Oriol Bohigas (Barcelona, 1925- 2021), arquitecte i urbanista, membre fundador del Grup R i de l'estudi Martorell-Bohigas, més endavant MBM, que durant la segona meitat del segle XX esdevindria un dels despatxos d'arquitectura més prolífics i més rellevants, a Catalunya i la resta de l'Estat. Professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la qual també va ser director. Va ser l’arquitecte del gran canvi de la Barcelona Olímpica. Referent intel·lectual, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de Arquirectura. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit un representant municipal excusa la presència de l’alcalde, Rafael Ballús.
Josep Verde (Granollers, 1928 - Barcelona, 2017), llicenciat en Dret, va exercir d’advocat a Granollers. Vinculat al teixit cultural de la ciutat, va ser un dels fundadors de l’Associació Cultural i el Centre d'Estudis, va impulsar el Premi Granollers de Pintura i va ser president de les joventuts d’Acció Catòlica. Va dirigir la publicació "Granollers Comunidad Cristiana" i també va col·laborar amb "Revista del Vallés". Professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona. Defensor al Tribunal d’Ordre Públic de Madrid. Vinculat a la política a partir de 1975, primer com a membre del PSC-Reagrupament, el 1979 s’incorpora a la comissió executiva del PSC. Diputat al Congrés (1977-1986), va ser membre de la Comissió dels Vint, redactors de l’Estatut de Catalunya. Diputat al Parlament Europeu (1986-1999), entre 1992 i 1999 en va ocupar la vicepresidència; també va presidir l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i el Consell Català del Moviment Europeu. Autor de diversos llibres, articles i ponències del Centre d’Estudis. El 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Granollers i el 2011, la Creu de Sant Jordi. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, la regidora Anna M. Palé excusa l'alcalde, Rafael Ballús, i introdueix el pregoner.
Jordi Baulies (Granollers, 1930 - Barcelona, 2013), doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques, diplomat en Administració Local i en gestió de serveis locals. Professionalment, va ser, entre d’altres, secretari d'Administració Local (en ajuntaments com el de Barcelona), president de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, secretari de l'Associació Consell de Cent, professor de l'Institut d'Estudis d'Administració Local i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Membre del Centre d'Estudis de Granollers, autor d’articles i obres monogràfiques. Defensor del Ciutadà de l’Ajuntament de Granollers (1997- 2012). En el pregó, Jordi Baules commemora el 50 aniversari de la Fira i Festes de l'Ascensió i fa una ullada als seus antecedents. També recorda els primers anys de la seva carrera professional, iniciada a l'Ajuntament granollerí. A l’inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde, Josep Serratusell, introdueix el pregoner.
Francesc Martí (Barcelona, 1946), arqueòleg i polític català. Membre del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, posteriorment PSC-Reagrupament, el 1977 ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1979 fou elegit diputat provincial. Membre de la Comissió de Govern i de la de Cultura, Esports i Turisme de la Diputació. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona (1980-1982). Delegat del Govern espanyol a Catalunya (1982-1993). L'enregistrament comença amb la veu d'un locutor de Ràdio Granollers que passa la connexió a la unitat mòbil ubicada a la Sala de Plens, amb el periodista Lluís Torres (a qui no se sent clar). Després, l'alcalde Ballús introdueix el pregoner, aleshores president de la Diputació de Barcelona. Al principi la veu se sent baixa, després se sent millor.
Manuel Vázquez (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), escriptor i periodista, va conrear diferents gèneres: novel·la, poesia, assaig i literatura gastronòmica. Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser també professor. Va ser militant del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya. Autor de la sèrie Carvalho, protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho, amb àmplia difusió també internacional. El 2004 es crea el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la seva memòria. Al barri del Raval de Barcelona, prop d'on va néixer, hi ha una plaça amb el seu nom. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde Josep Pujadas introdueix el pregoner. Les cròniques de l'època van parlar d'un pregó original i que va trencar esquemes, ple de referències a les llibertats i als canvis d'aquells anys.
Josep Lluís Arimany (la Garriga, 1923 - Granollers, 1999) ha estat un reconegut metge pediatre i pintor. Va estudiar medicina a la Universitat de Valladolid i va aconseguir la plaça de pintor anatòmic, modus vivendi mentre estudiava a través del qual va aprofundir en la tècnica del dibuix. El 31 de maig de 1938 va viure el bombardeig de Granollers des de la farmàcia que regentava el seu pare a la plaça de Maluquer i Salvador. Artista autodidacta, arrelat a la cultura granollerina, d'estil naturalista i realista, la seva obra pictòrica se centra sobretot en el retrat i en la figura femenina. Reconegut amb nombrosos premis, la seva obra és present en col·leccions particulars de tot Europa i els Estats Units. També la trobem a l’Església de Sant Esteve de Granollers, la Basílica de Montserrat i al Vaticà. A l’nici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit l’alcalde, Josep Serratusell, introdueix el pregoner. El pregó queda tallat a la part final. Durant tota l'estona se sent un soroll de l'enregistrament original que no ha estat possible polir.
Amador Garrell (Granollers, 1916-2000), artista, dibuixant i dissenyador gràfic. Fill d'una reconeguda família d'impressors, fill de Llorença Soto Costa i l'impressor Amador Garrell Alsina. Amb estudis musicals, tocava diversos instruments i va formar part de l'Orquestra Pla-Pey i de la Selecció, orquestra que va impulsar al costat de Josep M. Ruera i Lluís Pey. Va ser, també, un dels fundadors del Jazz-Club Granollers. Grafista a l'Editorial Bruguera i a l'agència publicitària Crisol. Com a dissenyador gràfic, va dissenyar els logotips d'entitats com la Societat Coral Amics de la Unió, el Jazz-Club Granollers, l'Agrupació Excursionista de Granollers, el Casino i d'establiments com la Llibreria Carbó. Mobilitzat durant la Guerra Civil, va formar part de la Columna del Vallès Oriental; passat el conflicte va haver de servir en un batalló disciplinari fent treballs a l'església de la Mercè de Barcelona. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde Josep Pujadas introdueix el pregoner.
Antoni Ros Marbà (Barcelona, 1937), director titular de l’Orquesta Sinfónica de RTVE, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i de la Real Filharmonía de Galícia, i director musical de la Nederlands Kamer Orkest i de l’Orquesta Nacional de España. Com a director convidat ha estat al capdavant d’orquestres destacades d’arreu del món.
Ha rebut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals. També ha desenvolupat una intensa activitat concertística i ha estat professor dels cursos de direcció del Conservatori Superior del Liceu.
Ramon Munné (Barcelona, 1919 - Granollers, 1999), va estudiar Magisteri, Filologia i Administració Local. Secretari als ajuntaments de Sant Antoni de Vilamajor i la Roca durant 45 anys. Durant 5 anys tambe va ser professor de literatura a l’EMT, on va ser l’unic professor que durant el franquisme va donar classes de català. Va dirigir grups locals de teatre, va estrenar dues obres, va publicar tres llibres i va escriure diversos pregons. Estava casat amb Maria Cladellas, actriu dramàtica amateur. Membre del jurat de poesia dels premis literaris d’Òmnium Cultural del VO.
Pius Canal (Granollers, 1919-2009), metge especialista en pulmó i cor, va combinar les visites a la Seguretat Social (va ser reconegut per la seva atenció als pacients) amb el despatx privat. Vinculat a les entitats culturals locals, va ser membre de l'Associació Cultural i president del Centre d'Estudis. Durant 12 anys, va presidir la filial del Vallès Oriental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona. Va investigar i difondre la figura i obra del seu pare, el també metge Alfred Canal. Va ser un gran estudiós de la història local.
Evangelina Oriol (Granollers, 1947), experta en física atmosfèrica, ha estat cap de missions dels programes Meteosat de Segona Generació i MetOp al Departament de Ciència i Aplicacions de Missions d'Observació de la Terra de l'Agència Espacial Europea (ESA). Llicenciada i doctorada a la UB i docent al Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB.
Marc Mayer (Barcelona, 1947), doctor i catedràtic per la UB (1972) i la UAB, director del departament de Filologia Llatina de la UB.
Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de l'Acadèmia Europea, entre d'altres. S'ha dedicat a la recerca a l'epigrafia. Ha publicat nombrosos estudis sobre inscripcions, literatura llatina i història romana. Ha estat director general de Patrimoni Cultural.
Marta Mata (Barcelona, 1926-2006), llicenciada en Filosofia i Lletres (UB, 1957), en l'especialitat de pedagogia. Cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, que va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia. Va participar en la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB (1971) i en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat. Impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona, l'any 1979, i també el moviment de Ciutats Educadores. Autora de moltes publicacions en pedagogia, va ser reconeguda amb nombroses distincions en aquest mateix camp. Va ser presidenta del Consell Escolar de l'Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa.
Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010), escriptor, crític literari i pedagog català. Activista cultural i resistent antifranquista, va participar en molts projectes culturals catalans significatius del segle xx com la revista "Serra d'Or", la revista "Ariel", el diari "Avui" o Òmnium Cultural. Pioner dels cursos de català en la postguerra. En la faceta de pedagog, va ser director general de la Institució Cultural del CIC, entitat creadora de l'Escola Thau Barcelona (1963) i Thau Sant Cugat (1996). El 2021 va celebrar-se l'Any Joan Triadú en commemoració del centenari del seu naixement.
Tertúlia: La setmana del cine espanyol, amb el testimoni de Lluís Sitges Planas i Frederic Nadal Crivilles
Granollers, 16 de maig de 2017
Arts i activitats culturals
Arts escèniques
Cinema
Festes i tradicions
Fira i Festes de l'Ascensió
La tertúlia fa referència a les diverses edicions de la setmana del cine español. De les dues etapes: 1957- 1962 i del 1971- 1976. Sobretot es va parlar més de la segona etapa.
