Oriol Bohigas (Barcelona, 1925- 2021), arquitecte i urbanista, membre fundador del Grup R i de l'estudi Martorell-Bohigas, més endavant MBM, que durant la segona meitat del segle XX esdevindria un dels despatxos d'arquitectura més prolífics i més rellevants, a Catalunya i la resta de l'Estat. Professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la qual també va ser director. Va ser l’arquitecte del gran canvi de la Barcelona Olímpica. Referent intel·lectual, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de Arquirectura. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit un representant municipal excusa la presència de l’alcalde, Rafael Ballús.
Josep Verde (Granollers, 1928 - Barcelona, 2017), llicenciat en Dret, va exercir d’advocat a Granollers. Vinculat al teixit cultural de la ciutat, va ser un dels fundadors de l’Associació Cultural i el Centre d'Estudis, va impulsar el Premi Granollers de Pintura i va ser president de les joventuts d’Acció Catòlica. Va dirigir la publicació "Granollers Comunidad Cristiana" i també va col·laborar amb "Revista del Vallés". Professor de Ciències Polítiques a l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona. Defensor al Tribunal d’Ordre Públic de Madrid. Vinculat a la política a partir de 1975, primer com a membre del PSC-Reagrupament, el 1979 s’incorpora a la comissió executiva del PSC. Diputat al Congrés (1977-1986), va ser membre de la Comissió dels Vint, redactors de l’Estatut de Catalunya. Diputat al Parlament Europeu (1986-1999), entre 1992 i 1999 en va ocupar la vicepresidència; també va presidir l’Institut dels Drets Humans de Catalunya i el Consell Català del Moviment Europeu. Autor de diversos llibres, articles i ponències del Centre d’Estudis. El 2005 va rebre la Medalla de la Ciutat de Granollers i el 2011, la Creu de Sant Jordi. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, la regidora Anna M. Palé excusa l'alcalde, Rafael Ballús, i introdueix el pregoner.
Jordi Baulies (Granollers, 1930 - Barcelona, 2013), doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques, diplomat en Administració Local i en gestió de serveis locals. Professionalment, va ser, entre d’altres, secretari d'Administració Local (en ajuntaments com el de Barcelona), president de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona, secretari de l'Associació Consell de Cent, professor de l'Institut d'Estudis d'Administració Local i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Membre del Centre d'Estudis de Granollers, autor d’articles i obres monogràfiques. Defensor del Ciutadà de l’Ajuntament de Granollers (1997- 2012). En el pregó, Jordi Baules commemora el 50 aniversari de la Fira i Festes de l'Ascensió i fa una ullada als seus antecedents. També recorda els primers anys de la seva carrera professional, iniciada a l'Ajuntament granollerí. A l’inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde, Josep Serratusell, introdueix el pregoner.
Francesc Martí (Barcelona, 1946), arqueòleg i polític català. Membre del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, posteriorment PSC-Reagrupament, el 1977 ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1979 fou elegit diputat provincial. Membre de la Comissió de Govern i de la de Cultura, Esports i Turisme de la Diputació. Va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Diputació de Barcelona (1980-1982). Delegat del Govern espanyol a Catalunya (1982-1993). L'enregistrament comença amb la veu d'un locutor de Ràdio Granollers que passa la connexió a la unitat mòbil ubicada a la Sala de Plens, amb el periodista Lluís Torres (a qui no se sent clar). Després, l'alcalde Ballús introdueix el pregoner, aleshores president de la Diputació de Barcelona. Al principi la veu se sent baixa, després se sent millor.
Manuel Vázquez (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), escriptor i periodista, va conrear diferents gèneres: novel·la, poesia, assaig i literatura gastronòmica. Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser també professor. Va ser militant del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya. Autor de la sèrie Carvalho, protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho, amb àmplia difusió també internacional. El 2004 es crea el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la seva memòria. Al barri del Raval de Barcelona, prop d'on va néixer, hi ha una plaça amb el seu nom. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde Josep Pujadas introdueix el pregoner. Les cròniques de l'època van parlar d'un pregó original i que va trencar esquemes, ple de referències a les llibertats i als canvis d'aquells anys.
Josep Lluís Arimany (la Garriga, 1923 - Granollers, 1999) ha estat un reconegut metge pediatre i pintor. Va estudiar medicina a la Universitat de Valladolid i va aconseguir la plaça de pintor anatòmic, modus vivendi mentre estudiava a través del qual va aprofundir en la tècnica del dibuix. El 31 de maig de 1938 va viure el bombardeig de Granollers des de la farmàcia que regentava el seu pare a la plaça de Maluquer i Salvador. Artista autodidacta, arrelat a la cultura granollerina, d'estil naturalista i realista, la seva obra pictòrica se centra sobretot en el retrat i en la figura femenina. Reconegut amb nombrosos premis, la seva obra és present en col·leccions particulars de tot Europa i els Estats Units. També la trobem a l’Església de Sant Esteve de Granollers, la Basílica de Montserrat i al Vaticà. A l’nici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit l’alcalde, Josep Serratusell, introdueix el pregoner. El pregó queda tallat a la part final. Durant tota l'estona se sent un soroll de l'enregistrament original que no ha estat possible polir.
Amador Garrell (Granollers, 1916-2000), artista, dibuixant i dissenyador gràfic. Fill d'una reconeguda família d'impressors, fill de Llorença Soto Costa i l'impressor Amador Garrell Alsina. Amb estudis musicals, tocava diversos instruments i va formar part de l'Orquestra Pla-Pey i de la Selecció, orquestra que va impulsar al costat de Josep M. Ruera i Lluís Pey. Va ser, també, un dels fundadors del Jazz-Club Granollers. Grafista a l'Editorial Bruguera i a l'agència publicitària Crisol. Com a dissenyador gràfic, va dissenyar els logotips d'entitats com la Societat Coral Amics de la Unió, el Jazz-Club Granollers, l'Agrupació Excursionista de Granollers, el Casino i d'establiments com la Llibreria Carbó. Mobilitzat durant la Guerra Civil, va formar part de la Columna del Vallès Oriental; passat el conflicte va haver de servir en un batalló disciplinari fent treballs a l'església de la Mercè de Barcelona. A l'inici de l’enregistrament se sent la veu de Ferran Salamero, periodista local, presentant l’acte. Tot seguit, l’alcalde Josep Pujadas introdueix el pregoner.
Antoni Ros Marbà (Barcelona, 1937), director titular de l’Orquesta Sinfónica de RTVE, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i de la Real Filharmonía de Galícia, i director musical de la Nederlands Kamer Orkest i de l’Orquesta Nacional de España. Com a director convidat ha estat al capdavant d’orquestres destacades d’arreu del món.
Ha rebut nombrosos reconeixements nacionals i internacionals. També ha desenvolupat una intensa activitat concertística i ha estat professor dels cursos de direcció del Conservatori Superior del Liceu.
Ramon Munné (Barcelona, 1919 - Granollers, 1999), va estudiar Magisteri, Filologia i Administració Local. Secretari als ajuntaments de Sant Antoni de Vilamajor i la Roca durant 45 anys. Durant 5 anys tambe va ser professor de literatura a l’EMT, on va ser l’unic professor que durant el franquisme va donar classes de català. Va dirigir grups locals de teatre, va estrenar dues obres, va publicar tres llibres i va escriure diversos pregons. Estava casat amb Maria Cladellas, actriu dramàtica amateur. Membre del jurat de poesia dels premis literaris d’Òmnium Cultural del VO.
Pius Canal (Granollers, 1919-2009), metge especialista en pulmó i cor, va combinar les visites a la Seguretat Social (va ser reconegut per la seva atenció als pacients) amb el despatx privat. Vinculat a les entitats culturals locals, va ser membre de l'Associació Cultural i president del Centre d'Estudis. Durant 12 anys, va presidir la filial del Vallès Oriental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona. Va investigar i difondre la figura i obra del seu pare, el també metge Alfred Canal. Va ser un gran estudiós de la història local.
Evangelina Oriol (Granollers, 1947), experta en física atmosfèrica, ha estat cap de missions dels programes Meteosat de Segona Generació i MetOp al Departament de Ciència i Aplicacions de Missions d'Observació de la Terra de l'Agència Espacial Europea (ESA). Llicenciada i doctorada a la UB i docent al Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB.
Marc Mayer (Barcelona, 1947), doctor i catedràtic per la UB (1972) i la UAB, director del departament de Filologia Llatina de la UB.
Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de l'Acadèmia Europea, entre d'altres. S'ha dedicat a la recerca a l'epigrafia. Ha publicat nombrosos estudis sobre inscripcions, literatura llatina i història romana. Ha estat director general de Patrimoni Cultural.
Marta Mata (Barcelona, 1926-2006), llicenciada en Filosofia i Lletres (UB, 1957), en l'especialitat de pedagogia. Cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, que va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia. Va participar en la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB (1971) i en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat. Impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona, l'any 1979, i també el moviment de Ciutats Educadores. Autora de moltes publicacions en pedagogia, va ser reconeguda amb nombroses distincions en aquest mateix camp. Va ser presidenta del Consell Escolar de l'Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa.
Nascut a Granollers el 1954, llicenciat en Geografia i Història, diplomat a l'Escola Universitària de Professorat i postgrau en Gestió i Direcció de Centres. Gerent del Consell Comarcal (1995-2011) i professor a l'institut A. Cumella (2011-2014). Abans del 1995, tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Granollers, mestre i director de l'escola Pau Vila (ara Turó de Can Gili) i administratiu a l’empresa Roca Umbert. President de l’associació Esportiva La Mitja des de la seva fundació, el 1987, organitzadora de la Mitja Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga. El testimoni parla d'educació i, sobretot, de la tasca com a director de l'escola del barri de Can Gili la dècada dels 80: el projecte educatiu, els alumnes, les festes i el barri en general.
Filla de Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat), va a viure al barri de Can Mònic l'any 1997 per motius laborals. Aleshores hi havia la via vella, amb moltes rates, i el pont que sovint no s'hi podia passar i quedaven aïllats. Explica que pertany a l'associació de veïns i que el barri ha millorat molt (en serveis, zones verdes...).
Nascut a Llerena (Badajoz), el 1983 va instal·lar-se als nous edificis de Can Mònic. Implicat en el moviment veïnal per millorar el barri (carrers, places, l'aparcament, el CAP, el baixador de la Renfe, la ronda...). Va ser vicepresident de l'associació de veïns. Recorda els problemes que hi havia quan plovia molt i el barri quedava aïllat, la via militar (que va estar 10 anys sense passar-hi trens, i que finalment es va retirar), etc.
Va arribar a Can Gili l'any 1982. S'ha implicat en l'associació de veïns: preparació de festes, logística, gestió de l'entitat... Parla de la vida quotidiana al barri, d'aspectes socials (com ara el problema de drogodependència que hi va haver en un època determinada), de fets històrics (escola Pau Vila)...
Nascuda a Màlaga, arriba amb 11 anys a Granollers. De casada va a viure a Can Bassa, als inicis del barri, perquè era un bon lloc per criar els fills (pels parcs i places). Explica que hi havia tots els comerços necessaris: ferreteria, farmàcia, 4 forns, roba, congelats... Parla de l'escola Bellera (aleshores d'EGB, feia moltes activitats) i valora quan va arribar el bus al barri i també quan hi havia servei mèdic.
Va anar a viure al barri de Can Mònic el 1985, procedent de la Diagonal de Barcelona, per motius de feina del seu marit. Recorda que als inicis al barri hi havia un ambient molt familiar i al casal, molt ben equipat, s'hi feien moltes activitats: manualitats, cuina... A l'entrevista intervé algun altre veí. Sempre ha estat associada a l'AV.
Els seus pares van venir d'Andalusia, però ell va néixer al barri i sempre ha viscut al Grupo Victoria. Explica els seus records d'infància i parla dels comerços, del canvi urbanístic que va experimentar el barri i de les persones que hi han viscut.
Arriba a Catalunya amb 10 anys, procedent d'Andalusia, concretament a Granollers, on va viure a les barraques del c.Minetes fins que es va establir al Cami Ral, al Grup Liberación, perquè li va tocar un pis per sorteig. Explica anècdotes sobre com arribava a la feina.
Durant la tertúlia es projecten fotografies i es parla dels inicis de l'escola, el procés d'immersió lingüística, les festes, la ràdio... En aquest centre va tenir lloc la reunió d'on va sorgir la idea d'impulsar la Mitja Marató, quan Toni Cornellas n'era director. Participen a la tertúlia Jesús Ruiz (com a director), Toni Cornellas, Gerardo Peña (exprofessor), Pilar Muntal, Isabel Herrero, Isabel Barea, Carmen Valera, Paqui Laredo, Laura Mérida, Josep Mayoral, Roser Rodríguez, antics membres de l'AMPA, antics pares i alumnes.
Tertúlia organitzada per membres del CF Finsobe, creat l'any 1987. Es parla de la història del club mentre es projecten fotografies i retalls de premsa. Els inicis, els equip i patrocinadors, els fets més destacats, la remodelació del camp de sorra a gespa. Hi participen membres de diferents juntes, exentrenadors i conserge. Les persones presents a la tertúlia són: Paqui Laredo, Miguel Merida, Eloi Vaca, Laura Mérida, Antonio González, Albert Camps, Manuel Carrillo, José Millán, Miguel Ruiz, Nando Soler, Miguel Martínez, Miguel Ángel Segura, Montse Ruiz, Maria del Mar Sánchez.
Nascut a Tocina (Sevilla), s'instal·la al barri l'any 1997; valora positivament la millora que ha experimentat amb el baixador de Bellavista, el CAP, la rotonda d'accés... Pel que fa al veïnat, cadascú fa la seva (hi ha persones de moltes nacionalitats), però quan cal hi ha solidaritat. Recorda que quan va arribar s'anomenava Grupo Residencial Ramon y Cajal, era tot privat. Parla dels problemes amb la constructora i que el 1988 neix l'Associació de Veïns Can Mònic (que ell ha presidit), sorgida de la comunitat de propietaris. Durant l'entrevista intervé un altre veí.
Va ser una de les primeres persones que va anar a viure a Can Mònic, el 1982, quan encara hi havia només un bloc. Va participar en la creació de la comunitat de propietaris i de l'associació de veïns. Explica els problemes que va haver-hi amb la suspensió de pagaments de Vimugrasa, que el barri quedava aïllat (i no podia entrar ni el cotxe de bombers), que es va vendre com una urbanització privada i que per tant no podien accedir a serveis públics... Durant l'entrevista també intervé un altre veí, José Luis Gavilán.
