la unitat mòbil ubicada a la Sala de Plens, amb el periodista Lluís Torres (a qui no se sent clar). Després, l'alcalde Ballús introdueix el pregoner, aleshores president de la Diputació de Barcelona. Al principi la veu se sent baixa, després se sent millor.
Manuel Vázquez (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), escriptor i periodista, va conrear diferents gèneres: novel·la, poesia, assaig i literatura gastronòmica. Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser també professor. Va ser militant del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya. Autor de la sèrie Carvalho, protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho, amb àmplia difusió també internacional. El 2004 es crea el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la seva memòria. Al barri del Raval de Barcelona, prop d'on va néixer, hi ha una plaça amb el seu nom. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde Josep Pujadas introdueix el pregoner. Les cròniques de l'època van parlar d'un pregó original i que va trencar esquemes, ple de referències a les llibertats i als canvis d'aquells anys.
Josep Lluís Arimany (la Garriga, 1923 - Granollers, 1999) ha estat un reconegut metge pediatre i pintor. Va estudiar medicina a la Universitat de Valladolid i va aconseguir la plaça de pintor anatòmic, modus vivendi mentre estudiava a través del qual va aprofundir en la tècnica del dibuix. El 31 de maig de 1938 va viure el bombardeig de Granollers des de la farmàcia que regentava el seu pare a la plaça de Maluquer i Salvador. Artista autodidacta, arrelat a la cultura granollerina, d'estil naturalista i realista, la seva obra pictòrica se centra sobretot en el retrat i en la figura femenina. Reconegut amb nombrosos premis, la seva obra és present en col·leccions particulars de tot Europa i els Estats Units. També la trobem a l’Església de Sant Esteve de Granollers, la Basílica de Montserrat i al Vaticà. A l’nici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit l’alcalde, Josep Serratusell, introdueix el pregoner. El pregó queda tallat a la part final.
Amador Garrell (Granollers, 1916-2000), artista, dibuixant i dissenyador gràfic. Fill d'una reconeguda família d'impressors, fill de Llorença Soto Costa i l'impressor Amador Garrell Alsina. Amb estudis musicals, tocava diversos instruments i va formar part de l'Orquestra Pla-Pey i de la Selecció, orquestra que va impulsar al costat de Josep M. Ruera i Lluís Pey. Va ser, també, un dels fundadors del Jazz-Club Granollers. Grafista a l'Editorial Bruguera i a l'agència publicitària Crisol. Com a dissenyador gràfic, va dissenyar els logotips d'entitats com la Societat Coral Amics de la Unió, el Jazz-Club Granollers, l'Agrupació Excursionista de Granollers, el Casino i d'establiments com la Llibreria Carbó. Mobilitzat durant la Guerra Civil, va formar part de la Columna del Vallès Oriental; passat el conflicte va haver de servir en un batalló disciplinari fent treballs a l'església de la Mercè de Barcelona. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde Josep Pujadas introdueix el pregoner.
Llicenciat en Ciències Empresarials, responsable administratiu de l’Hospital de Granollers en la dècada dels anys 70. Entre 1992 i 1995, com a alcalde de Granollers va ser president del Patronat de l’hospital.
Fill de Granollers, ha estat director gerent de l’Hospital de Granollers per espai de 21 anys (2002-2023). Va ser adjunt a la direcció mèdica i responsable de la Unitat de Coordinació Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Va començar a treballar el 1971 com a infermera a l’Hospital de Granollers, on ha estat en diferents departaments. Ha fet d'assistent de quiròfan i de supervisora a Tocoginecologia i Pediatria.
Nascuda a l’Hospital, hi comença a treballar a 16 anys, el 1971. Ha treballat en les àrees de facturació, informàtica, geriàtric i a la Unitat d’Atenció a l’Usuari atenent pacients i resolent queixes.
Infermera i tècnica de laboratori. Va començar a treballar a l’Hospital de Granollers el 1975, amb només 14 anys. Ha desenvolupat la seva tasca professional sempre al laboratori, amb diferents responsabilitats.
Metge internista, va fer la residència a l'Hospital de Granollers. L'any 1992 s'hi incorpora com a metge adjunt de Medicina Interna, d'on va ser cap de secció. Més endavant, va ser el responsable de Procés d’Infeccions de l’hospital.
Economista i professor de l’Escola Municipal de Treball, alcalde de Granollers (2004- 2022). En els 18 anys en què va ser alcalde va presidir el Patronat de l’Hospital de Granollers.
Llicenciada en Medicina i especialista en Ginecologia i Obstetrícia, coordinadora de la unitat de Patologia Mamària de l’Hospital i del programa de "screening" dels tres hospitals del Vallès Oriental.
