Cardedeu, 29 d'abril de 2021

Nascut a Barcelona, al Poblenou, el 30 de novembre de 1920. Eren 7 germans, ell no va anar a escola, no tenien mitjans. Parla de la precarietat laboral d’aquells anys. El dia que va esclatar la guerra va veure com cremaven el centre d’Acció Catòlica, del qual era membre. De ben jovenet ja treballava en una fundició, que durant la guerra es va col·lectivitzar. Feia d’enllaç entre la fundició i els polítics, així va conèixer Negrín i F. Montseny. Parla dels Fets de Maig. El mobilitzen l’abril del 38, amb la Lleva del Biberó, a 17 anys. Hi havia molta misèria, poc menjar, polls. Primer va anar al front del Segre, després a l’Ebre. Va ser caporal i sergent. Parla de la duresa del front, dels afusellaments dins del mateix bàndol republicà, de l’arbitrarietat, la hipocresia i la falta d’humanitat de molts comandaments. Explica que tenia un àngel de la guàrdia que el protegia. Escrivia un diari. Arreu va fer bons amics que el van ajudar, als dos bàndols. Després de fer la mili, va tornar a Barcelona i es va anar obrint camí.

Granollers, 11 de juny de 2026

L'historiador i arxiver Aram Magrins fa un recorregut per la història de la muralla de Granollers a través d'una selecció de documentació custodiada a l'Arxiu de diferents èpoques (medieval, moderna i contemporània), partint del document fundacional del 6 de juny de 1366, el privilegi atorgat per l'infant Joan, fill del rei Pere el Cerimoniós, per emmurallar la vila. Activitat inclosa en la Setmana Internacionals dels Arxius 2026, amb motiu de la inauguració de la rehabilitació i valorització de la muralla medieval.

Granollers, 2024

L’historiador i arxiver granollerí Aram Magrins reivindica l’interès i valor historiogràfic dels fons o arxius patrimonials dipositats a l'Arxiu Municipal de Granollers. Repassa què és un fons o arxiu patrimonial, quin és l'origen i enumera la documentació que hi podem trobar: compravendes, donacions i permutes, testaments, capítols matrimonials, llibres de comptes, llibres de collita, àpoques (factures), processos judicials... i també correspondència, dietaris, dibuixos i exercicis escolars, fotos..., així com l’aliena a la família, la d’institucions públiques, gremis o entitats. Activitat inclosa a la programació de les Jornades Europees de Patrimoni 2024.

Granollers, 18 de març de 2019

La Tertúlia fa referència a la història de l'Agrupació Excursionista de Granollers a partir de testimonis molt vinculats amb l’entitat.

Granollers, 2025

L'Angelina va néixer a Bordils (Gironès), si bé de joveneta va venir a Granollers per ajudar la seva germana, que tenia bessons. Després va viure al Vallès Occidental i el Baix Montseny i de nou a Granollers, on el seu marit va fer de cafeter al Casino durant uns anys. Parla de l'escassetat que van patir durant la guerra i, sobretot, en la postguerra.

Granollers, 2024

Nascut a Barcelona, però originari de Premià. Va treballar a la fàbrica Roca Umbert entre els anys 1972-1991. Va estar a la secció d'estampació i va portar la màquina d'acabats RAM.

Granollers, 2025

Nascuda el 30 d'abril de 1931 al c. de Corró. El pare i l'avi eren pagesos, la mare, teixidora. Quan tenia 5 anys va esclatar la guerra. El dia del bombardeig era a casa amb la seva mare. La seva germana va resultar ferida, en aquell moment treballava al Sindicat de Pagesos, i la van haver de portar a l'hospital de Vic perquè els de Granollers i la Garriga eren plens. Recorda el refugi que van construir els veïns del c. Girona, on vivia la família. L’Eulàlia va treballar 45 anys al Jutjat de Granollers, com a mecanògrafa i auxiliar de l'administració de Justícia, primer a la pl. de la Corona (era l'única dona) i a partir de l'any 1971, a l'edifici de l'av. del Parc. Parla dels seus records com a cantaire de l'Orfeó Femení que dirigia el mestre Josep M. Ruera i del viatge que va fer a Madrid aquesta formació.

Granollers, 2025

Teresa Illa Font (Granollers, 1932). El dia del bombardeig anava cap a l'escola -estudiava al Pereanton-, tenia 6 anys. Amb les companyes es van refugiar sota el taulell d'una botiga del costat de Ca l'Arimany. La seva germana va resultar-hi ferida, a ella les trenes que duia la van protegir de l'impacte de la metralla al coll. Va decidir amagar-se sota el llit i fer-hi vida fins al final de la guerra. Durant el conflicte van patir gana i penúries, tot i que l'hort familiar els va permetre tenir productes per bescanviar. Als 14 anys va estudiar per ser modista, tenia molt bona clientela. Quan es va casar va posar-se a treballar a l'establiment de la família del seu marit, a Can Llobet, a la Porxada. Li costa parlar del bombardeig i la guerra, l'impacte d'aquella vivència li ha durat tota la vida.

Granollers, 2024

Carme Giménez (Palou, Granollers, 1946), va començar a treballar a l'Ajuntament de Granollers l'any 1979, abans havia estat a l'EGA, a Can Clotet de les gasoses i al Jutjat. A l'Ajuntament ha desenvolupat la seva trajectòria professional, -amb un parèntesi treballant al món sanitari-, als departaments de Recaptació, Governació i Alcaldia: de 1980 a 1986 va ser secretària de Rafael Ballús i de 1986 a 1991, de Josep Pujadas.

Granollers, 2024

Àngels Badia (Barcelona, 1953), llicenciada en Dret, va treballar a l'Ajuntament de Granollers prop de 40 anys. Va començar el mateix any que es va llicenciar a la UAB, el 1976. Màster en Dret Públic i Dret Immobiliari i Urbanístic, el seu primer destí va ser a Secretaria, amb Àngel de Riquer com a Oficial Major. Va treballar als departaments de Recaptació, Urbanisme -on va estar trenta anys i va viure l'elaboració del primer Pla General d'Urbanisme-, Serveis Jurídics i Secretaria General.

Granollers, 2024

Alexandre Codinach (Cardedeu, 1944), corredor d'assegurances i diaca del Bisbat de Terrassa, va ser regidor del primer ajuntament democràtic (1979-1983) per CiU (era militant d'Unió Democràtica). Va ser tinent d'alcalde, va presidir la comissió de Governació i va ser membre de la comissió d'Esports. En el vessant esportiu, ha estat àrbitre d'handbol a la Divisió d'Honor espanyola i també internacional, president del Comitè d'Àrbitres espanyol i director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol. També, fundador i president del Club Balonmano Cardedeu.

Granollers, 2024

Maria Josefa Castellet (Granollers, 1924), d'ofici teixidora. Va començar a treballar a Can Murtra, amb només 15 anys, i se n'hi va estar 25, fins que va morir el seu marit. Va quedar vídua als 41 anys amb dues filles i un fill. De nena, va ser alumna de l'escola Pereanton. Explica records de la guerra. El dia del bombardeig no va anar a l'escola, hi va perdre una amiga que feia cua a les faves. Recorda haver passat gana i haver anat al refugi del c. València. Del final de la guerra, en recorda l'entrada dels nacionals.

Granollers, 2024

Josefa Duran (Canovelles, 1923), pagesa. Filla de Can Camp, una casa que ja no existeix. Explica els records de petita, a l'escola de Canovelles, primer, i amb la Srta. Maria Brau, després. Per la guerra van afusellar el seu avi, no estava en política ni res, però una persona que li devia diners el va fer matar. Ella i la seva germana feien torns per ocupar-se de l'àvia vídua, que vivia a Palou. Durant la guerra no van patir gana perquè vivien a pagès. A casa van tenir persones de Granollers amagades. Acabada la guerra, al seu pare, Isidro Duran, el van fer alcalde Canovelles. Un cop casada va anar a viure a Marata, a la casa de pagès de ca l'Enric. Recorda que cada dijous anaven a vendre al Rengle de Granollers.

Granollers, 2024

Josep Pujadas (Granollers, 1954), enginyer industrial, ha estat alcalde de Granollers en diferents períodes entre els anys 1986-2004. Abans, havia estat professor a l'Escola Municipal de Treball i després de l'etapa a l'Ajuntament, va ser director general de Serveis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i responsable de Projectes i Promoció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En l'entrevista es repassa la seva trajectòria personal i política. Membre del PSC des de la seva fundació –abans havia format part del Grup d’Estudiants Revolucionaris i de Convergència Socialista de Catalunya–, va formar part de la candidatura del PSC a les primeres eleccions municipals de la democràcia recuperada i el mes d'octubre de 1979 entrà a l'Ajuntament en substitució de Joan Martí Torres. Assumí les carteres de Serveis Municipals i Urbanisme després, i va ser membre de les comissions informatives de Cultura i d'Ensenyament. L'any 1986 accedeix a l'Alcaldia de Granollers en substitució de Rafael Ballús.

Granollers, 3 de juny de 2024

La tertúlia forma part del programa d'activitats de la Setmana Internacional dels Arxius'24 i també de la programació "Granollers, vila oberta a la pau". Hi participen la historiadora Cinta Cantarell i la periodista Imma Juncà. Ambdues expliquen el paper que ha tingut l'Arxiu Municipal en les seves recerques, amb exemples concrets.

Granollers, 2024

Josep Serratusell (Granollers, 1951), llicenciat en Ciències Empresarials i màster en administració i direcció d’empreses per ESADE. Va formar part de l'equip de govern del primer ajuntament democràtic, com a membre del grup de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en virtut del Pacte de Pogrés, govern d'unitat integrat pel PSC, PSUC i UCD. Va ser responsable de la comissió de Sanitat i Serveis Socials. S'ha dedicat 12 anys (1987-1999) a la política de manera exclusiva: alcalde de Granollers (1992-1996) i diputat al Parlament de Catalunya, pel grup de Convergència i Unió. Abans, va ser responsable administratiu de l’Hospital de Granollers en la dècada dels anys 70. Posteriorment ha ocupat diversos càrrecs en empreses com IZASA SA, Clínica Quirón, Areslux SA, el Grupo de Empresas Dragón i Indústries Figueras SA.

Granollers, 2024

Entra a treballar a Roca Umbert l'any 1962, a la secció de preparació al magatzem de les bovines de color. Després va ocupar-se de qüestions de control de qualitat del procés de fabricació. En aquesta entrevista es parla de la fàbrica de la Batllòria (Sant Celoni, Vallès Oriental), que ell va veure néixer, i es complementa així una entrevista que se li va fer l’any 2023. En aquesta segona hi ha present, i hi intervé però no se la veu, Roser López Fugarolas, que també havia treballat a la fàbrica de la Batllòria.