Va néixer a Granollers el 1926. Durant la guerra vivia a un edifici situat a la plaça de la Porxada. La seva mare tenia una botiga de faixes, el 1938 tenia 12 anys i recorda alguns detalls del bombardeig.
Va néixer a Granollers el 1924. Va tenir familiars que van lluitar al front en el bàndol republicà. A un cunyat seu, marit de la seva germana, el van afusellar al camp de la Bota. Durant l’entrevista dóna molts detalls de les represàlies que hi van haver acabada la guerra.
Va néixer a Granollers el 1921. Va començar a treballar als 14 anys de paleta amb el seu pare i el seu germà. El dia del bombardeig estava treballant quan va sentir i va veure venir els avions. Va participar en la construcció de dos refugis després del bombardeig, un d'ells va ser el de la plaça Maluquer i Salvador, Can Sínia. Al llarg de l'entrevista dona molta informació sobre els refugis.
Va néixer a Granollers el 1922. Era pagés. Van matar el seu germà al front, perquè volia passar al bàndol dels nacionals. Dona molts detalls sobre com era la vida al camp durant aquells anys.
Va néixer a Granollers el 1915. Després d’assolir els estudis primaris, la Concepció va rebre formació com a infermera a la Creu Roja just abans de l'inici de la guerra, ocupació a la que es va dedicar durant tot el conflicte a l’Hospital de Granollers. Anteriorment, va treballar en una fàbrica tèxtil, feina que va continuar després de la guerra combinant-la amb la d’infermera a domicili. Malgrat un curt període de temps durant el qual es va afiliar a la CNT de manera obligatòria, no va militar a cap organització política ni sindical. En el seu relat, la Concepció recorda per exemple com l'hospital va quedar totalment desbordat després del bombardeig del 31 de maig per la quantitat de ferits que hi havia.
Va néixer a Tíjola el 1924, però la seva família va migrar cap a Granollers a l'abril de 1935. Sense poder tenir la possibilitat d’estudiar, va treballar en diferents fàbriques tèxtils de Granollers i va cuidar la nena d’una família acomodada de la localitat. Va patir amb duresa els efectes del bombardeig, ja que va resultar greument ferida quan es trobava a la Porxada fent cua per comprar peix. Degut al col·lapse dels serveis mèdics va acabar ingressada al Convent de la Sang de Vic, on la majoria dels interns eren Brigadistes Internacionals. Allà va passar una llarga temporada, època que recordava amb tristesa, molt de temps sola, ja que les visites eren restringides i no es podia comunicar amb la resta de malalts o ferits per la dificultat de l’idioma.
Va néixer a Granollers el 1914, va estudiar Magisteri i va guanyar oposicions. Als 19 anys ja era mestre nacional d'un poblet entre Igualada i Calaf, però els seus somnis es van truncar quan el van mobilitzar. En el moment dels bombardeigs es trobava al front del Segre lluitant amb l’exèrcit republicà. Tot i mostrar-se favorable a la República, respecte a la Guerra Civil va mantenir una opinió crítica amb els dos bàndols. En el seu relat recorda que quan va tornar a Granollers a finals de 1939 es va trobar una ciutat desolada. Va dedicar gran part de la seva vida al món de l’ensenyament i va formar part de diferents associacions de la mateixa població.
Va néixer a Granollers el 1929. Pertanyia als sectors benestants de Granollers, el seu avi era el propietari d’una foneria que donava feina a unes 90 persones, i que va ser col·lectivitzada durant la guerra civil. L’experiència repressiva viscuda pel seu avi durant la guerra –va estar detingut en una presó republicana i apunt de ser afusellat- va marcar la seva opinió sobre el període republicà, criticant bàsicament les actuacions dutes a terme per la CNT i la FAI. Posteriorment, i sempre sota el punt de vista del testimoni, la victòria dels sublevats retornà d’alguna manera les coses al seu lloc, i el franquisme va esdevenir una etapa feliç de la seva vida. El bombardeig de Granollers de finals de maig de 1938 el va viure quan tenia 9 anys.
Va néixer a Granollers el 1922. Als 13 anys estudiava a la Unió Lliberal, militant de la CNT durant la guerra civil de forma obligatòria, va treballar com aprenent a la fàbrica Can Trullàs, indústria col·lectivitzada que en aquells moments fabricava material de guerra i on també treballava el seu pare. Els aprenents, durant la guerra, complien la feina de fer de vigilants a l’exterior de la fàbrica per avisar als companys d’un possible bombardeig, tasca que estava efectuant l’Esteve en el moment de l’atac aeri de maig de 1938, del qual en van ser víctimes amics i familiars seus. Després de les explosions, ell i el seu pare van córrer a auxiliar a la gent ferida, i l’Esteve, que aleshores tenia 14 anys, es va dirigir a casa seva per comprovar que la seva família no havia resultat ferida.
Va néixer a Granollers el 1926. Procedent d’una família de peixaters majoritàriament de dretes, la Pepita no va pertànyer a cap organització política ni sindical. En la seva visió sobre la República predominen aquells elements considerats negatius, com les col·lectivitzacions o les requises de menjar produïdes durant la guerra. Els seus tres germans grans van ser mobilitzats. El seu avi va ser víctima del bombardeig del 31 de maig de 1938, i segons el relat de la Pepita , ella no va morir perquè aquell dia estava dormint a casa la seva tieta i no va anar a escola.
Va néixer a Granollers el 1914, va dedicar tota la seva vida a dur un petit negoci familiar que va ser col·lectivitzat durant la Guerra Civil. Tot i tenir clares conviccions republicanes i catalanistes, mai va militar a cap organització política ni sindical. Va ser mobilitzat al juny de 1937 i no va retornar a Granollers fins al juliol de 1939. No va viure directament cap dels bombardeigs de Granollers, dels quals es va assabentar a través de la premsa quan es trobava als Pirineus. Malgrat no ser-hi, just després li van concedir un permís per visitar la seva família i va ser aleshores quan va poder veure com havien afectat a la ciutat.
Va néixer a Granollers el 1916. Amb estudis primaris, la vida laboral de Teresa Pous va estar sempre lligada a l’empresa familiar de mobles Pous, on ella treballava sense sou. El seu marit, que va ocupar un càrrec important a la Caixa de Pensions era qui mantenia econòmicament la família, i és precisament la seva la figura entorn la que es configura el relat de la Teresa. Al record negatiu de la República, cal sumar la fixació pels anys de la guerra civil, durant els quals el seu marit va ser mobilitzat al front després d’intentar amagar-se per no anar-hi. L’absència d’ell marca el seu record sobre l’època, ja que ella es va quedar sola, embarassada, passant por i preocupació esperant el retorn del seu marit.
Va néixer a Granollers el 1923. La seva família tenia terres i una parada de fruita i verdura al mercat diari de la Porxada. Va formar part de la Junta quan es va crear el Mercat de Sant Carles. El dia del bombardeig venia de l'hort amb el carro quan va veure passar als avions. Van ferir al seu pare i es van morir dues tietes seves que estaven venent a la plaça. El testimoni recorda la guerra amb claredat.
Va néixer a Granollers el 9 de març de 1922, el mateix dia que Granollers va rebre el títol de ciutat, que el va concedir Alfons XIII. Vivia a la plaça de la Corona el dia del bombardeig. Era enginyer.
Va néixer a Granollers el 1928. El van ferir durant el bombardeig a l'escola Peranton. Va estar durant dos mesos i mig ingressat a Barcelona. Recorda molt bé els fets, explica amb molt detall tot el que va viure durant la guerra. Al principi de l'entrevista parla del funcionament dels tel·lers a Granollers, explica que tothom vivia del tèxtil a la ciutat.
Va néixer a Granollers el 1915. Dona una visió interessant des del punt de vista d'una família benestant. Aquesta senyora filla d'empresaris, aporta un testimoni negatiu dels partits i militants d'esquerres, recorda els assassinats d'empresaris de la zona.
Va néixer a Aguilar del Campo el 1916, va venir a viure a Granollers als 5 anys tot hi que després també va viure a Ripoll i a Irun. Va tornar a Granollers durant la Guerra Civi i començà a treballar d'administrativa al Consejo de Economia. La impuntualitat a l'hora d'anar a la feina li va evitar conseqüències personals quan es va produir el bombardeig de la ciutat, el 31 de maig de 1938, que va ocórrer just quan ella baixava les escales de casa, a la plaça de les Olles. Durant la guerra va treballar també a Estabanell i Pahisa, quan aquesta estava col·lectivitzada i també després de la guerra. A principis dels anys 40 coneix a Josep Estrada, amb qui es va casar.
Va néixer a Granollers el 1920, formà part de l'Assamblea Llibertària i va anar al front amb la lleva del biberò, juntament amb 12 granollerins més. Va estar a un camp de concentració a França i Reus, després va tornar. Us trobareu amb alguns salts en el temps.
Va néixer a Granollers el 1926. Durant l'època de la Guerra Civil vivia a la zona propera del Museu de la Tela. Després del bombardeig va marxar a Palou. La seva família es dedicava a la pagesia. Té bon record de l'época amb moltes anècdotes de la vida quotidiana a pagès. Recorda també personatges de la CNT com l'Espinalt, Serra, etc. A casa seva de Palou "Casa d'Elena" va viure amb els mestres Montaña amb els seus fills i la Balbina Busquets, des dels bombardeigs fins a la retirada.
Va néixer a Granollers el 9 de desembre de 1922, va cursar els estudis de comerç. Els seus pares tenien una fabrica i botiga de perfums que s'anomenava Perfumeria d'Eduardo Saló al carrer Francesc Tarafa, on la Teresa hi va treballar uns anys després de la guerra fins que es va casar amb Jaume Oller i Tintó. Després del bombardeig de 31 de maig de 1938 va anar a viure durant un temps a una Masia de Vilanova del Vallès amb tota la família, els pares i 4 germans; recorda els bombardeigs de finals de gener del 1939 que van afectar a la població, i la utilització dels refugis de la ciutat, aixi com l'arribada de l'exercit Nacional que va donar lloc a l'acabament de la Guerra civil a Granollers el 28 de gener de 1939.
Entrevista a Octavi Alberola Suriñach i Luís Andrés Edo
Granollers, ca. 1998
Conflictes Socials
Sindicalisme
L’entrevista s’inicia amb Octavio Alberola i només hi ha alguna intervenció puntual de Luís Andrés Edo. L’enregistrament finalitza amb una xerrada oberta al públic que presenta en Lluís Guix i intervé Octavio Alberola .L'entrevista està molt centrada en parlar sobre l'anarquisme, la seva evolució i els seus ideals. Octavio Alberola va néixer Alaior (Menorca) el 1928, fill de pares implicats en moviments llibertaris. En acabar la Guerra Civil la família s'exilia a Mèxic on passa la seva joventut i s'implica en moviments llibertaris.
El 1961 participa, com a membre de les Juventudes Llibertarias, en el congrés celebrat a Limoges (França) que va portar a la reunificació de la CNT i on també es decideix la creació de l'organisme Defensa Interior, del qual forma part Alberola, que té com a objectiu la represa de la lluita antifranquista a Espanya. Per aquest motiu trasllada la seva residència de Mèxic a França.
A partir de 1966, en desfer-se el grup Defensa Interior, impulsa la creació del Grupo Primero de Mayo, per continuar les accions contra el Franquisme. A l’entrevista explica les accions organitzades amb aquest grup i la seva estada a la presó el 1978.
L'entrevista està centrada amb la vivència que va tenir Francesc Llobet en el front, va lluitar a la Guerra Civil amb el front Republicà amb la divisió del POUM (29a divisió). Era afiliat a la Confederació Nacional de Treballadors, CNT, però no tenia un posicionament actiu.
Conegut pel pseudònim Abel Paz. Va néixer a Almeria el 1921 i era escriptor i historiador. Militant de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, CNT. Als 8 anys es trasllada a Barcelona. Durant la Guerra Civil va lluitar al front d'Artesa i en acabar el conflicte es refugia a França on fou detingut i enviat a diversos camps de concentració. Va retornar a Espanya on fou detingut i empresonat dues vegades fins que torna a exiliar-se a França. El 1977 s'instal·la definitivament a Barcelona. Col·laborador habitual de mitjans de premsa llibertaris i autor de diversos llibres, sobretot a l'entorn de la figura de Buenaventura Durruti. Un dels objectius de l’entrevista es parlar de la seva vinculació amb Ginés Mayordomo el qual van coincidir a la presó de Barcelona. També parla de com es va formar la 28 divisió i les tres brigades amb molt de detall.
Va néixer a Moncada el 1918 s'afilià de molt jove a la CNT. Va formar part de la Columna Vallès Oriental durant la Guerra Civil. Després de la guerra torna a Granollers des d'on va ser enviat a un camp de concentració. Durant la dècada dels anys 1940 participa en accions a Granollers. A l’entrevista explica la seva implicació des de l'inici de la CNT i les Joventuts llibertàries, com va estar voluntàriament el front fins el final de la Guerra Civil i com va ser la repressió franquista i com es comunicaven amb els companys exiliats o empresonats per seguir endavant amb els comitès.
