Granollers, 18 de març de 2019

La Tertúlia fa referència a la història de l'Agrupació Excursionista de Granollers a partir de testimonis molt vinculats amb l’entitat.

Granollers, 2024

Nascut a Barcelona, però originari de Premià. Va treballar a la fàbrica Roca Umbert entre els anys 1972-1991. Va estar a la secció d'estampació i va portar la màquina d'acabats RAM.

Granollers, 2025

Teresa Illa Font (Granollers, 1932). El dia del bombardeig anava cap a l'escola -estudiava al Pereanton-, tenia 6 anys. Amb les companyes es van refugiar sota el taulell d'una botiga del costat de Ca l'Arimany. La seva germana va resultar-hi ferida, a ella les trenes que duia la van protegir de l'impacte de la metralla al coll. Va decidir amagar-se sota el llit i fer-hi vida fins al final de la guerra. Durant el conflicte van patir gana i penúries, tot i que l'hort familiar els va permetre tenir productes per bescanviar. Als 14 anys va estudiar per ser modista, tenia molt bona clientela. Quan es va casar va posar-se a treballar a l'establiment de la família del seu marit, a Can Llobet, a la Porxada. Li costa parlar del bombardeig i la guerra, l'impacte d'aquella vivència li ha durat tota la vida.

Granollers, 2024

Carme Giménez (Palou, Granollers, 1946), va començar a treballar a l'Ajuntament de Granollers l'any 1979, abans havia estat a l'EGA, a Can Clotet de les gasoses i al Jutjat. A l'Ajuntament ha desenvolupat la seva trajectòria professional, -amb un parèntesi treballant al món sanitari-, als departaments de Recaptació, Governació i Alcaldia: de 1980 a 1986 va ser secretària de Rafael Ballús i de 1986 a 1991, de Josep Pujadas.

Granollers, 2024

Àngels Badia (Barcelona, 1953), llicenciada en Dret, va treballar a l'Ajuntament de Granollers prop de 40 anys. Va començar el mateix any que es va llicenciar a la UAB, el 1976. Màster en Dret Públic i Dret Immobiliari i Urbanístic, el seu primer destí va ser a Secretaria, amb Àngel de Riquer com a Oficial Major. Va treballar als departaments de Recaptació, Urbanisme -on va estar trenta anys i va viure l'elaboració del primer Pla General d'Urbanisme-, Serveis Jurídics i Secretaria General.

Granollers, 2024

Alexandre Codinach (Cardedeu, 1944), corredor d'assegurances i diaca del Bisbat de Terrassa, va ser regidor del primer ajuntament democràtic (1979-1983) per CiU (era militant d'Unió Democràtica). Va ser tinent d'alcalde, va presidir la comissió de Governació i va ser membre de la comissió d'Esports. En el vessant esportiu, ha estat àrbitre d'handbol a la Divisió d'Honor espanyola i també internacional, president del Comitè d'Àrbitres espanyol i director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol. També, fundador i president del Club Balonmano Cardedeu.

Granollers, 2024

Maria Josefa Castellet (Granollers, 1924), d'ofici teixidora. Va començar a treballar a Can Murtra, amb només 15 anys, i se n'hi va estar 25, fins que va morir el seu marit. Va quedar vídua als 41 anys amb dues filles i un fill. De nena, va ser alumna de l'escola Pereanton. Explica records de la guerra. El dia del bombardeig no va anar a l'escola, hi va perdre una amiga que feia cua a les faves. Recorda haver passat gana i haver anat al refugi del c. València. Del final de la guerra, en recorda l'entrada dels nacionals.

Granollers, 2024

Josefa Duran (Canovelles, 1923), pagesa. Filla de Can Camp, una casa que ja no existeix. Explica els records de petita, a l'escola de Canovelles, primer, i amb la Srta. Maria Brau, després. Per la guerra van afusellar el seu avi, no estava en política ni res, però una persona que li devia diners el va fer matar. Ella i la seva germana feien torns per ocupar-se de l'àvia vídua, que vivia a Palou. Durant la guerra no van patir gana perquè vivien a pagès. A casa van tenir persones de Granollers amagades. Acabada la guerra, al seu pare, Isidro Duran, el van fer alcalde Canovelles. Un cop casada va anar a viure a Marata, a la casa de pagès de ca l'Enric. Recorda que cada dijous anaven a vendre al Rengle de Granollers.

Granollers, 2024

Josep Pujadas (Granollers, 1954), enginyer industrial, ha estat alcalde de Granollers en diferents períodes entre els anys 1986-2004. Abans, havia estat professor a l'Escola Municipal de Treball i després de l'etapa a l'Ajuntament, va ser director general de Serveis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i responsable de Projectes i Promoció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En l'entrevista es repassa la seva trajectòria personal i política. Membre del PSC des de la seva fundació –abans havia format part del Grup d’Estudiants Revolucionaris i de Convergència Socialista de Catalunya–, va formar part de la candidatura del PSC a les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada i el mes d'octubre de 1979 entrà a l'Ajuntament en substitució de Joan Martí Torres. Assumí les carteres de Serveis Municipals i Urbanisme després, i va ser membre de les comissions informatives de Cultura i d'Ensenyament. L'any 1986 accedeix a l'Alcaldia de Granollers en substitució de Rafael Ballús.

Granollers, 3 de juny de 2024

La tertúlia forma part del programa d'activitats de la Setmana Internacional dels Arxius'24 i també de la programació "Granollers, vila oberta a la pau". Hi participen la historiadora Cinta Cantarell i la periodista Imma Juncà. Ambdues expliquen el paper que ha tingut l'Arxiu Municipal en les seves recerques, amb exemples concrets.

Granollers, 2024

Josep Serratusell (Granollers, 1951), llicenciat en Ciències Empresarials i màster en administració i direcció d’empreses per ESADE. Va formar part de l'equip de govern del primer ajuntament democràtic, com a membre del grup de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en virtut del Pacte de Pogrés, govern d'unitat integrat pel PSC, PSUC i UCD. Va ser responsable de la comissió de Sanitat i Serveis Socials. S'ha dedicat 12 anys (1987-1999) a la política de manera exclusiva: alcalde de Granollers (1992-1996) i diputat al Parlament de Catalunya, pel grup de Convergència i Unió. Abans, va ser responsable administratiu de l’Hospital de Granollers en la dècada dels anys 70. Posteriorment ha ocupat diversos càrrecs en empreses com IZASA SA, Clínica Quirón, Areslux SA, el Grupo de Empresas Dragón i Indústries Figueras SA.

Granollers, 2024

Entra a treballar a Roca Umbert l'any 1962, a la secció de preparació al magatzem de les bovines de color. Després va ocupar-se de qüestions de control de qualitat del procés de fabricació. En aquesta entrevista es parla de la fàbrica de la Batllòria (Sant Celoni, Vallès Oriental), que ell va veure néixer, i es complementa així una entrevista que se li va fer l’any 2023. En aquesta segona hi ha present, i hi intervé però no se la veu, Roser López Fugarolas, que també havia treballat a la fàbrica de la Batllòria.

Granollers, 2024

Extreballadora de la fàbrica Roca Umbert de la Batllòria (Sant Celoni, Vallès Oriental). Hi va estar des de l'any 1977 fins al 1991. Durant l’entrevista també se sent la veu de Modest Pou Quintana, treballador de Roca Umbert i que va veure néixer la fàbrica de la Batllòria.

Granollers, 2024

Santiago Rodríguez (Ceclavín, Cáceres, 1942), agent d'assegurances. Activista veïnal -va impulsar la creació de l'associació de veïns del barri del Congost- i regidor del primer Ajuntament de la democràcia recuperada, membre de la comissió de Governació i, més endavant, de la de Seguretat Ciutadana, després de plegar Óscar Pelayo. Aquells anys 80 van treballar per coordinar les policies locals dels municipis de l'entorn i establir un canal intern de comunicació. Les dependències de la PL es van traslladar a l'av. del Parc. Recorda que aquells anys les drogues feien estralls entre el jovent dels barris.

Granollers, 15 d’abril de 2024

La tertúlia se suma a la commemoració del centenari de l’Edifici Històric de l’Hospital de Granollers. Compta amb la participació de persones que han desenvolupat la seva activitat professional a l’hospital i que ara ja estan jubilades, com són Fina Hernández, membre de la comunitat vedruna i infermera; Teresa Subirats i Consol Fusté, administratives; Marina Molins, infermera; Agustí Trullà, gerent de l’hospital entre els anys 1976 i 1987, i Artur Puig, metge pediatre.

Granollers, 2022

Administrativa del Servei de Compres de l'Hospital de Granollers, on comença el 1976. Ha treballat al Departament de Comptabilitat i ha format part del Comitè d’Empresa en representació de CCOO.

Granollers, 2023

Metge traumatòleg, s'integra al Servei de Cirurgia General de l'Hospital de Granollers l’any 1978. Director del Servei de Traumatologia fins al 2013.

Granollers, 2024

Francina Gómez Ars (Mataró, 1963), actriu i empresària teatral, s'inicia al món del teatre amb el grup mataroní Els Barrila. A inicis dels 80 entra en contacte amb el Centre Dramàtic Comarcal de Granollers dirigit per Frederic Roda, on fa cursos i s'integra al grup de teatre de carrer La Murga, després M2 i finalment, La Farinera Teatre Factoria. Formadora als Tallers de Teatre de "La Caixa". L'any 1981 impulsen, amb en Frederic Roda i la Montserrat Puntí, La Cantonada, una tasca-restaurant al c. Corró de Granollers que va esdevenir un centre de trobada d'artistes d'àmbits diversos. A inicis dels 90, amb Roda creen la companyia TàBaTa Teatre (1995-2002) i en paral·lel, obren l'Escola Taller de Teatre (1995-2000). El 1998 impulsen el Teatre de Ponent, que per espai de 18 anys va ser un referent del teatre alternatiu fora de Barcelona. Junt amb F. Roda, han estat reconeguts amb la Medalla de la Ciutat 2024.

Granollers, 2022 i 2023

Fill de Llinars del Vallès, ha fet tota la seva trajectòria professional a l’Hospital de Granollers. Especialitzat en medicina interna, ha estat metge adjunt del Servei de Geriatria i responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives. Hi ha dues entrevistes: a la primera, de 2023, el Dr. Morlans parla de la repercussió que va tenir a l'hospital l'accident ferroviari de les Franqueses de l'any 1979; en en la segona, de 2022, explica la seva trajectòria a l'hospital.

Granollers, 2023

Auxiliar d'Infermeria, treballadora de l’Hospital de Granollers durant 40 anys i presidenta del Comitè d’Empresa entre 2007 i 2015. Ha treballat a geriatria, al laboratori i a l'UCI.

Granollers, 2023

Director del Servei de Geriatria de l’Hospital General de Granollers des de 1999. Forma part de la primera generació de metges residents de Geriatria.

Granollers, 2023

Cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Granollers, on ha desenvolupat tota la seva vida professional, des de 1996.

Granollers, 2018

Maria Vergés va formar part com a jugadora de la primera etapa de l'handbol femení a Granollers, els anys 1967-1972. En aquesta conversa d'àudio per elaborar la ponència "El BM Granollers i l'esport femení" , de Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa i Andrea de la Torre, (Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, núm. 25, any 2021), Vergés parla dels orígens i l'evolució d'aquell equip pioner, en algun moment, fent referència a fotografies mostrades in situ.

Granollers, 2018

Montse Cladellas va formar part com a jugadora de la primera etapa de l'handbol femení a Granollers, els anys 1967-1972. En aquesta conversa d'àudio per elaborar la ponència "El BM Granollers i l'esport femení" , de Gemma Barbany, Lambert Botey, Ricard Caussa i Andrea de la Torre, (Ponències. Revista del Centre d'Estudis de Granollers, núm. 25, any 2021), Cladellas parla dels orígens i l'evolució d'aquell equip pioner, en algun moment, fent referència a fotografies mostrades in situ.

Granollers, 2009

Enric Pey Rufí (Granollers, 1928-2014) va ser músic i fuster. Comença a estudiar música amb els mestres Ruera i Font el 1939. Entre d'altres, va formar part de les orquestres Selecció i Windsor, dels conjunts Pleyel i Els Verds de Mataró, i de la Lira de Sant Celoni. El seu pare va ser membre de la Banda de les Milícies durant la Guerra Civil. Quatre familiars seus van morir a Mauthausen. Va viure el bombardeig de Granollers de 1938. Des de principis de 1990 formava part del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'entrevista repassa la vivència de la guerra, des que es va produir l'aixecament militar fins a l'entrada de les tropes franquistes.