• Tertúlia: 60 anys de la gran nevada. Records i anècdotes
    Granollers, 19 de desembre de 2022
    Fenòmens meteorològics
    Nevades
    Amb la participació de Josep Comas, dedicat professionalment a la fotografia, Can Comas, i aficionat al cinema; Montserrat Corbera, ha treballat al comerç familiar (Can Garrell); Emili Botey, responsable de formació a la multinacional Eaton, abans Josep Botey SA-TEM, i aficionat a la pintura; Montserrat Sol Prades, dedicada al comerç (joieria familiar, A. Colomer).
  • Entrevista a Àngel Casals Martínez
    Granollers, 2011
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura.;Àngel Casals Martínez (Barcelona, 1963) és historiador, catedràtic del departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona especialitzat en bandolerisme, història militar i formes de violència social. Durant anys membre de l'equip rector de la Universitat Catalana d'Estiu i director de l'excavació del Castell de Centelles. Col·laborador de la Gran Enciclopèdia Catalana i de la Gran Enciclopèdia de Barcelona. També professor a la Universitat de Valladolid entre 1991 i 1993 i conferenciant a les universitats de Viena, Graz i Perpinyà entre d'altres.
  • Entrevista a Empar Pineda Erdozia
    Barcelona, 2011
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura.;Nascuda a Hernani l'any 1944, va passar la infància al País Basc i va estudiar primer a Madrid i després a Oviedo, on es va graduar en filologia romànica. Va participar en la lluita antifranquista estudiantil. Va ser detinguda i empresonada. Als anys 70 es trasllada a Barcelona on va ser dirigent del Moviment Comunista de Catalunya. Activista per la lluita feminista i els drets i llibertats de gais-lesbianes i transexuals. L'any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi, a la qual va renunciar tres anys després.
  • Entrevista a Jordi Valls León
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Coneix Salvador Casanova a finals dels anys 60, era una persona atractiva per al jovent, un jovent que buscava respostes sobre el futur del país. La consigna de la generació anterior, tocada per la guerra, era de no embolicar-se en política. En aquell moment els moviments associatius encara no existien. Esmenta les classes clandestines de català que Casanova organitzava en unes golfes del c. de Barcelona, a sota hi havia la seu social de la Sardanista. Ell els oferia assistir a xerrades de presentació de les diferents opcions polítiques i sindicals: per allà van passar gent d’Unió Democràtica, del Front Nacional de Catalunya, de CCOO... Per generació, en Casanova coincidia amb Jaume Camps, Ramon Casanovas... El recorda com un activador de consciències, lluny de sectarismes, catalanista. Més endavant tots dos van tornar a coincidir al si del PSAN.
  • Entrevista a Eusebio Azor
    Sant Celoni, ca. 2011
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Amb 11 anys comença a treballar a la Impremta Garrell. Era l’any 1961 i provenia d’un petit poble d’Almeria. A la impremta entra en contacte amb treballadors represaliats que en Garrell acollia com Pablo Martínez, Víctor Pey, Manolo Alarcón… Va ser la seva primera escola ideològica. Granollers era aleshores una ciutat grisa i tancada, amb molta necessitat, sobretot entre la població immigrada. Explica que hi havia com dues societats: la granollerina i la nouvinguda, una separació que creu que encara es manté. Parla dels inicis de les primeres comisiones obreras i de com el Partit Comunista les va oficialitzar. Els primers grups amb què ell es mou eren socialistes i d’esquerra, hi repartia octavetes i intervenien en reivindicacions laborals, sobretot, al Baix Llobregat. Més endavant a Eivissa, entra en contacte amb moviments anarquistes i ja a França, amb el CRAC (Comuna Revolucionaria de Anarquistas).
  • Entrevista a Francisco Puyal Millera
    Albalate de Cinca, 6 de juliol de 2017
    Conflictes socials
    Sindicalisme
    Guerra Civil
    Bombardeigs
    Edificis i espais
    Refugis
    Equipaments educatius
    Nascut el 1926 a Albalate del Cinca (Osca). Agricultor. El seu pare militava a la CNT local. El març de 1938 el seu poble va ser ocupat i la família marxa cap a Catalunya fins que troben refugi a Granollers. Van viure el bombardeig de 1938.
  • Entrevista a Miquel Colomer Planagumà
    Granollers, ca. 2018
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Membre del Partit Comunista d’Espanya (Internacional) PCE(i). El relat comença a final de 1975, quan torna de fer la mili. S’havia distanciat una mica del partit, tot i seguir amb les mateixes idees. Ell i la seva dona d’aleshores, Assumpta Margenat, eren al braç legal del partit, formaven part de l’Associació d’Amistat Hispanoxinesa i de Solidaritat amb el Poble Saharaui. Munten una llibreria a Gràcia (Barcelona), La Llibertat, per donar cobertura legal a aquestes entitats i a l’estratègia d’acció de masses que aleshores seguia el partit. En paral·lel seguien les manifestacions, sovint a la Rambla, que derivaven en violència i enfrontaments amb la policia. L’any 1978 pateix dues detencions per desordres públics i el tanquen a la presó, en total, dos mesos. Recorda la Model feta un autèntic desastre. El judici no es va celebrar fins als anys 1983-84, es va conèixer com “el último juicio del franquismo”, els van absoldre. Abans, tant ell com l’Assumpta ja havien abandonat el partit, l’any 1979.
  • Tertúlia: Fàbriques i tallers tèxtils a Granollers, més enllà de Roca Umbert
    Granollers, 3 d'octubre de 2022
    Fàbrica tèxtil
    Fàbriques
    Amb els testimonis de Lluís Felip, petit empresari tèxtil; Oriol Murtra, empresari (Can Murtra, fundada el 1892, amb cinc generacions al darrere i actualment en funcionament); Bonaventura Buixó, treballador del tèxtil (Can Murtra); Maria Valldeneu, teixidora a la fàbrica de Can Torras, Can Federico, i a Tèxtil Sedalgo; Josep Domene, manyà de la fàbrica de Can Torras; Miquel Maynou, teixidor a l'artesania Tèxtil Rierans; i Carles Vidal, treballador al blanqueig de Manufactures del Vallés, anteriorment Vda. de Francisco Soler.
  • Entrevista a Amadeu Saurí Conejero i Llorenç Peláez Meca
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Amadeu Saurí s’inicia en l’activitat política als anys 60. Als 17 anys, des de l’escoltisme, entra en contacte amb partits independentistes i munten a Granollers el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional). Eren només uns 6 militants i un grup de col·laboradors, sobretot de mestres. Aleshores hi havia poc marge per parlar de política; l’activisme es feia des d’entitats culturals com l’Associació Cultural, Joventuts Musicals, l’escoltisme… Més endavant entra en contacte amb el moviment sindical i CCOO. Va ser víctima de les “llistes negres” al món laboral . Parla dels activistes del PSAN (Salvador Casanova, Rosa Ribas, Jordi Valls, Anna Piguillem…), un partit que unia la voluntat d’alliberament nacional i social. Parla del discurs independenstita de Casanova, conegut amb el nom de guerra de “l’Avi”, que feia activisme des de la Sardanista, fent classes de català... Un home amb prestigi intel·lectual, gens sectari, fora de cap disciplina de partit, generós, auster, que a partir dels anys 1975-80 queda una mica descol·locat amb les noves formes polítiques. Llorenç Peláez destaca de Casanova la faceta d’escriptor, intel·lectual, home d’idees, vital.
  • Entrevista a Frederic Malàs Iglesias i Tuni Jordana Antigas
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Frederic Malàs explica que Salvador Casanova va ser una persona que va despertar les inquietuds culturals i polítiques de molta gent, va ser un revulsiu a Granollers. Es va entregar en cos i ànima a l’Assemblea de Catalunya, que van impulsar amb Miquel Blancher. Durant l’entrevista, feta conjuntament amb la Tuni Jordana, s’esmenta la Marxa per la Llibertat (1976) i la CUPS (1977). També, quan anaven a buscar suport econòmic per a l’Assemblea (quan els partits se’n van anar desvinculant) a Tolosa i a Andorra. També es parla de Salvador Puig Antich, dels Comitès de Solidaritat i del que van tardar, l’Assemblea de Catalunya nacional i els partits, a reaccionar en el cas Puig Antich. I dels actes organitzats d’oposició al CIT (Centro de Iniciativas y Turismo Comarca del Vallés).
  • Entrevista a Salvador Estany i Bassa, Manel Navarrete i Sanpere, i Boi Ambròs Oliveras
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. En aquesta entrevista conjunta, Manel Navarrete (Marata, 1940?-2020; modelista, tècnic de televisió i professor); Boi Ambròs Oliveras (??comercial); i Salvador Estany (Granollers, 1942-2022; educador) expliquen com van conèixer en Salvador Casanova i quina relació hi van tenir. En Manel i en Boi el van conèixer sent ben joves (als 13 i als 15 anys, respectivament), quan van entrar al seu taller de modelisme, aleshores situat al c. Sant Jaume. Allà van entrar en contacte amb el seu pensament profundament catalanista. Salvador Estany el coneix quan, amb Verde Aldea, li van demanar suport per muntar Òmnium Cultural a Granollers i també a través de les trobades de joventut. En Manel explica que en Salvador va ser un segon pare per a ell, en té un record molt especial. En Boi el defineix com una persona extraordinària, autodidacta, polivalent, exigent i meticulós en la feina. Amb ell van aprendre molt més que modelisme. Es parla dels cursos de català i de l’advertència que els feia d’entrar per separat a l’edifici, per no aixecar les sospites del comissari polític. Salvador Estany recorda tractar-lo quan, amb una colla de parelles van crear, abans de morir Franco, l’Equip Independent Democràtic, que a l’Assemblea de Catalunya eren representats per en Casanova i en Joan Camps.
  • Entrevista a Ernesto González Fernández
    La Roca, ca. 2015
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Va fer la mili a Madrid l’any 1964, un temps en què es va vincular a grups d’església i va estudiar. Parla dels projectes pedagògics i socials de Buitrago (Madrid) i l’Almendralejo (Extremadura), en els quals va participar. Després va anar a Badajoz, on acaba la carrera de filosofia; tenia la intenció d’anar a Ginebra, però finalment es queda a Granollers (on tenia lligams) i entra en contacte amb Mn. Buxarrais, Pep Bou... i s’introdueix a la societat granollerina. Membre del Consell Pastoral, on té el primer contacte amb un funcionament democràtic, i després a Càritas (eren els inicis de la transició), des d’on participa en la preparació de la Marxa de la Llibertat. S’implica en la posada en marxa del Centre d’Informació per a Immigrants, i en l’activisme veïnal i les AMPA. Amb la legalització dels partits participa a les primeres eleccions democràtiques l’any 1977, contacta amb el PSC i s’hi afilia. Va ser regidor a l’Ajuntament els dos primers mandats, on va fer compatible la seva activitat política amb la professional.
  • Entrevista a Toni Verdaguer Viaplana
    Granollers,ca. 2011
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Sant Feliu de Codines, 1940. Membre de Convergència Socialista de Catalunya. Alcalde de Sant Feliu de Codines entre 1990-1991 i regidor, primer com a representant del terç familiar (1969-1977) i després com a candidat pel PSC (1983-89 /1992-98). De jove, munten l’agrupament escolta al poble en contraposició de la Falange i Frente de Juventudes. A l’escoltisme sorgeix la seva inquietud social i política. A l’escola sempre es va negar a cantar el Cara al sol. Impulsen la primera AMPA del poble i també una associació de pares de família que feia activitats amb artistes destacats, en solidaritat amb els presos polítics. Entra a l’Assemblea de Catalunya del poble i és el representant comarcal a les comissions permanents que es feien per tot el territori, sempre en la clandestinitat. Va ser un dels 113 detinguts de l’Assemblea de Catalunya (1973), junt amb S. Casanova, Laia Berenguer, Xirinachs,... a la parròquia barcelonina de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies. Explica que va tenir amagat a casa seva el secretari general de les plataformes anticapitalistes d’Espanya, Dídac Fàbregas.
  • Entrevista a Noel Martí Sanz
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Sao Paulo (Brasil), 1962. Artista, conegut amb el sobrenom de Noel Tatú. Coneix en Salvador Casanova de molt jove, en un moment de gran efervescència a Granollers. Fill d’una casa on sempre s’havia debatut de política, recorda els seus inicis com a enganxador de cartells. Entra a l’Assemblea de Catalunya residual, quan els partits ja l’havien abandonat, i coneix en Salvador. Es reunien cada dimarts a la Casa de Cultura Sant Francesc i sovint també a casa d’en Salvador, per preparar campanyes diverses. El recorda com un home de molta personalitat, que portava la batuta, que no es deixava manar, coherent. Recorda algunes frases seves com “jo no estic fent política perquè asfaltin els carrers”: ell feia política “per fer la revolució”. En Noel recorda aquells anys com un temps d’eufòria; després les coses van canviar perquè la transició no va ser el que haurien volgut. Estar amb en Salvador, diu, era una experiència i una festa.
  • Entrevista a Magda Oranich Solagran
    Barcelona, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Barcelona, 1945. Advocada i política, va ser defensora de nombrosos presos polítics durant el franquisme. Diputada al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura, activista pels drets de les dones, la igualtat de gènere i els drets dels animals. Va conèixer en Salvador Casanova en la lluita antifranquista de la clandestinitat i, sobretot, a l’Assemblea de Catalunya a partir de 1970, en la qual estaven molt implicats. El 28 d’octubre del 73 els van detenir a tots dos. La Magda era advocada de presos polítics i tenia molt contacte amb en Salvador, una persona que defineix com a molt solidària, profundament catalanista, potser amb un punt anarquista. Creu que ara seria ecologista (ja ho era aleshores) i defensaria els drets socials, de les persones, de les dones. Hi havia compartit viatges, àpats i dues detencions. Explica que l’ha trobat molt a faltar i que, si encara hi fos, les seves reflexions farien pensar les generacions actuals.
  • Entrevista a Montserrat Lorente Oliver
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. A partir de 1965 comença a tenir consciència política i a moure’s per Granollers, a llocs com l’Agrupació Sardanista, i coneix en Salvador Casanova. Recorda les reunions cada diumenge a la tarda a l’espai prop de l’església de Marata per debatre temes, amb persones com en Salvador i els mossens Cardús i Dalmau. Parla de les classes de català al c. de Barcelona, on hi havia la seu de la Sardanista. Explica que en Salvador els va preparar molt bé: va treure un excel·lent a l’examen del darrer curs de filologia romànica, l’any 1968, el primer que s’impartia el català com a assignatura. En paral·lel comença l’activitat política i entra al PSAN de la mà de Rosa Ribas i Jordi Valls, i munten els Comitès d’Acció d’Ensenyants. Amb en Salvador també van coincidir a l’Assemblea de Catalunya. Recorda haver anat a l’Assemblea Constituent, el novembre de 1971, en lloc d’en Salvador, que estava detingut. Explica que va ser un privilegi poder-hi ser, si bé ella, com la majoria, patien per les represàlies. Defineix en Salvador com una mena de llibertari, en sentit ampli, molt diferent de la gent de partit, gens dogmàtic i amb una manera de viure lliure: era l’aspecte més fascinant de la seva personalitat i l’exemple que donava als joves.
  • Entrevista a Manuel Cano Herrerias
    Granollers, ca. 2011
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Membre del Partit Comunista d’Espanya (Internacional) PCE(i). Gerent del diari Comarca al Dia que es va editar del 1976 al 1982. De jove, va ser membre de la JOC (Joventut Obrera Catòlica), moviment d’abast europeu, integrat per joves de famílies immigrades i també del país. Esmenta noms com el pare Jaume Castro, Eduardo Solana, Josep Redorta, Antonio Gimeno, Ricard València, Josep Verde Aldea... Organitzaven activitats culturals i cicles de conferències a la Casa de Cultura Sant Francesc, i lluitaven perquè es respectessin els drets dels aprenents quan anaven a les fàbriques; d’aquí van sortir-ne les lleis de l’aprenent. Parla també de la JAC, format per joves de famílies de classe mitjana i de la bona tasca que feien tots plegats, cultural i humana, entre els joves. Era un moviment social transversal. Als 19 anys Manuel Cano deixa la JOC i amb persones com Francesc Girbau, Tintó... funden CCOO al Vallès Oriental. Parla de quan va estar a la presó, on el van torturar, i de la seva evolució política del PSUC al PCE(i). Recorda l’activitat clandestina i les anècdotes repartint fulls volants subversius pel barri Bellavista i Canovelles.
  • Entrevista a Josep Uclés Cifuentes
    La Roca, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Badalona, 1952 - la Roca del Vallès, 2013. Artista. Coneix Salvador Casanovas a través d’activitats que tenien lloc a la Casa de Cultura Sant Francesc de Granollers. Recorda les reunions polítiques a casa la Maria Tintó, al c. del Museu, amb persones com Miquel Blancher, Maria Forns, Montse Estruch... El va començar a tractar cap al 1976 i fins a l’any de la seva mort, el 1982. Josep Uclés vivia a la Roca, on també hi havia altres companys amb els quals coincidien en l’activisme, com Llorenç Peláez, Francesc Mestres... Esmenta la Marxa de la Llibertat, l’activitat del BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional), el PSAN... Sovint eren els mateixos en totes les activitats clandestines, assemblees, campanyes... Recorda el voluntarisme de la gent, cadascú feia el que podia traient temps de la feina, els estudis, la família.... Explica que en Salvador ja portava una motxilla de vida, era més gran que ells, en destaca la seva gran estima pel país.
  • Entrevista a Jaume Rodri i Febrer
    Cardedeu, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Vic, 1949. Escultor, escriptor, cineasta i polític. Regidor a l’Ajuntament de Cardedeu i diputat al Parlament de Catalunya. Entra en contacte amb Salvador Casanova a través d’activitats culturals conjuntes entre Cardedeu i Granollers; aleshores Granollers era un pol d’atracció cultural per a la comarca. Rodri s’excusa que els seus records potser són una mica confusos: aquells anys van ser molt ràpids i intensos, i calia anar esborrant rastres per evitar la repressió de la policia. Creu que el devia conèixer a través de la Tuni Jordana i la llibreria La Gralla. La seva persona el va fascinar: un treballador, amb el seu ofici i que també es dedicava a la política, però que era autosuficient, no necessitava la política per viure. Recorda les discussions del final de l’Assemblea: quan l’Antoni Gutiérrez, polític del PSUC i ànima del moviment, li va dir que amb l’arribada de la democràcia l’Assemblea ja no tenia sentit. Aleshores en Jaume Rodri va optar per marxar-ne, però d’altres com en Salvador van seguir fins al final. Amb en Xirinachs, van creure que l’Assemblea era la nova manera d’organitzar la societat civil per fer política.
  • Entrevista a Jordi Pujol Soley
    Barcelona, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Jordi Pujol (Barcelona, 1930), líder de convergència Democràtica de Catalunya (1974-2003), president de la Generalitat de Catalunya (1980-2003). Als anys 50, Jordi Pujol formava part de Cristians Catalans, un moviment no polític de sensibilització en el terreny ètic i prepolític (nacional, social, democràtic). Anaven pel territori i a través de parròquies, ateneus... es posaven en contacte amb persones, una d’elles va ser Salvador Casanova, que ja era activista en entitats com la Sardanista. Més endavant Jordi Pujol és empresonat i quan surt es desmarca d’aquest moviment, i també ho fa en Salvador Casanova, que impulsa l’Assemblea de Catalunya a Granollers i es va acostant a posicions nacionalistes radicals d’esquerra. Pujol no va participar en l’Assemblea, però n’anava seguint l’activitat a través de companys. Explica que Casanova va defensar l’Assemblea fins al final, però va arribar un moment que no interessava a ningú: ja hi havia hagut eleccions, hi havia un parlament, la política anava per un altres camins, de política “normal”.
  • Entrevista a Josep Pujadas Maspons
    Granollers, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Granollers, 1954. Alcalde de Granollers (1986-92 / 1996-98 / 1999-2004). Coneix en Salvador Casanova la tardor de 1973, al si de l’Assemblea de Catalunya. Aleshores ell tenia 19 anys i estudiava a la universitat. Recorda que Casanova ja destacava pel seu activisme cívic, cultural i polític. Assenyala algunes dates de l’activitat de l’Assemblea: l’octubre de 1973, quan 113 persones van ser detingudes en una església de Barcelona, un dels quals era Salvador Casanova; la festa de Sant Joan de 1975, quan va haver-hi un intent de concentració de l’Assemblea a Granollers, impedit per la policia. Recorda el 1976 com l’any de la gran eclosió de l’Assemblea, amb les dues grans manifestacions al febrer sota el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, a Barcelona. Una mobilitzacions que es replicaven també a Granollers, en accions com la diada de Sant Jordi de 1976 o el gran míting democràtic i unitari d’aquell mateix any, on van participar oradors com Casanova, Joan Camps i Oriol Montaña.
  • Entrevista a José Domínguez Delgado
    La Roca, 2015
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Va ser secretari general de Comissions Obreres, CCOO, a Parets del Vallès durant la transició i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC. Nascut a Andalusia al si d’una família humil, perd el pare de petit i passa gana, vivències que el marquen per vida i li confereixen consciència de classe. Encara menor d’edat, es trasllada a Catalunya (després d’estalviar 600 pta) i comença a treballar al sector metal·lúrgic. S’implica en moviments sindicals i polítics de la comarca, sobretot en empreses de Parets.
  • Entrevista a Josefina Casanova Lladó
    Canovelles, 2010
    Actes polítics
    Sindicalisme
    Conflictes socials
    Actes reivindicatius
    Manifestacions
    Entrevista per al documental Salvador Casanova i Grané, una vida per la llibertat, fet l'any 2013 per Lluís Guix i Francesc Ventura. Josefina Casanova recorda el seu pare com un home senzill, a qui no agradaven gens els convencionalismes, íntegre, auster, amb les idees clares, emprenedor i engrescador, sense gaires estudis però intel·ligent, proper, aficionat a la música (Wagner) i als mots encreuats (Tísner). Se sulfurava amb la tergiversació de la realitat que feien els llibres d’història. La Josefina recorda com el seu pare li explicava la història de Catalunya i el procés d’elaboració del llibre “Per una nova Ibèria”. Parla de les sancions que les autoritats de l’època havien imposat al seu pare i de les visites que li feien a la Model amb la mare. Un home preocupat pel que passava a fora, però també familiar i que s’ocupava del que passava a casa. Esmenta la seva activitat amb la Sardanista i amb el seu amic Jaume Camp.