Teresa Illa Font (Granollers, 1932). El dia del bombardeig anava cap a l'escola -estudiava al Pereanton-, tenia 6 anys. Amb les companyes es van refugiar sota el taulell d'una botiga del costat de Ca l'Arimany. La seva germana va resultar-hi ferida, a ella les trenes que duia la van protegir de l'impacte de la metralla al coll. Va decidir amagar-se sota el llit i fer-hi vida fins al final de la guerra. Durant el conflicte van patir gana i penúries, tot i que l'hort familiar els va permetre tenir productes per bescanviar. Als 14 anys va estudiar per ser modista, tenia molt bona clientela. Quan es va casar va posar-se a treballar a l'establiment de la família del seu marit, a Can Llobet, a la Porxada. Li costa parlar del bombardeig i la guerra, l'impacte d'aquella vivència li ha durat tota la vida.
Carme Giménez (Palou, Granollers, 1946), va començar a treballar a l'Ajuntament de Granollers l'any 1979, abans havia estat a l'EGA, a Can Clotet de les gasoses i al Jutjat. A l'Ajuntament ha desenvolupat la seva trajectòria professional, -amb un parèntesi treballant al món sanitari-, als departaments de Recaptació, Governació i Alcaldia: de 1980 a 1986 va ser secretària de Rafael Ballús i de 1986 a 1991, de Josep Pujadas.
Àngels Badia (Barcelona, 1953), llicenciada en Dret, va treballar a l'Ajuntament de Granollers prop de 40 anys. Va començar el mateix any que es va llicenciar a la UAB, el 1976. Màster en Dret Públic i Dret Immobiliari i Urbanístic, el seu primer destí va ser a Secretaria, amb Àngel de Riquer com a Oficial Major. Va treballar als departaments de Recaptació, Urbanisme -on va estar trenta anys i va viure l'elaboració del primer Pla General d'Urbanisme-, Serveis Jurídics i Secretaria General.
Alexandre Codinach (Cardedeu, 1944), corredor d'assegurances i diaca del Bisbat de Terrassa, va ser regidor del primer ajuntament democràtic (1979-1983) per CiU (era militant d'Unió Democràtica). Va ser tinent d'alcalde, va presidir la comissió de Governació i va ser membre de la comissió d'Esports. En el vessant esportiu, ha estat àrbitre d'handbol a la Divisió d'Honor espanyola i també internacional, president del Comitè d'Àrbitres espanyol i director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol. També, fundador i president del Club Balonmano Cardedeu.
Josep Pujadas (Granollers, 1954), enginyer industrial, ha estat alcalde de Granollers en diferents períodes entre els anys 1986-2004. Abans, havia estat professor a l'Escola Municipal de Treball i després de l'etapa a l'Ajuntament, va ser director general de Serveis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i responsable de Projectes i Promoció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En l'entrevista es repassa la seva trajectòria personal i política. Membre del PSC des de la seva fundació –abans havia format part del Grup d’Estudiants Revolucionaris i de Convergència Socialista de Catalunya–, va formar part de la candidatura del PSC a les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada i el mes d'octubre de 1979 entrà a l'Ajuntament en substitució de Joan Martí Torres. Assumí les carteres de Serveis Municipals i Urbanisme després, i va ser membre de les comissions informatives de Cultura i d'Ensenyament. L'any 1986 accedeix a l'Alcaldia de Granollers en substitució de Rafael Ballús.
Tertúlia: "El paper dels arxius en la preservació de la memòria històrica"
Granollers, 3 de juny de 2024
Edificis i espais
Equipaments sanitaris
Hospital General de Granollers
Conflictes socials
Guerra Civil
La tertúlia forma part del programa d'activitats de la Setmana Internacional dels Arxius'24 i també de la programació "Granollers, vila oberta a la pau". Hi participen la historiadora Cinta Cantarell i la periodista Imma Juncà. Ambdues expliquen el paper que ha tingut l'Arxiu Municipal en les seves recerques, amb exemples concrets.
Josep Serratusell (Granollers, 1951), llicenciat en Ciències Empresarials i màster en administració i direcció d’empreses per ESADE. Va formar part de l'equip de govern del primer ajuntament democràtic, com a membre del grup de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en virtut del Pacte de Pogrés, govern d'unitat integrat pel PSC, PSUC i UCD. Va ser responsable de la comissió de Sanitat i Serveis Socials. S'ha dedicat 12 anys (1987-1999) a la política de manera exclusiva: alcalde de Granollers (1992-1996) i diputat al Parlament de Catalunya, pel grup de Convergència i Unió. Abans, va ser responsable administratiu de l’Hospital de Granollers en la dècada dels anys 70. Posteriorment ha ocupat diversos càrrecs en empreses com IZASA SA, Clínica Quirón, Areslux SA, el Grupo de Empresas Dragón i Indústries Figueras SA.
Santiago Rodríguez (Ceclavín, Cáceres, 1942), agent d'assegurances. Activista veïnal -va impulsar la creació de l'associació de veïns del barri del Congost- i regidor del primer Ajuntament de la democràcia recuperada, membre de la comissió de Governació i, més endavant, de la de Seguretat Ciutadana, després de plegar Óscar Pelayo. Aquells anys 80 van treballar per coordinar les policies locals dels municipis de l'entorn i establir un canal intern de comunicació. Les dependències de la PL es van traslladar a l'av. del Parc. Recorda que aquells anys les drogues feien estralls entre el jovent dels barris.
Tertúlia: «Compartint històries del nostre hospital»
Granollers, 15 d’abril de 2024
Edificis i espais
Equipaments sanitaris
Hospital General de Granollers
Salut pública
La tertúlia se suma a la commemoració del centenari de l’Edifici Històric de l’Hospital de Granollers. Compta amb la participació de persones que han desenvolupat la seva activitat professional a l’hospital i que ara ja estan jubilades, com són Fina Hernández, membre de la comunitat vedruna i infermera; Teresa Subirats i Consol Fusté, administratives; Marina Molins, infermera; Agustí Trullà, gerent de l’hospital entre els anys 1976 i 1987, i Artur Puig, metge pediatre.
Administrativa del Servei de Compres de l'Hospital de Granollers, on comença el 1976. Ha treballat al Departament de Comptabilitat i ha format part del Comitè d’Empresa en representació de CCOO.
Francina Gómez Ars (Mataró, 1963), actriu i empresària teatral, s'inicia al món del teatre amb el grup mataroní Els Barrila. A inicis dels 80 entra en contacte amb el Centre Dramàtic Comarcal de Granollers dirigit per Frederic Roda, on fa cursos i s'integra al grup de teatre de carrer La Murga, després M2 i finalment, La Farinera Teatre Factoria. Formadora als Tallers de Teatre de "La Caixa". L'any 1981 impulsen, amb en Frederic Roda i la Montserrat Puntí, La Cantonada, una tasca-restaurant al c. Corró de Granollers que va esdevenir un centre de trobada d'artistes d'àmbits diversos. A inicis dels 90, amb Roda creen la companyia TàBaTa Teatre (1995-2002) i en paral·lel, obren l'Escola Taller de Teatre (1995-2000). El 1998 impulsen el Teatre de Ponent, que per espai de 18 anys va ser un referent del teatre alternatiu fora de Barcelona. Junt amb F. Roda, han estat reconeguts amb la Medalla de la Ciutat 2024.
Fill de Llinars del Vallès, ha fet tota la seva trajectòria professional a l’Hospital de Granollers. Especialitzat en medicina interna, ha estat metge adjunt del Servei de Geriatria i responsable de la Unitat de Cures Pal·liatives. Hi ha dues entrevistes: a la primera, de 2023, el Dr. Morlans parla de la repercussió que va tenir a l'hospital l'accident ferroviari de les Franqueses de l'any 1979; en en la segona, de 2022, explica la seva trajectòria a l'hospital.
Auxiliar d'Infermeria, treballadora de l’Hospital de Granollers durant 40 anys i presidenta del Comitè d’Empresa entre 2007 i 2015. Ha treballat a geriatria, al laboratori i a l'UCI.
Ferran Salamero Colomina (Estadilla-Osca, 1905 / Granollers, 2001). Arriba de nadó a Granollers. Va tenir molts oficis: pintor, carter, actor, estanquer, cobrador, oficinista, cambrer... Va regentar un bar i un estanc, al c. Girona. Durant més de 60 anys, va ser el corresponsal de "La Vanguardia" a Granollers i va col·laborar amb publicacions com "Estilo/Revista del Vallès", "Publijordi", "Tele/Exprés", "La Publicitat", "Poble Andorrà", "La Gralla", "Diari de Granollers"... També, tenia el títol d’infermer i va ser membre de la Creu Roja. Secretari de l'Orfeó Granollerí i del Montepío Nuestra Señora del Rosario. Com a cronista de la ciutat, assistia als plens municipals -que enregistrava i transcrivia- i a les rodes de premsa. Autor, també, de quatre ponències del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers. El testimoni revisa la seva vida des de la infantesa, anècdotes de la guerra i de les seves experiències com a periodista.
Frederic Roda (Barcelona, 1950), director de teatre, professor d'arts escèniques i dinamitzador cultural. L'entrevista repassa la seva trajectòria personal i professional, des del seu pas per l'Institut del Teatre, al qual va estar vinculat primer com a alumne i després com a professor. Arribat a Granollers, amb el suport de la Diputació de Barcelona, va impulsar el Centre Dramàtic Comarcal ("Centre de Teatre") el curs 1978-79, d'on va sorgir el grup d'animació La Murga, més endavant, La Farinera (1982-1991). Director de la Fira del Teatre de Carrer de Tàrrega entre 1991 i 1995. Per espai de 25 anys, va organitzar els Tallers de Teatre impulsats pel Cercle Cultura de "la Caixa" de Granollers. La dècada dels 80, amb més persones, van regentar el bar restaurant La Cantonada. Amb Francina G. Ars, va engegar l'Escola Taller de Teatre (1995-2000) i el Teatre de Ponent (1998-2016). Junt amb la Francina, va ser reconegut amb la Medalla de la Ciutat 2024.
Llicenciat en Ciències Empresarials, responsable administratiu de l’Hospital de Granollers en la dècada dels anys 70. Entre 1992 i 1995, com a alcalde de Granollers va ser president del Patronat de l’hospital.
Fill de Granollers, ha estat director gerent de l’Hospital de Granollers per espai de 21 anys (2002-2023). Va ser adjunt a la direcció mèdica i responsable de la Unitat de Coordinació Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona.
Gerent de l’Hospital de Granollers (1976-1987).També ha estat gerent de Sanitat de l’àrea de Girona i de l’ Hospital de Sant Pau, on va treballar de molt jove.
Va començar a treballar el 1971 com a infermera a l’Hospital de Granollers, on ha estat en diferents departaments. Ha fet d'assistent de quiròfan i de supervisora a Tocoginecologia i Pediatria.
Nascuda a l’Hospital, hi comença a treballar a 16 anys, el 1971. Ha treballat en les àrees de facturació, informàtica, geriàtric i a la Unitat d’Atenció a l’Usuari atenent pacients i resolent queixes.
Infermera i tècnica de laboratori. Va començar a treballar a l’Hospital de Granollers el 1975, amb només 14 anys. Ha desenvolupat la seva tasca professional sempre al laboratori, amb diferents responsabilitats.
