Nascut a Granollers el 1954, llicenciat en Geografia i Història, diplomat a l'Escola Universitària de Professorat i postgrau en Gestió i Direcció de Centres. Gerent del Consell Comarcal (1995-2011) i professor a l'institut A. Cumella (2011-2014). Abans del 1995, tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Granollers, mestre i director de l'escola Pau Vila (ara Turó de Can Gili) i administratiu a l’empresa Roca Umbert. President de l’associació Esportiva La Mitja des de la seva fundació, el 1987, organitzadora de la Mitja Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga. El testimoni parla d'educació i, sobretot, de la tasca com a director de l'escola del barri de Can Gili la dècada dels 80: el projecte educatiu, els alumnes, les festes i el barri en general.
Va arribar a Can Gili l'any 1982. S'ha implicat en l'associació de veïns: preparació de festes, logística, gestió de l'entitat... Parla de la vida quotidiana al barri, d'aspectes socials (com ara el problema de drogodependència que hi va haver en un època determinada), de fets històrics (escola Pau Vila)...
Nascuda a Màlaga, arriba amb 11 anys a Granollers. De casada va a viure a Can Bassa, als inicis del barri, perquè era un bon lloc per criar els fills (pels parcs i places). Explica que hi havia tots els comerços necessaris: ferreteria, farmàcia, 4 forns, roba, congelats... Parla de l'escola Bellera (aleshores d'EGB, feia moltes activitats) i valora quan va arribar el bus al barri i també quan hi havia servei mèdic.
Durant la tertúlia es projecten fotografies i es parla dels inicis de l'escola, el procés d'immersió lingüística, les festes, la ràdio... En aquest centre va tenir lloc la reunió d'on va sorgir la idea d'impulsar la Mitja Marató, quan Toni Cornellas n'era director. Participen a la tertúlia Jesús Ruiz (com a director), Toni Cornellas, Gerardo Peña (exprofessor), Pilar Muntal, Isabel Herrero, Isabel Barea, Carmen Valera, Paqui Laredo, Laura Mérida, Josep Mayoral, Roser Rodríguez, antics membres de l'AMPA, antics pares i alumnes.
Tertúlia organitzada per membres del CF Finsobe, creat l'any 1987. Es parla de la història del club mentre es projecten fotografies i retalls de premsa. Els inicis, els equip i patrocinadors, els fets més destacats, la remodelació del camp de sorra a gespa. Hi participen membres de diferents juntes, exentrenadors i conserge. Les persones presents a la tertúlia són: Paqui Laredo, Miguel Merida, Eloi Vaca, Laura Mérida, Antonio González, Albert Camps, Manuel Carrillo, José Millán, Miguel Ruiz, Nando Soler, Miguel Martínez, Miguel Ángel Segura, Montse Ruiz, Maria del Mar Sánchez.
Va néixer a Granollers el 1925. Filla del propietari de la Licoreria Moreno. El seu pare era de Vilareal i va venir a Granollers a fer el servei militar. Va estudiar a l'escola Pereanton abans de la guerra i després, comerç a l'Acadèmia Cots. Va col·laborar amb la botiga familiar durant anys. Recorda molt bé el bombardeig de 1938; després d'aquest fet marxa a viure fora de Granollers, per tant no ho viu amb primera persona.
Va néixer a Granollers el 1927. Va formar part del primer ajuntament democràtic, el 1979, essent una de les primeres dones que va ocupar un càrrec de responsabilitat política a la ciutat. Sota la seva gestió es va crear el Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències, el Centre de Salut Mental i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. També va ser presidenta de Càritas i ha participat en entitats i associacions com Creu Roja, Ateneu de Granollers, l'Observatori de Salut Carles Vallbona, l'Hospital de Granollers o l'Associació de Dones Demà, de la qual és fundadora. Recorda molt bé l'ordre dels fets i el bombardeig del 31 de maig del 1938. Aquell dia anava l'escola Pereanton, on van caure bombes.
Va néixer a Granollers el 1930, els seus pares tenien una botiga de màquines de cosir. El seu pare era en Pere Iglesias Viadé, que va estar molt implicat en la vida cultural i associativa de Granollers, i fou un dels membres d'ERC que va proclamar la República el 1931 al balcó de l'Ajuntament. També va participar en els Fets d'Octubre del 1934 i va ser l'últim alcalde de Granollers abans de l'ocupació franquista. El dia que Barcelona va ser ocupada, la família va marxar cap a França, on tenien uns parents llunyans i hi van estar uns 9 anys; a l’entrevista parla de l’exili a França. En tornar, el 1947, va conèixer en Pere Canal, amb qui es casaria.
Va néixer a Granollers el 1923. Va treballar a can Baulenas des dels 13 anys, on va aprendre l'ofici de mecànic; també va treballar a can Prades. Recorda els fets d’octubre de 1934 a la Porxada. El seu germà gran havia militat a les joventuts llibertàries, va anar al front i el van internar a la presó Model. El seu pare va morir quan ell era molt jove i la seva mare va haver de pujar tota sola una família de 5 germans. Per això, de ben jovenets van començar a treballar per ajudar a tirar la casa endavant.
La tertúlia la dinamitza l'associació de veïns, l'entitat amb més antiguitat del barri, creada a mitjans de la dècada de 1970 i que continua activa. Amb el suport d'una presentació digital, es parla dels diferents elements que conformen la identitat del barri: el comerç, l'escola, el futbol, els moviments veïnals, l'activitat "Fem cafè, fem barri"... Hi participen 35 veïns i veïnes que han explicat fets històrics i anècdotes del barri.
Vicenç Sáez, gestor cultural, es va involucrar en moltes iniciatives culturals i associatives de la ciutat (Festa Major, col·lectiu En-raonar, Granollers Pedala...), que li van valdre el reconeixement pòstum de Medalla de la Ciutat. Arriba de Rota (Cadis) als 7 anys i passa la infància, adolescència i joventut al barri de Sant Miquel. A l'entrevista parla del naixement de l'associació de veïns i de quan va formar-ne part, de jove, els anys de la transició democràtica. En aquell moment quasi no hi havia res urbanitzat, poc després de la posada en marxa de l'estació de tren Granollers-Centre, a la plaça Serrat i Bonastre, l'any 1964.
Veïna del barri de Sant Miquel, on arriba als anys 1954-55. La mare del seu marit, Jaume Oller, vivia en una caseta al solar on ara hi ha el centre cívic, que era de la seva propietat i on van construir l'edifici actual. El seu marit va ser president i va impulsar l'associació de veïns Sant Miquel, des d'on va treballar perquè els nens del barri tinguessin l'escola més a prop. Destaca la germanor del barri, les festes organitzades, la gran participació del veïnat...
Coneix el barri des de l'any 2010, quan hi arriba com a treballadora del Centre Cívic Can Bassa, per fer-hi d'informadora. Parla d'on compra la gent del barri i de les festes que s'hi organitzen, destaca la de Sant Joan, al juny, també la castanyada, carnaval, Cap d'Any… Explica també l'activitat del centre cívic i les mancances que troba al barri.
Mestra de la llar d'infants del barri, La Tortuga, que va començar l'activitat el curs 1977-78. Durant l'entrevista es van comentant fotografies de les moltes activitats fetes a l'escola: sortides pel barri, les festes (Nadal i Tió, castanyada, carnestoltes, Sant Jordi…), colònies, fi de curs... El primer material que va tenir l'escola va ser l'aportat pels pares i mares. L'escola va anar tirant endavant gràcies a la col·laboració de la gent del barri i també de fora.
Fill de Sant Hipòlit de Voltregà, va viure a Granollers des de 1940. El testimoni explica la seva vida com a veí del barri de Sant Miquel, al primer bloc de pisos que es va construir al carrer Julià Centelles. Parla de la creació del barri i de l'evolució urbanística i social que ha viscut des dels anys 60. De professió fotògraf (el 1970 obre el seu estudi al c. Centelles), va ser un gran aficionat al jazz i va conrear el cant coral, la il·lustració, el disseny gràfic i la cal·ligrafia.
Veí de Can Gili, persona històricament vinculada al moviment associatiu del barri. Va ser el tercer president de l'associació de veïns, càrrec que va ocupar durant molts anys i que va repetir al cap d'un temps. Membre de la secció esportiva de l'escola Pau Vila i del CF Finsobe.
De Canovelles, arriba a finals dels 70 al barri de Can Bassa amb 6 anys, s'escolaritza al Celestí Bellera. Parla de com de cuidat estava el barri (anomena en Paco) i que tenia força comerç i variat, de les festes (majorets, la banda...), de la vida comunitària... Explica que tot això ha canviat molt.
Va néixer a Montornès del Vallès i ha viscut tota la vida al barri de Can Bassa. Persona molt implicada al centre cívic, en els cursos de sevillanes i com a responsable dels grups Canta i Actua i Implicadas, grups de dones grans que preparen actuacions per les festes del barri.
Va arribar al barri l'any 2001, amb la il·lusió de començar una nova vida i crear una família. Dona el punt de vista d'una persona immigrada a principis del segle XXI en un context de creixement econòmic que es va acabar amb la crisi de 2008. Parla de la seva experiència com a veí del barri de Sant Miquel.
Nascuda a Terol, va viure a València i el 1980 arriba a Can Gili. Molt vinculada al barri, ha format part de l'associació de veïns i de l'AMPA de l'escola Pau Vila, ara Turó de Can Gili. Parla de la seva vivència com a veïna, de la vida quotidiana, de l'evolució del barri, de les festes, com ara el Carnaval, etc.
Entrevista a Manel Coch Martorell i a Maria Àngels Gómez Canela
Granollers, 2014
Societat
Immigració
Festes i tradicions
Edificis i espais
Associacions i entitats
En Manel i la M. Àngels van viure molts anys al carrer Ricomà i, tot i no haver estat veïns del barri de Sant Miquel, la seva experiència vital i professional aporta un testimoni molt valuós sobre el trasllat de l'estació del c. Girona i els canvis que va suposar, per al veïnat i urbanístics. Relaten aspectes interessants de la vida quotidiana.
Nascuda a Granollers, ha viscut sempre al barri de Can Gili (o Finsobe, com prefereix anomenar-lo). Va estudiar a l'institut A. Cumella i enginyeria tècnica alimentària a la UB. Filla d'un dels socis fundadors del CF Finsobe, Miguel Mérida, ha estat vinculada al club, va ser-ne la secretària de 2010 a 2013. Parla de la seva infància i adolescència al barri.
Nascut a Calella (el Maresme), va anar a viure al barri de Can Bassa amb 5 o 6 anys per motius laborals del pare. Explica com hi va viure durant la infantesa i com, ja de jove, neix el Casal Jove, des d'on comencen a organitzar activitats per dinamitzar aquesta franja d'edat, als anys 80-90. Més endavant, entra a formar part de l'AV de Can Bassa.
Va arribar al barri de Sant Miquel l'any 2001. Mosso d'esquadra, va ser fundador i president de l'AV Gent del Barri de Sant Miquel, una entitat que ha posat l'accent a treballar la interculturalitat del veïnat.
