Granollers, 2015

Filla de Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat), va a viure al barri de Can Mònic l'any 1997 per motius laborals. Aleshores hi havia la via vella, amb moltes rates, i el pont que sovint no s'hi podia passar i quedaven aïllats. Explica que pertany a l'associació de veïns i que el barri ha millorat molt (en serveis, zones verdes...).

Granollers, 2015

Nascut a Llerena (Badajoz), el 1983 va instal·lar-se als nous edificis de Can Mònic. Implicat en el moviment veïnal per millorar el barri (carrers, places, l'aparcament, el CAP, el baixador de la Renfe, la ronda...). Va ser vicepresident de l'associació de veïns. Recorda els problemes que hi havia quan plovia molt i el barri quedava aïllat, la via militar (que va estar 10 anys sense passar-hi trens, i que finalment es va retirar), etc.

Granollers, 2015

Va anar a viure al barri de Can Mònic el 1985, procedent de la Diagonal de Barcelona, per motius de feina del seu marit. Recorda que als inicis al barri hi havia un ambient molt familiar i al casal, molt ben equipat, s'hi feien moltes activitats: manualitats, cuina... A l'entrevista intervé algun altre veí. Sempre ha estat associada a l'AAVV.

Granollers, 2015

Nascut a Tocina (Sevilla), s'instal·la al barri l'any 1997; valora positivament la millora que ha experimentat amb el baixador de Bellavista, el CAP, la rotonda d'accés... Pel que fa al veïnat, cadascú fa la seva (hi ha persones de moltes nacionalitats), però quan cal hi ha solidaritat. Recorda que quan va arribar s'anomenava Grupo Residencial Ramon y Cajal, era tot privat. Parla dels problemes amb la constructora i que el 1988 neix l'Associació de Veïns Can Mònic (que ell ha presidit), sorgida de la comunitat de propietaris. Durant l'entrevista intervé un altre veí.

Granollers, 2015

Va ser una de les primeres persones que va anar a viure a Can Mònic, el 1982, quan encara hi havia només un bloc. Va participar en la creació de la comunitat de propietaris i de l'associació de veïns. Explica els problemes que va haver-hi amb la suspensió de pagaments de Vimugrasa, que el barri quedava aïllat (i no podia entrar ni el cotxe de bombers), que es va vendre com una urbanització privada i que per tant no podien accedir a serveis públics... Durant l'entrevista també intervé un altre veí, José Luis Gavilán.

Granollers, 2015

Nascuda el 1972, de molt petita va i ve a Granollers perquè el seu pare hi treballava. Cap a l'any 1985 s'instal·len a Can Mònic. D’aleshores no en té gaires records: hi havia una piscina, quan plovia quedava tot anegat i no podien entrar al barri pel pont... Valora la millora de la plaça i explica que molts dels comerços que hi havia han tancat. Durant la conversa intervé un veí, Tiburcio Navarro.

Granollers, 2015

Nascut a Algesires (Cadis), arriba al barri de Can Mònic als anys 80, procedent de Santa Coloma de Gramenet, on pagava un lloguer de 15.000 pta, per l'oportunitat que representava poder accedir a un pis de propietat amb una entrada de 50.000 pta. Parla dels bons records de l'inici del barri i del bon ambient que hi havia; dels serveis que ofereix i la bona comunicació. Amb altres persones, va impulsar la creació de l'AV Can Mònic.

Granollers, 2015

Nascuda a l'Equador, ve a viure a Granollers, a Can Mònic, l'any 2007 per reunir-se amb la mare i els germans. Explica que no hi ha ambient de barri. Havia estat a l'associació de veïns però en va marxar.

La Roca, ca. 2015

Va fer la mili a Madrid l’any 1964, un temps en què es va vincular a grups d’església i va estudiar. Parla dels projectes pedagògics i socials de Buitrago (Madrid) i l’Almendralejo (Extremadura), en els quals va participar. Després va anar a Badajoz, on acaba la carrera de filosofia; tenia la intenció d’anar a Ginebra, però finalment es queda a Granollers (on tenia lligams) i entra en contacte amb Mn. Buxarrais, Pep Bou... i s’introdueix a la societat granollerina. Membre del Consell Pastoral, on té el primer contacte amb un funcionament democràtic, i després a Càritas (eren els inicis de la transició), des d’on participa en la preparació de la Marxa de la Llibertat. S’implica en la posada en marxa del Centre d’Informació per a Immigrants, i en l’activisme veïnal i les AMPA. Amb la legalització dels partits participa a les primeres eleccions democràtiques l’any 1977, contacta amb el PSC i s’hi afilia. Va ser regidor a l’Ajuntament els dos primers mandats, on va fer compatible la seva activitat política amb la professional.

La Roca, 2015

Va ser secretari general de Comissions Obreres, CCOO, a Parets del Vallès durant la transició i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC. Nascut a Andalusia al si d’una família humil, perd el pare de petit i passa gana, vivències que el marquen per vida i li confereixen consciència de classe. Encara menor d’edat, es trasllada a Catalunya (després d’estalviar 600 pta) i comença a treballar al sector metal·lúrgic. S’implica en moviments sindicals i polítics de la comarca, sobretot en empreses de Parets.

Barcelona, ca. 2015

Granollers, 1947. Mestra. De jove entra en contacte amb el Front Nacional de Catalunya (que s’escindeix per l’esquerra i dona lloc al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, PSAN), on hi havia Rosa Ribas, Montse Lorente i Anna Bosch. Veuen la necessitat de crear un grup de mestres a Granollers per influir en el sistema educatiu (elles estaven en contacte amb l’assoc. Rosa Sensat) , tot i que abans calia incidir en el sistema polític. L’any 1969-70 organitzen la 1a Escola d’Estiu a Granollers, en un local cedit per l’Escola Pia. En destaca el seu caràcter pragmàtic: van demanar permís a l’Ajuntament perquè fos legal. L’Associació Cultural (amb Esteve Sala) els va fer de paraigua, va ser una edició molt ambiciosa, hi van participar un centenar de mestres de totes les etapes educatives. Comptaven amb formadors ben preparats, com Salvador Casanova, fent classes de català. Les reunions s’havien de fer d’amagat i fent servir noms de guerra. Aquestes escoles d’estiu (de Barcelona i tot el territori) van esdevenir la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Granollers, 2015

Granollers, 1927. Regidora del primer Ajuntament democràtic de Granollers. Als anys 50 es casa; a través de la seva botiga coneix moltes persones i constata les penúries de l’època. Als anys 60 s’implica molt activament en moviments d’església (com Càritas o la Legió de Maria, que permetia entrar en contacte i ajudar les persones amb dificultats) i en entitats com l’Agrupació Excursionista i la Sardanista, junt amb el seu marit; en aquest marc és testimoni d’actes de protesta contra el règim franquista i de reivindicació social i nacional. Parla d’esdeveniments d’aquells anys convulsos com quan es van prohibir les sardanes, quan es va despatxar l’equip redactor del setmanari Granollers Comunidad Cristiana... En el seu relat apareixen noms com els abats A. M. Escarré i Cassià Just. Explica la important tasca social de Càritas, sobretot, en el camp de l’alcoholisme. Com que ella era una persona activa, tots els partits la van anar a buscar per estar a les llistes de les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979. En destaca també la seva important participació al moviment antimilitarista.

Granollers, novembre de 2015

Va néixer a Granollers el 1935, va anar a l'escola de les Vedrunes i després, als Escolapis. Als 10 anys va començar a treballar a can Carbó. El seu pare, Joan Rovira i Pla, era membre de la CNT i va ser alcalde de Granollers del 16 de juliol al 5 d’octubre de 1937. Després de la guerra el seu pare va ser arrestat, però es va escapar i es va exiliar a França fins el 1966. Era molt petit durant la guerra civil, de manera que del bombardeig no en té gaires records, però sí que recorda la postguerra, l’exili i la repressió que va patir el seu pare i tota la família.

Granollers, 13 de desembre de 2015

Va néixer a Granollers el 1925. Filla de terrissaire i germanastra del ceramista Antoni Cumella. De petita acompanyava el seu germà a l'escola Lluís VIves de Barcelona, on també va rebre classes. Va estudiar a l'escola Pereanton. Després de la guerra va fer la carrera de Químiques mentre residia a casa d'uns parents a Barcelona. En la seva estada a aquella ciutat va entrar en contacte amb diverses persones del món cultural i intel·lectual. Recorda bé el bombardeig de 1938, ja que en el moment que van esclatar les bombres era al carrer i es dirigia a comprar a la Porxada.El seus germans eren el front. Van patir una forta repressió durant la postguerra.

Granollers, 23 de juliol de 2015

Va néixer a Palou el 1940. Filla d'Isidre Duran i Antonia Ventosa, pagesos propietaris de terres a Palou. Germana de la Vicenta Duran Ventosa que també està entrevistada. Tot i que va néixer després de la guerra te el record del què li explicaven els seus pares.

Granollers, 12 de maig de 2015

La tertúlia fa referència als canvis urbanístics de la ciutat a partir d'algunes imatges de dues pel·lícules del 1966 de Josep Rovira Gallemí: Història de la ciutat i La ciutat somiada, com era la ciutat abans de la transformació. Enric Garcia-Pey, que va treballar per a diversos arquitectes i per a l’Ajuntament de Granollers durant 43 anys, explica els grans canvis urbanístics de finals dels anys 60 principis dels 70 que aniran transformant la ciutat.

Granollers, 27 d’octubre de 2015

El 1967 va néixer el grup de teatre de l'Associació Cultural, conegut com a TAC, que al marge de les representacions que oferia destacà en la creació del premi i del Cicle de Teatre Ciutat de Granollers. Tot hi que el TAC va estar actiu fins el 1994, la tertúlia es centra en l'etapa de 1971 a 1986 dins aquest període de transició democràtica, que és quan el TAC és més que un grup escènic i elabora un programa cultural d'un elevat nivell de qualitat, que dóna resposta alternativa al model cultural que fins aleshores existia dins el règim franquista. Josep Maria Farnés va formar part de la Junta de l'Associació Cultural de Granollers i va ser membre del Teatre de l'Associació Cultural des dels inicis

Granollers, 10 de febrer de 2015

Esteve Velilla, va estar implicat en la recuperació i l'inventari del patrimoni moble, que durant la Guerra Civil, va ingressar al Museu Arxiu de Granollers i el Vallès Oriental. A més, va participar en el seu muntatge a l'antiga seu de Can Molina. Esteve coneix bé la constitució del Museu i les gestions fetes per salvaguardar aquell patrimoni, per mitjà de la recuperació de la llista d'objectes.

Granollers, 24 de novembre de 2015

La tertúlia es centra en les conseqüències de la mort de Franco, els canvis que es produeixen a la ciutat, els moviments polítics i socials fins a la creació del primer Ajuntament democràtic. Anna Maria Palé Va formar part del primer ajuntament democràtic de Granollers, l'any 1979, essent una de les primeres dones que va ocupar un càrrec de responsabilitat política a la ciutat. D'aquesta manera va assumir les regidories de Salut Pública, Consum i Serveis Socials, inaugurant tota una nova manera de fer les coses. Al 1999 va decidir abandonar la política després de vint anys.

Granollers, 15 de desembre de 2015

La tertúlia fa referència als records de jugar a bàsquet a Granollers. El testimoni, entre el anys 1957 i 1963, va ser jugador del Club Bàsquet Granollers, entitat a la qual segueixen vinculats dos dels seus fills.

Granollers, 9 de juny de 2015

El testimoni fa referència en com era fer recerca de la documentació de Granollers abans de la creació de l'Arxiu Municipal de Granollers, el 2005, així com la recerca de l’arxiu els últims anys i la seva experiència en els arxius d’arreu del mon on ha fet recerca.

Granollers, 23 de juliol de 2015

Va néixer a Palou el 1926. Filla d'Isidre Duran i Antonia Ventosa, pagesos propietaris de terres a Palou. Va fer els estudis primaris a les escoles de Palou. Es va casar el 2 de gener de 1949, després de la guerra, també amb un noi de Palou. L'entrevista és força clara. Hi col·labora la seva germana Victòria, que va fent comentaris des de darrere i va aclarint alguns moments de l'entrevista, tot i que ella va néixer després de la guerra, però ho recorda dels seus pares. La Vicenta no va viure el bombardeig del 31 de maig del 38, ja que va agafar el tifus i va perdre la mobilitat. Recorda molt bé la repressió contra l'església i l'incendi que va patir també l'església de Palou.