Nascut a Barcelona, al Poblenou, el 30 de novembre de 1920. Eren 7 germans, ell no va anar a escola, no tenien mitjans. Parla de la precarietat laboral d’aquells anys. El dia que va esclatar la guerra va veure com cremaven el centre d’Acció Catòlica, del qual era membre. De ben jovenet ja treballava en una fundició, que durant la guerra es va col·lectivitzar. Feia d’enllaç entre la fundició i els polítics, així va conèixer Negrín i F. Montseny. Parla dels Fets de Maig. El mobilitzen l’abril del 38, amb la Lleva del Biberó, a 17 anys. Hi havia molta misèria, poc menjar, polls. Primer va anar al front del Segre, després a l’Ebre. Va ser caporal i sergent. Parla de la duresa del front, dels afusellaments dins del mateix bàndol republicà, de l’arbitrarietat, la hipocresia i la falta d’humanitat de molts comandaments. Explica que tenia un àngel de la guàrdia que el protegia. Escrivia un diari. Arreu va fer bons amics que el van ajudar, als dos bàndols. Després de fer la mili, va tornar a Barcelona i es va anar obrint camí.
L'Angelina va néixer a Bordils (Gironès), si bé de joveneta va venir a Granollers per ajudar la seva germana, que tenia bessons. Després va viure al Vallès Occidental i el Baix Montseny i de nou a Granollers, on el seu marit va fer de cafeter al Casino durant uns anys. Parla de l'escassetat que van patir durant la guerra i, sobretot, en la postguerra.
Nascuda el 30 d'abril de 1931 al c. de Corró. El pare i l'avi eren pagesos, la mare, teixidora. Quan tenia 5 anys va esclatar la guerra. El dia del bombardeig era a casa amb la seva mare. La seva germana va resultar ferida, en aquell moment treballava al Sindicat de Pagesos, i la van haver de portar a l'hospital de Vic perquè els de Granollers i la Garriga eren plens. Recorda el refugi que van construir els veïns del c. Girona, on vivia la família. L’Eulàlia va treballar 45 anys al Jutjat de Granollers, com a mecanògrafa i auxiliar de l'administració de Justícia, primer a la pl. de la Corona (era l'única dona) i a partir de l'any 1971, a l'edifici de l'av. del Parc. Parla dels seus records com a cantaire de l'Orfeó Femení que dirigia el mestre Josep M. Ruera i del viatge que va fer a Madrid aquesta formació.
Teresa Illa Font (Granollers, 1932). El dia del bombardeig anava cap a l'escola -estudiava al Pereanton-, tenia 6 anys. Amb les companyes es van refugiar sota el taulell d'una botiga del costat de Ca l'Arimany. La seva germana va resultar-hi ferida, a ella les trenes que duia la van protegir de l'impacte de la metralla al coll. Va decidir amagar-se sota el llit i fer-hi vida fins al final de la guerra. Durant el conflicte van patir gana i penúries, tot i que l'hort familiar els va permetre tenir productes per bescanviar. Als 14 anys va estudiar per ser modista, tenia molt bona clientela. Quan es va casar va posar-se a treballar a l'establiment de la família del seu marit, a Can Llobet, a la Porxada. Li costa parlar del bombardeig i la guerra, l'impacte d'aquella vivència li ha durat tota la vida.
Maria Josefa Castellet (Granollers, 1924), d'ofici teixidora. Va començar a treballar a Can Murtra, amb només 15 anys, i se n'hi va estar 25, fins que va morir el seu marit. Va quedar vídua als 41 anys amb dues filles i un fill. De nena, va ser alumna de l'escola Pereanton. Explica records de la guerra. El dia del bombardeig no va anar a l'escola, hi va perdre una amiga que feia cua a les faves. Recorda haver passat gana i haver anat al refugi del c. València. Del final de la guerra, en recorda l'entrada dels nacionals.
Josefa Duran (Canovelles, 1923), pagesa. Filla de Can Camp, una casa que ja no existeix. Explica els records de petita, a l'escola de Canovelles, primer, i amb la Srta. Maria Brau, després. Per la guerra van afusellar el seu avi, no estava en política ni res, però una persona que li devia diners el va fer matar. Ella i la seva germana feien torns per ocupar-se de l'àvia vídua, que vivia a Palou. Durant la guerra no van patir gana perquè vivien a pagès. A casa van tenir persones de Granollers amagades. Acabada la guerra, al seu pare, Isidro Duran, el van fer alcalde Canovelles. Un cop casada va anar a viure a Marata, a la casa de pagès de ca l'Enric. Recorda que cada dijous anaven a vendre al Rengle de Granollers.
Tertúlia: "El paper dels arxius en la preservació de la memòria històrica"
Granollers, 3 de juny de 2024
Edificis i espais
Equipaments sanitaris
Hospital General de Granollers
Conflictes socials
Guerra Civil
La tertúlia forma part del programa d'activitats de la Setmana Internacional dels Arxius'24 i també de la programació "Granollers, vila oberta a la pau". Hi participen la historiadora Cinta Cantarell i la periodista Imma Juncà. Ambdues expliquen el paper que ha tingut l'Arxiu Municipal en les seves recerques, amb exemples concrets.
Enric Pey Rufí (Granollers, 1928-2014) va ser músic i fuster. Comença a estudiar música amb els mestres Ruera i Font el 1939. Entre d'altres, va formar part de les orquestres Selecció i Windsor, dels conjunts Pleyel i Els Verds de Mataró, i de la Lira de Sant Celoni. El seu pare va ser membre de la Banda de les Milícies durant la Guerra Civil. Quatre familiars seus van morir a Mauthausen. Va viure el bombardeig de Granollers de 1938. Des de principis de 1990 formava part del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. A l'entrevista repassa la vivència de la guerra, des que es va produir l'aixecament militar fins a l'entrada de les tropes franquistes.
Ferran Salamero Colomina (Estadilla-Osca, 1905 / Granollers, 2001). Arriba de nadó a Granollers. Va tenir molts oficis: pintor, carter, actor, estanquer, cobrador, oficinista, cambrer... Va regentar un bar i un estanc, al c. Girona. Durant més de 60 anys, va ser el corresponsal de "La Vanguardia" a Granollers i va col·laborar amb publicacions com "Estilo/Revista del Vallès", "Publijordi", "Tele/Exprés", "La Publicitat", "Poble Andorrà", "La Gralla", "Diari de Granollers"... També, tenia el títol d’infermer i va ser membre de la Creu Roja. Secretari de l'Orfeó Granollerí i del Montepío Nuestra Señora del Rosario. Com a cronista de la ciutat, assistia als plens municipals -que enregistrava i transcrivia- i a les rodes de premsa. Autor, també, de quatre ponències del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers. El testimoni revisa la seva vida des de la infantesa, anècdotes de la guerra i de les seves experiències com a periodista.
Nascut a Tíjola, Almeria, l'any 1931, parla de la vivència a Granollers de la Guerra Civil i de com amb la família es van refugiar als pobles de l'entorn i de com sobrevivien com podien. Del canvi de règim, la repressió, la Falange, l'Auxilio Social i de quan els feien cantar el Cara al Sol al menjador comunitari. Ha treballat en el camp de la sanitat.
Entrevista a Maria Corominas Sudrià i Antoni Homs Obradors
Granollers, 2023
Conflictes socials
Guerra Civil
Bombardeigs
La Maria va néixer a Granollers (1925). El seu pare era pastor, fill de Dòrria (Ripollès). La família tenia el ramat a Can Prat, Valldoriolf i servia carn a força botigues de Granollers. Va conèixer el seu marit, Antoni Homs, treballant a Roca Umbert de teixidora. Més endavant va deixar la fàbrica i va fer de modista pel seu compte. L'Antoni (Gironella, 1923) va arribar a Granollers amb pocs mesos d'edat. Als 14 anys comença a fer d'aprenent al taller de reparació de maquinària de Roca Umbert, del qual el seu pare era responsable. Va fer de contramestre a la fàbrica (on va conèixer la seva dona, la Maria), de comercial i més endavant es va dedicar a la promoció immobiliària. Expliquen la seva vivència de la guerra i també recorden el bombardeig.
Nascuda a Granollers l’any 1921, va viure la proclamació de la República el 1931 i els aldarulls que l’acompanyaren, com també els Fets del 6 d’octubre de l’any 1934. Durant la Guerra Civil, va ser testimoni de diverses vicissituds i bombardejos, a Barcelona i també el de 31 de maig de 1938 a Granollers. Hi va resultar ferida i va estar ingressada l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins al final de la guerra. Truncada la seva vocació d’infermera, va fer de botiguera al negoci familiar, can Puchades, situat a la Porxada. Va morir a Granollers el 2014.
Nascut a Almeria (aprox. 1908), arriba a Granollers a l'entorn de 1928. Segons la bibliografia de l'Enciclopèdia Anarquista: "Confederal a Granollers". Militant del sindicat d'Oficis Diversos. Des de la presó de Barcelona va firmar un manifest contra Pestaña (març de 1932). Acabada la guerra, és detingut a Cabreny (juny de 1939) quan intentava passar a França, va ser sotmès a un consell de guerra i condemnat a mort o reclusió perpètua, segons altres fonts, després commutada. Pres a Albatera, Tíjola, Olot, Barcelona, Carabanchel, Girona, Blanes i Miraflores fins al 1945. Evadit de la presó, va viure camuflat a Barcelona abans de passar a França (Colmar i finalment, Tolosa).
Nascut el 1929. A casa tenien una sastreria, hi havia molta feina. Va anar a l'escola de Doña Josefa, als escolapis i a les josefines, durant la guerra. Té records dels Fets d'Octubre de 1934. Ja durant la guerra, parla de les col·lectivitzacions. Els pares el van enviar a Palau-saverdera (Empordà) amb uns oncles i també van estar a la Garriga, perquè l'avi hi tenia un hort. Va viure el bombardeig de la Garriga, però no el de Granollers, on va perdre alguns amics. Al final de la guerra la família va tornar a Granollers. Al llarg de la seva vida ha fet molts oficis: administració a Roca Umbert, forner-pastisser al negoci familiar, pagès a l'Empordà... Ha estat involucrat també en entitats com el BM Granollers (des dels inicis), les Colònies, l'Escoltisme, el cinema parroquia.
Nascuda el 1935. Era filla de Rosa Puig, militant de la CNT i membre del comitè d'empresa de Roca Umbert durant la col·lectivització, una dona d'acció, ferma i lliurepensadora. La família es va haver d'exiliar per la Guerra Civil. L'Assutzena tenia dos anys quan el bombardeig de 1938 i tres quan van marxar amb la mare i l'àvia cap a França. El seu pare es va reunir amb elles després de passar per diferents camps de concentració. Van estar-se a Castres i a París. Durant dos anys, l'Assutzena va viure acollida amb una família de pagesos, quan els alemanys ja havien envaït França. Els pares van col·laborar amb la Resistència. L'Assutzena va tornar a Granollers amb 18 anys.
Nascut el 1926 a Albalate del Cinca (Osca). Agricultor. El seu pare militava a la CNT local. El març de 1938 el seu poble va ser ocupat i la família marxa cap a Catalunya fins que troben refugi a Granollers. Van viure el bombardeig de 1938.
Josep Teis (Granollers,1934) neix a la mateixa casa de les Travesseres on es fa l’entrevista, que és un recorregut per la seva vida. De petit, té records de la guerra i del bombardeig. De la postguerra, en recorda la gana, la por i la prohibició de parlar en català a l'escola. Va estudiar de vespres a l'Escola Municipal de Treball, quan era al c. Corró, i l’any 1961 hi comença a treballar com a professor substitut. Ha estat prop de 50 anys a l’EMT, en la darrera etapa, com a conserge. Parla dels oficis que s’aprenien a l’edifici antic i del canvi que va representar la nova escola a Roger de Flor, a partir dels 60.
Nascut el 8 de juliol de 1932 al c. Manresa. Tenia un germà. Quan va passar el bombardeig s’estaven a cals avis, al costat de l’antiga farmàcia Rahola, a Joan Prim. El pare era contramestre a la fàbrica Mirambell, la mare hi treballava d’ordidora. Tots dos eren d’Esquerra Republicana. La seva mare havia fet un discurs davant del president Macià, de visita a Granollers. El dia del bombardeig era a casa, es preparava per anar a l’escola. La mare i el germà eren al centre, a la cua de les faves, però van tornar sans i estalvis. Durant la guerra, els dos germans van estar uns mesos a Santa Agnès de Malanyanes. Quan la retirada, el pare va marxar i es va estar 9 anys a França, en diferents camps de concentració. Aquests anys es van escriure cartes, que patien la censura. El seu pare va tornar quan ell ja tenia 15 anys. No van patir la repressió.
Nascuda l’any 1932, a Granollers, a l’altra banda de la riera, al c. Fray Carbó. La mare treballava a una fàbrica de teixits, el pare era paleta. Vivien amb l’àvia i el germà. Va anar a l’escola amb Doña Montserrat. Tenia cinc anys i mig quan va començar la guerra. Tenien un petit hort davant de Can Camps. El pare el van empresonar a Lleó, a l’inici de la guerra, en un camp de concentració. El dia del bombardeig havien d’anar a vendre cols amb l’àvia a la Pedra de l’Encant, però l’àvia es va posar malalta i no hi van anar: això les va salvar. Va veure els 4 o 5 avions que van tirar les bombes, volaven baixos. Anava a dinar a la pl. de la Corona, donaven esmorzar i dinar a la canalla. No va passar gana. El pare va arribar molt malalt, però es va anar recuperant.
Nascuda l’any 1933 al c. de Joan Prim, 146. El pare feia de viatjant i la família de la mare eren pagesos a Belulla i tenien una botiga de comestibles, eren tres germans. Ella tenia 3 anys quan va esclatar la guerra. Durant el conflicte, el seu pare va ser destinat de xofer d’intendència a Barcelona; ella, amb les seves cosines, van passar temporades a Belulla i a Can Duran. Recorda l’explosió del polvorí de Can Castells, a Canovelles, i com es posaven una canyeta a la boca perquè el soroll no els danyés els timpans. El dia del bombardeig estava a casa amb la família; el seu oncle no va anar a l’escola i això el va salvar. La seva tia era infermera i recorda que casa seva va ser un temps com una sucursal de la Creu Roja, hi feien cures. El seu pare va tornar a casa passada la guerra i van haver començar de zero.
Nascuda al c. de Corró, on vivia amb els pares i l’àvia, era filla única. El pare tenia un taxi i la mare treballava a Roca Umbert, al tèxtil. Va anar a moltes escoles: Concepció Arenal (Frares), Pereanton, la mestra Francesa, fins al 13 anys. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Ella s’esperava a la llarga cua de la llet, sola, a la carretera. De cop tothom es va posar a cridar i a amagar-se. La feien caure, ningú li feia cas, va arribar a casa amb els genolls pelats. El seu pare va caure malalt i es va treure el taxi, llavors va començar a treballar a la Unió de Xofers; recorda que escoltava Radio Pirenaica. Ella va passar gana. Als pares, a la feina, els donaven pots de menjar i farina. Recorda les anades a un refugi amb accés pel carrer de la via, a la carretera de Cardedeu. El dia que van entrar els Nacionals van anar a la carretera a veure’ls.
Nascuda el 27 de gener de 1929 a la Garriga. El pare era farmacèutic, de la Garriga; va comprar una farmàcia a Granollers, ca l’Huguet, ara ca l’Arimany. Tenia tres germans, un era el pediatre i pintor Dr. Arimany. Va estudiar als Col·legis Nous. Tenia 7 anys quan va començar la guerra, la vida va canviar molt. Recorda els jocs amb els germans al carrer. No van passar gana ni van perdre cap familiar directe. Quan el bombardeig, van anar a la barraca, una caseta petita de la Font Verda. Aquell dia va dir que no es trobava bé i no va anar a escola. La farmàcia es va omplir de ferits, hi feien cures, estaven desbordats. Recorda veure els camions descarregant els morts al cementiri. Un dia els del Comitè, als Frares, van cridar el seu pare: va tornar sa i estalvi, gràcies a haver fiat medecines a un del Comitè, cosa habitual aleshores. El pare era d’Esquerra Republicana, però no va patir represàlies.
Nascuda el 25 de març de 1927, al c. Espanya. Vivia al costat de 6 safarejos públics, dels quals s’ocupava la seva mare. El pare venia bestiar. Tenia 3 germans i una germana. Havia anat a l’escola de les Josefines, als Col·legis Nous i amb el Sr. Puig. A l’inici de la guerra tenia 9 anys, ella es trobava de colònies a Hostalric. El dia del bombardeig els seus pares eren a Barcelona. Mentre es cordava la sabata va sentir un fort vent i una gran explosió. Va quedar colgada de runa. Un veí la va ajudar a sortir-ne. La van dur a l’hospital, amb carro. A casa no van passar gana. Acabada la guerra, la seva mare va anar a buscar els seus germans a un camp de concentració a França. Després, amb els Nacionals, encara van haver de fer la mili, tres anys.
Entrevista a Agustí Valentí Marçal i Maria Arbós Pou
Granollers, 1 d'octubre de 2021
Conflictes socials
Guerra Civil
Bombardeigs
Edificis i espais
Refugis
L’Agustí neix a Barcelona, Can Tunis, els pares eren forners. Van anar a viure a l’Ametlla del V., la mare treballava a la Fonda Europa i després va anar a viure a Granollers, del c. Santa Anna a la pl. Barangé. El pare seguia fent de forner. Amb 8 anys, eren a casa, van sentir els avions i llavors els va caure els sostre a sobre. Ell va quedar ferit del cap. Ell no entenia què havia passat. El pare va carregar el carretó amb el nen i el matalàs, van passar per la farmàcia Gasset i allà el van curar. Van anar fins a la Porxada, Santa Anna fins a l’Ametlla, a la mateixa casa que ja havien estat. Allà es va acabar la guerra, per ell. No va anar a escola. La Maria vivía a la Serra, a Bellavista, a pagès. Ella veia la guerra de lluny, des d’un marge. Com venien les bombes i esclataven, des de la distància, a Granollers i a les Franqueses. Fins més tard no van saber que hi havia hagut tantes víctimes al bombardeig. Durant la guerra no van passar gana. El pare va haver d’anar al front. Durant la guerra es van construir una barraqueta per amagar-se.
Nascut el 19 de juny de 1931, al c. Guayaquil. El pare era paleta a l’empresa Baró; la mare, teixidora a Can Jaume. Vivia amb els pares i una tia i un oncle solters. Recorda la revolució del 6 d’octubre i les destrosses de l’Ajuntament. A casa no es parlava de política. Tenia 7 anys quan el bombardeig. Mentre esperava un company per anar a l’escola va esclatar la bomba, es van amagar sota el matalàs. Durant un any es van estar amb la mare a Lliçà, a casa d’uns parents. En té bons records. El pare era a la guerra, a la zona de l’Ebre; feia de cuiner, va resultar ferit. Gràcies a la cartilla i les patates no van passar gana. Als 14 anys comença a treballar de paleta i a les nits seguia estudiant a l’EMT: té molt bon record dels mestres. Més endavant va fundar la seva pròpia empresa.
