• Entrevista a Agnès Vendrell Giró
    Granollers, 16 de juny de 2016
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Barcelona el 1917. Filla dels granollerins Tomàs Vendrell i Maria Giró, va passar la infantesa i joventut a Barcelona. El 1936, fugint de la conflictivitat a Barcelona, la família torna a Granollers. Durant la guerra exerceix de mestra a la nostra ciutat i després continua treballant com a mestra, però a l'escola Virtèlia de Barcelona, fins el 1942, que es casa amb el ceramista Antoni Cumella. Ens explica que estava fent classe quan van esclatar les bombes i que va haver d'estar pendent de tots els alumnes. Cada vegada que hi havien bombardeigs s'emportava els nens a la via del tren i els explicava contes perquè estiguessin distrets i no tinguessin por. El seu pare va anar al front obligat. Un cop acabada la guerra, el pare va estar dos anys al camp de concentració de Lliria. Explica que durant la postguerra, sobretot el principi, viuen una forta repressió, tant per part d'alguns ciutadans com de la Guàrdia Civil.
  • Entrevista a Rosa Franch Grau
    Granollers, 26 de novembre de 2013
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Palamós el 1920, la família es va traslladar a Granollers perquè el pare, que jugava a futbol, havia fitxat per jugar a Granollers. El pare, Josep Franch Aliu, treballava a la impremta Garrell i també escrivia sobre esports a La Gralla. La Rosa va estudiar a l'escola Pereanton fins als 14 anys, que va entrar a treballar a can Comas. Eren amb el seu pare a la cua del racionament quan va haver-hi el bombardeig de 1938.
  • Entrevista a Joan Pi Cabanas
    Granollers, 19 de novembre de 2013
    Bombardeigs
    Conflictes socials
    Exili
    Guerra civil
    Refugis
    Va néixer a Granollers el 1921, de jove es forma com a aprenent de mecànic a can Baulenas. Es va afiliar a la CNT el 1934 i va voler allistar-se a la Columna Vallès Oriental, però no el van acceptar perquè era massa jove. Aleshores es va afiliar a les Joventuts Comunistes Ibèriques (POUM). Després de la guerra va marxar cap a França i va estar en un camp de concetració. Va passar a un batalló prop de Bilbao, on refeia vehicles militars per vendre'ls. El 1940 va tornar a Granollers, però va haver de tornar a marxar per fer el servei militar durant tres anys i mig. Va estar treballant a fortificacions de l'Empordà com a represàlia de la seva militància anterior, i també pel seu ofici, a través del qual podia obtenir rèdits importants. Fundador i president de l'Associació d'Exinternats del Franquisme de Catalunya entre 2001 i 2010.
  • Entrevista a Maria Assumpció Ruera Casademunt
    Granollers, 4 de desembre de 2013
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Granollers el 1929. Filla del músic Josep Maria Ruera Pinart i de Maria Casademunt Armengol, la primera esposa del músic, amb la qual va tenir quatre filles. La seva mare va morir en el bombardeig de Granollers el 31 de maig de 1938 a la Porxada. Abans de la guerra va anar a l'escola Montessori. Després va treballar un temps a una casa de ràdios fent tasques administratives.
  • Entrevista a Anna Maria Moreno Cros
    Granollers, 19 de novembre de 2014
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Granollers el 1925. Filla del propietari de la Licoreria Moreno. El seu pare era de Vilareal i va venir a Granollers a fer el servei militar. Va estudiar a l'escola Pereanton abans de la guerra i després, comerç a l'Acadèmia Cots. Va col·laborar amb la botiga familiar durant anys. Recorda molt bé el bombardeig de 1938; després d'aquest fet marxa a viure fora de Granollers, per tant no ho viu amb primera persona.
  • Entrevista a Anna Maria Palé i Llavina
    Granollers, 13 de maig de 2014
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Granollers el 1927. Va formar part del primer ajuntament democràtic, el 1979, essent una de les primeres dones que va ocupar un càrrec de responsabilitat política a la ciutat. Sota la seva gestió es va crear el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències, el Centre de Salut Mental i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. També va ser presidenta de Càritas i ha participat en entitats i associacions com Creu Roja, Ateneu de Granollers, l'Observatori de Salut Carles Vallbona, l'Hospital de Granollers o l'Associació de Dones Demà, de la qual és fundadora. Recorda molt bé l'ordre dels fets i el bombardeig del 31 de maig del 1938. Aquell dia anava l'escola Pereanton, on van caure bombes.
  • Entrevista a Carme Iglesias Pujol
    Granollers, 26 de novembre de 2014
    Bombardeigs
    Conflictes socials
    Exili
    Guerra civil
    Refugis
    Segona República
    Va néixer a Granollers el 1930, els seus pares tenien una botiga de màquines de cosir. El seu pare era en Pere Iglesias Viadé, que va estar molt implicat en la vida cultural i associativa de Granollers, i fou un dels membres d'ERC que va proclamar la República el 1931 al balcó de l'Ajuntament. També va participar en els Fets d'Octubre del 1934 i va ser l'últim alcalde de Granollers abans de l'ocupació franquista. El dia que Barcelona va ser ocupada, la família va marxar cap a França, on tenien uns parents llunyans i hi van estar uns 9 anys; a l’entrevista parla de l’exili a França. En tornar, el 1947, va conèixer en Pere Canal, amb qui es casaria.
  • Entrevista a Jaume Pujadas Llavina
    Granollers, 23 de desembre de 2014
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Granollers el 1923. Va treballar a can Baulenas des dels 13 anys, on va aprendre l'ofici de mecànic; també va treballar a can Prades. Recorda els fets d’octubre de 1934 a la Porxada. El seu germà gran havia militat a les joventuts llibertàries, va anar al front i el van internar a la presó Model. El seu pare va morir quan ell era molt jove i la seva mare va haver de pujar tota sola una família de 5 germans. Per això, de ben jovenets van començar a treballar per ajudar a tirar la casa endavant.
  • Entrevista a Miquel Rovira Monràs
    Granollers, novembre de 2015
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Exili
    Conflictes socials
    Va néixer a Granollers el 1935, va anar a l'escola de les Vedrunes i després, als Escolapis. Als 10 anys va començar a treballar a can Carbó. El seu pare, Joan Rovira i Pla, era membre de la CNT i va ser alcalde de Granollers del 16 de juliol al 5 d’octubre de 1937. Després de la guerra el seu pare va ser arrestat, però es va escapar i es va exiliar a França fins el 1966. Era molt petit durant la guerra civil, de manera que del bombardeig no en té gaires records, però sí que recorda la postguerra, l’exili i la repressió que va patir el seu pare i tota la família.
  • Entrevista a Montserrat Regàs Serret
    Granollers, 13 de desembre de 2015
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Refugis
    Conflictes socials
    Va néixer a Granollers el 1925. Filla de terrissaire i germanastra del ceramista Antoni Cumella. De petita acompanyava el seu germà a l'escola Lluís VIves de Barcelona, on també va rebre classes. Va estudiar a l'escola Pereanton. Després de la guerra va fer la carrera de Químiques mentre residia a casa d'uns parents a Barcelona. En la seva estada a aquella ciutat va entrar en contacte amb diverses persones del món cultural i intel·lectual. Recorda bé el bombardeig de 1938, ja que en el moment que van esclatar les bombres era al carrer i es dirigia a comprar a la Porxada.El seus germans eren el front. Van patir una forta repressió durant la postguerra.
  • Entrevista a Victòria Duran Ventosa
    Granollers, 23 de juliol de 2015
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Conflictes socials
    Va néixer a Palou el 1940. Filla d'Isidre Duran i Antonia Ventosa, pagesos propietaris de terres a Palou. Germana de la Vicenta Duran Ventosa que també està entrevistada. Tot i que va néixer després de la guerra te el record del què li explicaven els seus pares.
  • Entrevista a Octavi Alberola Suriñach i Luís Andrés Edo
    Granollers, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Sindicalisme
    L’entrevista s’inicia amb Octavio Alberola i només hi ha alguna intervenció puntual de Luís Andrés Edo. L’enregistrament finalitza amb una xerrada oberta al públic que presenta en Lluís Guix i intervé Octavio Alberola .L'entrevista està molt centrada en parlar sobre l'anarquisme, la seva evolució i els seus ideals. Octavio Alberola va néixer Alaior (Menorca) el 1928, fill de pares implicats en moviments llibertaris. En acabar la Guerra Civil la família s'exilia a Mèxic on passa la seva joventut i s'implica en moviments llibertaris. El 1961 participa, com a membre de les Juventudes Llibertarias, en el congrés celebrat a Limoges (França) que va portar a la reunificació de la CNT i on també es decideix la creació de l'organisme Defensa Interior, del qual forma part Alberola, que té com a objectiu la represa de la lluita antifranquista a Espanya. Per aquest motiu trasllada la seva residència de Mèxic a França. A partir de 1966, en desfer-se el grup Defensa Interior, impulsa la creació del Grupo Primero de Mayo, per continuar les accions contra el Franquisme. A l’entrevista explica les accions organitzades amb aquest grup i la seva estada a la presó el 1978.
  • Entrevista a Francesc Llobet Pascual
    Granollers, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra Civil
    L'entrevista està centrada amb la vivència que va tenir Francesc Llobet en el front, va lluitar a la Guerra Civil amb el front Republicà amb la divisió del POUM (29a divisió). Era afiliat a la Confederació Nacional de Treballadors, CNT, però no tenia un posicionament actiu.
  • Entrevista a Diego Camacho Escamez
    Barcelona, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Franquisme
    Sindicalisme
    Conegut pel pseudònim Abel Paz. Va néixer a Almeria el 1921 i era escriptor i historiador. Militant de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, CNT. Als 8 anys es trasllada a Barcelona. Durant la Guerra Civil va lluitar al front d'Artesa i en acabar el conflicte es refugia a França on fou detingut i enviat a diversos camps de concentració. Va retornar a Espanya on fou detingut i empresonat dues vegades fins que torna a exiliar-se a França. El 1977 s'instal·la definitivament a Barcelona. Col·laborador habitual de mitjans de premsa llibertaris i autor de diversos llibres, sobretot a l'entorn de la figura de Buenaventura Durruti. Un dels objectius de l’entrevista es parlar de la seva vinculació amb Ginés Mayordomo el qual van coincidir a la presó de Barcelona. També parla de com es va formar la 28 divisió i les tres brigades amb molt de detall.
  • Entrevista a Joan Martí Torres Garrell
    Granollers, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra civil
    Sindicalisme
    Va néixer a Barcelona el 1921. Afiliat a la Joventut Comunista Ibèrica, branca del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), ens explica les seves vivències dels anys 30 i que va ser un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya a Granollers, del qual n'havia estat secretari i president. Així com el seu intent d’exiliar-se a França i les fortes repressions que van rebre la seva família, molts dels membres amb afiliacions polítiques durant els anys 30. L'any 1979, durant uns mesos, va ser regidor socialista a l'Ajuntament de la ciutat. Va formar part de la Junta directiva de l'Esport Club Granollers.
  • Entrevista a Joan Picas
    França, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra Civil
    Sindicalisme
    Va ser reclutat per lluitar al Front d'Aragó. En acabar la guerra torna a casa seva a Perafita però al cap de poc decideix marxar a França on va estar internat a un camp de concentració. A l’entrevista explica les seves vivències durant la guerra i la postguerra, l’exili a França i la seva estada a un camp de concentració, així com la repressió que va patir. També explica com durant la ocupació alemanya de França va ajudar persones que fugien del nazisme a creuar la frontera i col·laborava amb els maquis.
  • Entrevista a Joan Ruaix Masip
    Cardedeu, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra civil
    Bombardeigs
    Va formar part de la Columna Vallès Oriental de qual va arribar a ser tinent. No era anarquista ni estava afiliat a la CNT. Va estar afiliat a Acció Catalana. Propietari de la botiga Cicles Ruaix de Cardedeu. A l’entrevista parla de la seves vivències al front, va estar al front d’Aragó, i de la repressió que va patir, va estar a la presó Model durant 20 anys. També parla de la seva relació amb Ginés Mayordomo.
  • Entrevista a Joan Riera Santacreu
    Toulouse, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra civil
    Sindicalisme
    Fàbrica Roca Umbert
    Va néixer a Canovelles el 1920. Afiliat a les Joventuts Llibertàries des de 1934, va participar en els fets d'octubre de 1934 a Granollers i fou arrestat. S'afegeix a la Columna Vallès Oriental durant la Guerra Civil. En acabar la guerra va marxar cap a França. Durant l'ocupació alemanya col·labora amb la resistència francesa i manté la seva afiliació a la CNT fins a l'actualitat. El seu pare fou Antoni Riera i Genevat, alcalde de la CNT de Canovelles els anys 1936-1937. A l’entrevista explica la seva participació en els fets d’octubre de 1934 i la seva estada a la presó de Granollers, també quan va estar al front durant la Guerra Civil, i el seu pas per un camp de concentració a França. També explica la seva relació amb Ginés Mayordomo.
  • Entrevista a Luis Andrés Edo
    Granollers, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Sindicalisme
    Va néixer a Casp (Aragó) el 1925, aviat es trasllada a Barcelona amb la seva família. Durant la postguerra s'implica en els moviments llibertaris i l'acció sindical clandestina participant a les primeres vagues contra la dictadura. També es va negar a fer el servei militar fet que li va comportar l'ingrés a la presó. El 1961 s'integra en el grup de Lluita Antifranquista Defensa Interior, creat en el marc del congrés de reunificació de la CNT celebrat a Limoges (França) i participa a diverses accions contra el franquisme. Durant els anys 60 i 70 passa diverses temporades a la presó fins a l'amnistia de 1976. A partir de 1976 fou Secretari General del Comitè Regional de la reconstituïda CNT de Catalunya i director del diari Solidaridad Obrera. A l’entrevista parla de la seva relació amb Ginés Mayordomo i de la seves estades a la presó el 1966 i el 1974.
  • Entrevista a Miquel Gelis Planas
    Granollers, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra Civil
    Sindicalisme
    Nascut el 1916 o 1915. Era rajoler. Va participar en els fets del sis d'octubre de 1934 i va lluitar al Front d'Aragó com a integrant de la Columna Vallès Oriental i després va ser sergent de la 1a companyia del batalló 501. A l’entrevista fa referència a la seves vivències al front d’Aragó. Després de la guerra va estar dos anys en un camp de concentració. Un cop retornat a Granollers va participar en la reconstrucció de la CNT en la clandestinitat i també en la refundació després del Franquisme. A l’entrevista també parla de la seva relació amb Ginés Mayordomo.
  • Entrevista a Narcís Pujol Vehí
    Cardedeu, ca. 1998
    Conflictes Socials
    Guerra Civil
    Sindicalisme
    Nascut a Girona el 1918. Conegut com a "Siset", junt amb el seu germà va ser un dels principals promotors de lluita obrera a Cardedeu difonent premsa sindical i creant el primer sindicat del municipi, procés que va quedar aturar per l'inici de la Guerra Civil. El juliol del 1936 s'apunta a les milícies del POUM i marxa al front. En acabar la guerra torna a Cardedeu fins que és arrestat i empresonat. Després segueix vinculat a moviments de resistència antifranquista amb membres de la CNT i les Joventuts Llibertàries
  • Entrevista a Vicenta Duran Ventosa
    Granollers, 23 de juliol de 2015
    Conflictes socials
    Guerra Civil
    Bombardeigs
    Va néixer a Palou el 1926. Filla d'Isidre Duran i Antonia Ventosa, pagesos propietaris de terres a Palou. Va fer els estudis primaris a les escoles de Palou. Es va casar el 2 de gener de 1949, després de la guerra, també amb un noi de Palou. L'entrevista és força clara. Hi col·labora la seva germana Victòria, que va fent comentaris des de darrere i va aclarint alguns moments de l'entrevista, tot i que ella va néixer després de la guerra, però ho recorda dels seus pares. La Vicenta no va viure el bombardeig del 31 de maig del 38, ja que va agafar el tifus i va perdre la mobilitat. Recorda molt bé la repressió contra l'església i l'incendi que va patir també l'església de Palou.