Granollers, 3 de juny de 2024

La tertúlia forma part del programa d'activitats de la Setmana Internacional dels Arxius'24 i també de la programació "Granollers, vila oberta a la pau". Hi participen la historiadora Cinta Cantarell i la periodista Imma Juncà. Ambdues expliquen el paper que ha tingut l'Arxiu Municipal en les seves recerques, amb exemples concrets.

Granollers, 15 d’abril de 2024

La tertúlia se suma a la commemoració del centenari de l’Edifici Històric de l’Hospital de Granollers. Compta amb la participació de persones que han desenvolupat la seva activitat professional a l’hospital i que ara ja estan jubilades, com són Fina Hernández, membre de la comunitat vedruna i infermera; Teresa Subirats i Consol Fusté, administratives; Marina Molins, infermera; Agustí Trullà, gerent de l’hospital entre els anys 1976 i 1987, i Artur Puig, metge pediatre.

Granollers, 11 de desembre de 2023

Coincidint amb la inauguració de la museïtzació de la Tèrmica de Roca Umbert, la tertúlia compta amb la participació de persones que havien treballat a la fàbrica tèxtil més important de la ciutat. Amb Enrique Lloret, Marcel·lí Camats, Josep M. Jané, Modest Pou, Ricard Caussa, Emili Coma i Hermínia Jubany.

Granollers, 2023

La Maria va néixer a Granollers (1925). El seu pare era pastor, fill de Dòrria (Ripollès). La família tenia el ramat a Can Prat, Valldoriolf i servia carn a força botigues de Granollers. Va conèixer el seu marit, Antoni Homs, treballant a Roca Umbert de teixidora. Més endavant va deixar la fàbrica i va fer de modista pel seu compte. L'Antoni (Gironella, 1923) va arribar a Granollers amb pocs mesos d'edat. Als 14 anys comença a fer d'aprenent al taller de reparació de maquinària de Roca Umbert, del qual el seu pare era responsable. Va fer de contramestre a la fàbrica (on va conèixer la seva dona, la Maria), de comercial i més endavant es va dedicar a la promoció immobiliària. Expliquen la seva vivència de la guerra i també recorden el bombardeig.

Granollers, 2023

Nascut el 1929. A casa tenien una sastreria, hi havia molta feina. Va anar a l'escola de Doña Josefa, als escolapis i a les josefines, durant la guerra. Té records dels Fets d'Octubre de 1934. Ja durant la guerra, parla de les col·lectivitzacions. Els pares el van enviar a Palau-saverdera (Empordà) amb uns oncles i també van estar a la Garriga, perquè l'avi hi tenia un hort. Va viure el bombardeig de la Garriga, però no el de Granollers, on va perdre alguns amics. Al final de la guerra la família va tornar a Granollers. Al llarg de la seva vida ha fet molts oficis: administració a Roca Umbert, forner-pastisser al negoci familiar, pagès a l'Empordà... Ha estat involucrat també en entitats com el BM Granollers (des dels inicis), les Colònies, l'Escoltisme, el cinema parroquia.

Granollers, 2023

Nascuda el 1935. Era filla de Rosa Puig, militant de la CNT i membre del comitè d'empresa de Roca Umbert durant la col·lectivització, una dona d'acció, ferma i lliurepensadora. La família es va haver d'exiliar per la Guerra Civil. L'Assutzena tenia dos anys quan el bombardeig de 1938 i tres quan van marxar amb la mare i l'àvia cap a França. El seu pare es va reunir amb elles després de passar per diferents camps de concentració. Van estar-se a Castres i a París. Durant dos anys, l'Assutzena va viure acollida amb una família de pagesos, quan els alemanys ja havien envaït França. Els pares van col·laborar amb la Resistència. L'Assutzena va tornar a Granollers amb 18 anys.

Granollers, 27 de setembre de 2023

La tertúlia repassa els orígens i primers anys de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers, nascuda l'any 1983 i que el 2023 ha celebrat el 40 aniversari. Amb la participació de Rosa Llobet, Pepus Costa, Carles Lax, Paco Cruz i Albert Soler, persones que van impulsar el nou model de festa i que hi han seguit vinculades al llarg dels anys.

Granollers, 6 de febrer de 2023

Un repàs dels 60 anys d'aquesta 'entitat des de la seva fundació el 1962. Amb la participació de Ricard Saurí, ceramista, empresari, músic, membre fundador de Joventuts Musicals a Granollers; i d'Agustí Vidal, perfumista i músic, membre de Joventuts Musicals, des d'on va ser un dels impulsors del Festival Internacional de Música de Granollers (1976-2008). 

Granollers, 19 de desembre de 2022

Amb la participació de Josep Comas, dedicat professionalment a la fotografia, Can Comas, i aficionat al cinema; Montserrat Corbera, ha treballat al comerç familiar (Can Garrell); Emili Botey, responsable de formació a la multinacional Eaton, abans Josep Botey SA-TEM, i aficionat a la pintura; Montserrat Sol Prades, dedicada al comerç (joieria familiar, A. Colomer).

Granollers, 3 d'octubre de 2022

Amb els testimonis de Lluís Felip, petit empresari tèxtil; Oriol Murtra, empresari (Can Murtra, fundada el 1892, amb cinc generacions al darrere i actualment en funcionament); Bonaventura Buixó, treballador del tèxtil (Can Murtra); Maria Valldeneu, teixidora a la fàbrica de Can Torras, Can Federico, i a Tèxtil Sedalgo; Josep Domene, manyà de la fàbrica de Can Torras; Miquel Maynou, teixidor a l'artesania Tèxtil Rierans; i Carles Vidal, treballador al blanqueig de Manufactures del Vallés, anteriorment Vda. de Francisco Soler.

Granollers, 25 d'abril de 2022

Amb el testimoni d'Antoni Corral Herrerias, alumne de l'EMT i professor des de 1978; Antonio Vicente Granado, alumne, professor des del 1978 i director del 2007 al 2016; Luis Miguel Barbosa Mañero, alumne i professor del 1977 al 2015; Josep Teis Mateu, vinculat a l'EMT com a alumne, professor i conserge durant més de 50 anys; Ramon Collell Puig, professor des dels anys 70 i director del 1989 al 1993 i del 1993 al 2007; Miquel Maynou i Riera, alumne i professor del 1976 al 2006; Josep Estapé Guàrdia, alumne i professor fins al 1963.

Granollers, 11 d'abril de 2022

Nascut el 8 de juliol de 1932 al c. Manresa. Tenia un germà. Quan va passar el bombardeig s’estaven a cals avis, al costat de l’antiga farmàcia Rahola, a Joan Prim. El pare era contramestre a la fàbrica Mirambell, la mare hi treballava d’ordidora. Tots dos eren d’Esquerra Republicana. La seva mare havia fet un discurs davant del president Macià, de visita a Granollers. El dia del bombardeig era a casa, es preparava per anar a l’escola. La mare i el germà eren al centre, a la cua de les faves, però van tornar sans i estalvis. Durant la guerra, els dos germans van estar uns mesos a Santa Agnès de Malanyanes. Quan la retirada, el pare va marxar i es va estar 9 anys a França, en diferents camps de concentració. Aquests anys es van escriure cartes, que patien la censura. El seu pare va tornar quan ell ja tenia 15 anys. No van patir la repressió.

Granollers, 11 de març de 2022

Nascuda l’any 1932, a Granollers, a l’altra banda de la riera, al c. Fray Carbó. La mare treballava a una fàbrica de teixits, el pare era paleta. Vivien amb l’àvia i el germà. Va anar a l’escola amb Doña Montserrat. Tenia cinc anys i mig quan va començar la guerra. Tenien un petit hort davant de Can Camps. El pare el van empresonar a Lleó, a l’inici de la guerra, en un camp de concentració. El dia del bombardeig havien d’anar a vendre cols amb l’àvia a la Pedra de l’Encant, però l’àvia es va posar malalta i no hi van anar: això les va salvar. Va veure els 4 o 5 avions que van tirar les bombes, volaven baixos. Anava a dinar a la pl. de la Corona, donaven esmorzar i dinar a la canalla. No va passar gana. El pare va arribar molt malalt, però es va anar recuperant.

Granollers, 30 de març de 2022

Nascuda l’any 1933 al c. de Joan Prim, 146. El pare feia de viatjant i la família de la mare eren pagesos a Belulla i tenien una botiga de comestibles, eren tres germans. Ella tenia 3 anys quan va esclatar la guerra. Durant el conflicte, el seu pare va ser destinat de xofer d’intendència a Barcelona; ella, amb les seves cosines, van passar temporades a Belulla i a Can Duran. Recorda l’explosió del polvorí de Can Castells, a Canovelles, i com es posaven una canyeta a la boca perquè el soroll no els danyés els timpans. El dia del bombardeig estava a casa amb la família; el seu oncle no va anar a l’escola i això el va salvar. La seva tia era infermera i recorda que casa seva va ser un temps com una sucursal de la Creu Roja, hi feien cures. El seu pare va tornar a casa passada la guerra i van haver començar de zero.

Granollers, 22 de febrer de 2022

Nascuda al c. de Corró, on vivia amb els pares i l’àvia, era filla única. El pare tenia un taxi i la mare treballava a Roca Umbert, al tèxtil. Va anar a moltes escoles: Concepció Arenal (Frares), Pereanton, la mestra Francesa, fins al 13 anys. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Ella s’esperava a la llarga cua de la llet, sola, a la carretera. De cop tothom es va posar a cridar i a amagar-se. La feien caure, ningú li feia cas, va arribar a casa amb els genolls pelats. El seu pare va caure malalt i es va treure el taxi, llavors va començar a treballar a la Unió de Xofers; recorda que escoltava Radio Pirenaica. Ella va passar gana. Als pares, a la feina, els donaven pots de menjar i farina. Recorda les anades a un refugi amb accés pel carrer de la via, a la carretera de Cardedeu. El dia que van entrar els Nacionals van anar a la carretera a veure’ls.

Granollers, 13 de desembre de 2021

Amb el testimoni de Rosario Rodríguez Castro jugadora de bàsquet; Maria Cinta Gurri Deulofeu jugadora de voleibol; Margarita Larripa Serra i Maria Teresa Guàrdia Puntí jugadores de handbol i Montserrat Guàrdia Puntí gimnasta.

Granollers, 16 de desembre de 2021

Nascuda el 27 de gener de 1929 a la Garriga. El pare era farmacèutic, de la Garriga; va comprar una farmàcia a Granollers, ca l’Huguet, ara ca l’Arimany. Tenia tres germans, un era el pediatre i pintor Dr. Arimany. Va estudiar als Col·legis Nous. Tenia 7 anys quan va començar la guerra, la vida va canviar molt. Recorda els jocs amb els germans al carrer. No van passar gana ni van perdre cap familiar directe. Quan el bombardeig, van anar a la barraca, una caseta petita de la Font Verda. Aquell dia va dir que no es trobava bé i no va anar a escola. La farmàcia es va omplir de ferits, hi feien cures, estaven desbordats. Recorda veure els camions descarregant els morts al cementiri. Un dia els del Comitè, als Frares, van cridar el seu pare: va tornar sa i estalvi, gràcies a haver fiat medecines a un del Comitè, cosa habitual aleshores. El pare era d’Esquerra Republicana, però no va patir represàlies.

Granollers, 20 d'octubre de 2021

Nascuda el 25 de març de 1927, al c. Espanya. Vivia al costat de 6 safarejos públics, dels quals s’ocupava la seva mare. El pare venia bestiar. Tenia 3 germans i una germana. Havia anat a l’escola de les Josefines, als Col·legis Nous i amb el Sr. Puig. A l’inici de la guerra tenia 9 anys, ella es trobava de colònies a Hostalric. El dia del bombardeig els seus pares eren a Barcelona. Mentre es cordava la sabata va sentir un fort vent i una gran explosió. Va quedar colgada de runa. Un veí la va ajudar a sortir-ne. La van dur a l’hospital, amb carro. A casa no van passar gana. Acabada la guerra, la seva mare va anar a buscar els seus germans a un camp de concentració a França. Després, amb els Nacionals, encara van haver de fer la mili, tres anys.

Granollers, 7 d'octubre de 2021

Dins les Jornades Europees de Patrimoni 2021 per difondre el fons documental Celestí Bellera i Rita Gibernau. La tertúlia hi van participar diversos  exalumnes dels mestres de Palou.

Granollers, 9 de juny de 2021

Nascut el 19 de juny de 1931, al c. Guayaquil. El pare era paleta a l’empresa Baró; la mare, teixidora a Can Jaume. Vivia amb els pares i una tia i un oncle solters. Recorda la revolució del 6 d’octubre i les destrosses de l’Ajuntament. A casa no es parlava de política. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Mentre esperava un company per anar a l’escola va esclatar la bomba, es van amagar sota el matalàs. Durant un any es van estar amb la mare a Lliçà, a casa d’uns parents. En té bons records. El pare era a la guerra, a la zona de l’Ebre; feia de cuiner, va resultar ferit. Gràcies a la cartilla i les patates no van passar gana. Als 14 anys comença a treballar de paleta i a les nits seguia estudiant a l’EMT: té molt bon record dels mestres. Més endavant va fundar la seva pròpia empresa.

Granollers, 1 d'octubre de 2021

L’Agustí neix a Barcelona, Can Tunis, els pares eren forners. Van anar a viure a l’Ametlla del V., la mare treballava a la Fonda Europa i després va anar a viure a Granollers, del c. Santa Anna a la pl. Barangé. El pare seguia fent de forner. Amb 8 anys, eren a casa, van sentir els avions i llavors els va caure els sostre a sobre. Ell va quedar ferit del cap. Ell no entenia què havia passat. El pare va carregar el carretó amb el nen i el matalàs, van passar per la farmàcia Gasset i allà el van curar. Van anar fins a la Porxada, Santa Anna fins a l’Ametlla, a la mateixa casa que ja havien estat. Allà es va acabar la guerra, per ell. No va anar a escola. La Maria vivía a la Serra, a Bellavista, a pagès. Ella veia la guerra de lluny, des d’un marge. Com venien les bombes i esclataven, des de la distància, a Granollers i a les Franqueses. Fins més tard no van saber que hi havia hagut tantes víctimes al bombardeig. Durant la guerra no van passar gana. El pare va haver d’anar al front. Durant la guerra es van construir una barraqueta per amagar-se.

Granollers, 22 d'abril de 2021

Nascut un 25 de maig de l’any 1920, al c. F. Macià, 57. Als 3 anys va agafar la verola. Quan en tenia 11, estant a classe a l’escola de la Unió Liberal (amb el mestre Montaña, de qui té un gran record) es va proclamar la República. Als 14 anys entra a treballar a la fàbrica de La Tela. Recorda els Fets d’Octubre del 34. Als 16 anys esclata la guerra i la fàbrica es col·lectivitza. Membre de la Lleva del Biberó, el van mobilitzar quan tenia 17 anys. Destinat a transmissions i d’escolta al comandant. Quan el van enviar al front de l’Ebre, allò era un caos, fins llavors no havia hagut de disparar. Va morir molta gent, dels dos bàndols. Ell ja veia la guerra perduda i pensava que els comandaments republicans no els sabien dirigir. Va estar 19 mesos pres, al nord d’Espanya. Alliberat i retornat a Granollers, amb 20 anys va haver de fer el servei militar durant 3 anys i mig. Casat als 25 anys, va treballar a diversos llocs: de sereno, al tèxtil, assegurances i el Círculo de Lectores, 21 anys.

Granollers, 15 de juny de 2021

Nascut a Barcelona, l’any 1925, tenia 6 germans. Recorda una infància feliç. Després de viure a Cassà de la Selva, la família, amb el pare notari, s’instal·la a Granollers, a la pl. de la Corona, l’any 1934. Té molt bon record de l’escola Montessori, allà va estudiar-hi català. Els primers dies de la guerra no van sortir de casa, van veure cremar la capella de les Carmelites. El bombardeig el va agafar a casa, les bombes el van despertar. Hi va perdre companys de l’institut: Agustí Sarroca i Francesc Puig. Recorda l’exposició de fotos de morts i ferits al Casino passats uns dies. Altres records són el cotxe fantasma i la crema de llibres de l’arxiu notarial, on van desaparèixer 300 anys de documents. Al final de la guerra van estar-se uns dies en una casa de pagès de Lliçà, can Puig. De manera inconscient, ha fet un procés d’oblit parcial de tot el que van patir. Va estudiar medecina a Valladolid i Barcelona, i va muntar un laboratori d’anàlisis clíniques a casa seva, a la pl. Maluquer.

Granollers, 27 de juliol de 2021

Nascuda l’any 1930, al c. de Corró, 146. El pare treballava davant de casa mateix, en una fàbrica de productes químics, Can Casanovas; la mare, al tèxtil, ca l’Amigó. Vivien amb la iaia paterna, que era d’Eivissa. El dia del bombardeig caminava cap a l’escola Pereanton, quan va veure que una casa es va ensorrar. La pols i el fum no la deixaven caminar, però no es va espantar. Una veïna la va acompanyar a casa. El pare es va quedar ajudant els ferits de la Porxada. La família se’n va anar a viure unes setmanes a la barraca de la vinya, un petit camp que els va permetre no passar gana. De tornada a casa, va agafar el tifus. Recorda haver passat moltes hores al refugi del c. València. No recorda passar gana ni por, els grans els amagaven les preocupacions, però la sirena sí que li feia basarda. De jove, va estudiar Comerç i va treballar a Can Baldufes. Als 20 anys es va establir com a modista.

Granollers, 7 de juliol de 2021

Va néixer l’any 1930, al c. Primer Marquès de les Franqueses, 31. Els pares tenien una graneria a l’engròs, gra per al bestiar. Eren 5 germans. Quan va esclatar la guerra tenia 6 anys. Els van prendre tots dos camions. El seu pare va ser dels darrers a ser mobilitzat, va estar en un camp de concentració de Santander, d’on va poder sortir avalat per un conegut, Ganduxé. Mentre el pare no hi va ser, la mare intercanviava el poc gra que els quedava per menjar. El dia del bombardeig estaven alimentant els conills. No va tenir ni temps de mirar enlaire, als avions. El germà ja havia marxat a l’escola, però va tornar. No va tocar cap sirena. Va ser sentir els motors i caure les bombes. A casa seva no van arribar a bombardejar. La sirena sempre li va fer pànic quan, anys després de la guerra, encara la feien sonar per anunciar les festes.