El pintor Paco Merino, durant els anys vuitanta, era l’encarregat de decorar l’aparador de la llibreria La Gralla, que estava situada al carrer del Museu, número 9, de Granollers.
La llibreria era un punt de trobada de gent diversa amb inquietuds culturals, polítiques i socials. Una d’elles era Rosa Viñallonga, que sovintejava el local i que anys més tard en va ser llibretera.
El 1981, al llarg d’una setmana, es va fer una performance a l’aparador, amb la idea de convidar amics i clients a fer un te en aquest espai; el toc surrealista el posava la mitja i el barret, cada cop diferent. I així ho van fer: cada dia la Rosa, fent mitja i abillada amb un barret, rebia un nou convidat a l’aparador. Joan Corbera, aficionat al cinema des dels anys setanta, ho va filmar amb la seva càmera, que duia a sobre allà on anava. En el curt també hi participen la llibretera Pilar Batlles i el granollerí Xavier Torrents.
Filmació d’edificis i elements del patrimoni arquitectònic de Granollers, datats cap a 1900. Alguns dels edificis s'acompanyen d'una fitxa amb la situació, el propietari que el va fer construir, l'arquitecte i l'any. Es documenten 18 elements: 17 edificis i 1 font.
Primera pel·lícula de Ramon Dagà (1892-1962), fruit de la seva passió pels personatges còmics i una de les poques mostres del cinema català d'aquella època. Intervenien, juntament amb Dagà, que feia de protagonista, Pedro Terradas, Amadeu Barbany, Fanny Toms i Jacint Terricabres, com a actors. La trama és simple: el protagonista, un home sense feina però amb enginy, està enamorat de la filla d'un home benestant; en saber que el pare només donarà la mà de la filla a un esportista excel·lent decideix provar sort amb el ciclisme.
Aquest film, dividit en dues parts, és el tercer de la filmografia de Dagà. Es tracta d'una comèdia protagonitzada per un matrimoni, amb un marit molt amant de la lectura i poc afectuós amb l'esposa, i un lladre impostor que pren el lloc del marit. Com a personatges principals intervenen: Ramon Dagà en els papers d'Epifanio López, marit, i "Virutas", l'impostor; Amparo Fárvaro, com a esposa; també apareix en una escena Josep Escobar. Els exteriors van ser rodats al parc de l'Estació, al carrer de Girona, al jardí de la família Anfres, al bosc de Can Pinyol i en alguna localitat de la costa.
Documental que recull part de l'activitat comercial, industrial i del món de l'ensenyament del Granollers del moment. Inclou publicitat, tant estàtica com en moviment, a més de notables imatges de la història de la ciutat com ara les d'algunes botigues, les dels Tallers Botey, les del col·legi de segon ensenyament, les del taller del baster Enric Salla i les del laboratori d'anàlisi d'aigües d'Alfred Canal.
Documental de Granollers un dia de mercat de 1965. S’inicia amb un recorregut per la perifèria de la ciutat, amb les fàbriques que hi havia (Camp, Bimbo, Cuétara -en construcció-, EGA, garatge Eloy...) per després centrar-se en els carrers on es fa el mercat, amb les seves botigues i l'ambient que s'hi respira un dijous de mercat.
De maig a gener els bombardejos de Granollers 1938-1939
2006
Bombardeigs
Conflictes socials
Guerra Civil
Els documentals realitzats sobre els bombardejos de Granollers i d'altres municipis del Vallès Oriental, els anys 1938 i 1939, intenten reflectir el drama que van viure diverses poblacions inicialment de rereguarda durant la Guerra Civil. Són bombardejos que van ser portats a terme per part de l'aviació italiana, alemanya i hispana al servei del general Franco. La tragèdia i les conseqüències perllongades en la derrota militar i ideològica, l'exili i després el silenci imposat pel franquisme es fan palesos en la documentació, les fotografies, les filmacions de l'època, així com en les veus dels testimonis que relaten les seves vivències personals. El bombardeig de Granollers, el maig de 1938, un dels més importants soferts per una població durant la Guerra Civil i que dissortadament es va convertir, fins i tot, en notícia internacional pels resultats de la tragèdia, així com els nous atacs a la ciutat i poblacions veïnes el gener de 1939, donaren un balanç de víctimes i de destrucció que fan reflexionar sobre el perquè i el com van succeir uns esdeveniments que mai més no haurien de tornar a passar. Hi apareixen els testimonis de: Pere Canal, Josep Coll, Pere Font, David Gesalí, Carme Iglesias, Frederic Malàs, Rosalia Martínez, Joan Pi, Emili Ramon, Carme Sarroca, Joan Triadú
Film de ficció, gira al voltant de la vida de tres amics un diumenge de primavera a Granollers. Els amics caminen per la ciutat buscant alguna activitat que puguin fer i que els agradi, però es troben amb alguns entrebancs. La pel·lícula comença amb l'afirmació de Josep Lluís Torres, d'11 anys, que diu: "A Granollers no podem fer res". Els nens caminen pel carrer mentre es pregunten què poden fer. Creuen la carretera, passant per davant de can Torrabadella o la Fonda Europa, per entrar al cinema, on fan la pel·lícula "Una droga llamada Helen"(1970), que no és apta pel públic infantil. Decideixen anar al camp de futbol, on una entrada val 60 pessetes. No poden entrar i s'ho miren des de fora. Segueixen caminant i passen per davant d'on es celebra un ball amb Crony Quartet. Després s'amaguen en un carrer estret i fumen. Més tard, entren en un saló recreatiu (salón deportivo), d'on surten més tard. Un dels amics abandona la passejada i segueixen els altres dos, que acaben anant a casa d'un d'ells per seure al sofà i veure una pel·lícula "de l'oest", amb un posat força avorrit.
Film de ficció, la primera escena té lloc a la cruïlla de can Baulenas. Un guàrdia regula el trànsit al mig del carrer; a la vorera dos homes es troben i mantenen una breu conversa; el protagonista marxa cap cot. A continuació, al bar de la pista d’handbol del carrer de Tetuán, hi ha un grup de tres homes fent gresca; quan arriba el protagonista se'ls mira amb recel, poc després els homes l'increpen i li donen una empenta, que fa que es tiri la beguda per sobre. Enfadat el protagonista marxa corrent mentre els homes burletes riuen la broma. En la fugida, és atropellat, però ell continua corrent. Arriba a casa i amb llenguatge de signes explica al seu pare què li ha passat. El pare l'abraça i el consola.
Documental que mostra la transformació urbanística de Granollers en una època de canvis. Desapareixen alguns dels edificis emblemàtics de la ciutat com el de La Unió Liberal o l'Estació del tren MZA i es produeix el boom immobiliari amb la construcció de nous habitatges i d'edificis com la Mútua del Carme, promoguts per les noves immobiliàries. És un moment en què les construccions del s. XIX són considerades antigues i obsoletes. S'enderroca i es construeix a tort i a dret. Destaquem la vista panoràmica des de la Font Verda; l'espai que havia ocupat el Parc de l'Estació convertit en un pàrquing de cotxes; la construcció de la Mútua del Carme; l'enderroc d'unes naus davant de l'Església dels Frares; l'enderroc de la Pista Rosa, a la part del darrera de l'antiga Unió Liberal; l'enderroc de la Unió Liberal; els terrenys de RENFE, on es construirà el Parc Municipal Torras Villà; el carrer de l'Enginyer sense asfaltar; el carrer d'Agustí Vinyamata, sense asfaltar i ple de sots; la font de la Font Verda; i la vista panoràmica del carrer de Roger de Flor des del riu, des dels habitatges sindicals fins a l'Escola del Treball.També hi ha imatges de l'antic abocador a Palou.
Film de ficció, va ser el primer de la productora Elan Diert Produccions. El film comença amb imatges de l'actriu Marlen Dietrich. Després una dona fulleja un àlbum de fotos del seu casament i recorda: el casament, l'arribada a una ciutat, la pensió, la casa a pagès, la marxa de l'home a la guerra...
Film que recull diverses gravacions: les eleccions generals del 15 de juny de 1977; el canvi de nom dels carrers, el dissabte 18 de juny de 1977, a iniciativa del Congrés de Cultura Catalana; la Festa infantil al Parc Torras Villà i l'ambient al carrer l'Onze de Setembre del 1977. En el context polític de les primeres eleccions generals legislatives del 15 de juny de 1977, Granollers bull d'activitat política. Els carrers apareixen empaperats de propaganda electoral. La pel·lícula recull diferents moments de mítings del PSC, PSUC, de Xirinacs i de la CUPS.
Descoberta de la placa del nom del carrer Guayaquil el 15 d'octubre de 1950, amb la presència de l'alcalde, Jaume Raich Serra; el secretari de l'Ajuntament, Miquel Roura; el cònsol de l'Equador, Emilio Maulme; i Pere Maspons i Camarasa, entre altres autoritats. L'acte va tenir lloc a la cruïlla del carrer Guayaquil i Príncep de Viana. L'orquestra Windsor va posar la música.
Film de ficció, mostra el que un jove (Pere Illa) veu quan travessa Granollers de sud a nord per la carretera. Descobreix una ciutat que no li acaba de convèncer del tot, com ara un cartell en castellà que tapa un de català; o bé quan llegeix la premsa local. També fa una visita a l'exposició d'art homenatge a Joan Miró que va tenir lloc a la Caixa Provincial, del 15 de maig al 15 de setembre de 1971. Inicia el seu trajecte prop del passeig Colom i carretera amunt passa per la plaça de la Corona, la plaça de Maluquer i Salvador fins a arribar a can Mònic, Les imatges ens mostren com era Granollers l'any 1971.
Documental filmat a Granollers el 25 de desembre i també en els dies posteriors. La pel·lícula és un document històric únic que certifica la magnitud de la nevada del Nadal de 1962 i està filmada en diferents indrets de la ciutat, des del centre als afores. Així, veiem el carrer de Corró, el carrer d'Espí i Grau, la plaça de Maluquer i Salvador, la plaça de la Porxada, el carrer d'Anselm Clavé, el carrer de Marià Maspons, la plaça de la Corona amb un pessebre al mig, la plaça de Perpinyà, el local del Boul' Mich' a la plaça d'Espanya, el carrer de Francesc Ribas, vistes panoràmiques de tota la ciutat des dels terrats, el carrer d'Agustí Vinyamata, el Parc de l'Estació, l'antiga Estació i els seus coberts, el carrer de Girona, les vies del tren des del pont de l'Hospital, la plaça de Jacint Verdaguer, el carrer de Joan Prim, el riu Congost i el Montseny al fons, i el carrer de Santa Anna. Edificis com l'Hospital–Asil, l'Església de Sant Esteve, l'Ajuntament, la Porxada amb cotxes al seu interior a l'aixopluc de la neu. Escenes familiars on es gaudeix de la neu i gent traient la neu caiguda amb pales i màquines.
Documental filmat a Granollers els dies 25 i 26 de desembre de 1962. El film recull alguns dels moments de l'espectacular nevada caiguda el dia de Nadal i també del dia de Sant Esteve, quan ja lluïa el sol. La pel·lícula està filmada al centre de la ciutat des de la plaça de Perpinyà a la plaça de la Corona, passant per la plaça de Maluquer i Salvador, el carrer d'Anselm Clavé, el carrer de Joan Prim i el Parc de l'Estació. Imatges curioses com les d'alguns vianants esquiant per la carretera; bancs, cotxes i arbres colgats de neu; els passatgers del tren que no havien pogut arribar al seu destí i que havien passat la nit a l'hospital i tornaven a l'estació; un cavall transportant unes lleteres, un malalt traslladat en llitera, o els tractors traient la neu.
Film que documenta la celebració de la Festa Major de Granollers l'agost de 1979 i la commemoració del 125 aniversari de l'arribada del ferrocarril a la ciutat. El 1979 amb el retorn dels ajuntaments democràtics, l'Ajuntament de Granollers, va procurar donar un nou impuls a la Festa integrant la cultura popular i tradicional amb la creativitat del moment. El resultat va ser una festa participativa, que va comptar amb el suport d'una Comissió de Festes i la col·laboració de diferents entitats. Neix el grup d'animació La Murga, coordinat pel Centre de Teatre, que va engrescar la gent perquè sortís a gaudir de la festa. Gegants, capgrossos, cercaviles, actuacions per a infants a la Porxada, homenatges, fira de productes de la comarca, exposicions, concerts de rock, balls, sardanes, castells, ball de rams i la representació a mitjanit d'un rellotge musical vivent van conformar un programa ben variat. La Festa Major va coincidir amb el 125è aniversari de l'arribada del ferrocarril a la ciutat. Per aquest motiu els gegants de la comarca van arribar a bord d'un tren procedent de Cardedeu. Van presidir els actes les autoritats fictícies de l'època i les de 1979.
Film que documenta la presentació a Granollers el 18 de febrer de 1977 del Congrés de Cultura Catalana. L'acte es fa al Pavelló Municipal d'Esports. Inclou els parlaments de Gregori Resina, Oriol Pi de Cabanyes i Salvador Estany, i un recital de Rafael Subirachs, acompanyat de la guitarra.
Celebració de la Diada de Sant Jordi el 1977 a la Porxada i Manifestació a l'avinguda del Parc. Hi ha la reivindicació de l'Estatut d'Autonomia a la Porxada.
Documental filmat durant la Festa Major de Granollers el setembre de 1914. Es recullen diversos moments d'aquella festa: l'arribada de l'Orfeó Català a Granollers, la ballada de sardanes, la cercavila de gegants i capgrossos, el ball de deu a l'envelat, la col·locació de la primera pedra a l'Hospital i una cursa de ciclisme celebrada entre les Franqueses i Granollers. També hi ha una imatge panoràmica de la ciutat.
