El Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental, es va crear el 1932, i va ocupar l'edifici de l'antiga presó, que ho havia estat fins el setembre de 1931, i que ho tornaria a ser anys més tard. Estava situat a la plaça de Josep M. Folch i Torres, a tocar del carrer de Sant Bartomeu. En aquest indret, el Museu va estar fins el 1937, quan es va traslladar a la Casa Molina, del carrer del Museu.

Un aspecte del mercat setmanal a la plaça dels Cabrits. Al fons, el carrer de Santa Anna.

Jardins del Parc de l'Estació amb la balustrada de pedra que l'envoltava.

Els Jardins del Parc de l'Estació ocupaven el solar de l'edifici de Telefónica i arribaven fins al carrer d'Agustí Vinyamata, davant del Casino. El 1935, van construir la balustrada de pedra que envoltava el jardí, que es pot veure a la fotografia, i una escalinata que el comunicava amb l'esplanada de plataners.

L'estatge social de l'Orfeó Granollerí, quan estava situat a la plaça de la Corona.

Centre Radical d'Aliança Republicana, situat al carrer de Marià Maspons. Al fons, el Banc de Granollers.

Les campanes trencades a terra i la portalada romànica, de l'Església de Sant Feliu de Canovelles tapiada, en l'esclat de la Guerra Civil.

Incendi de l'edifici de les monges Carmelites, del carrer de Guayaquil, en l'esclat de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà l'Escuela Cristiana de los Hermanos, a la plaça de l'Església, quan va ser incendiada en l'esclat de la Guerra Civil.

21/07/1936

Papers, llibres i documents cremats a terra, de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil. Vista del carreró que hi havia a ponent de l'església; al fons la façana de l'edifici Arxiu-Museu, situat a la plaça de Sant Bartomeu, actual plaça de Folch i Torres.

21/07/1936

Incendi de l'Església dels Frares en l'esclat de la Guerra Civil.

21/07/1936

Portalada gòtica de l'Església de Sant Esteve mig destruïda, per l'incendi provocat en l'esclat de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà la portalada del Convent de Sant Francesc quan va ser incendiat en l'esclat de la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà la portalada romànica de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil.

Capella del Roser de l'Església de Sant Esteve, destruïda per un incendi, en l'esclat de la Guerra Civil. A primer terme, l'obertura de la porta d'accés a la trona gòtica.

Incendi de la porta romànica de l'Església de Sant Esteve, en l'esclat de la Guerra Civil.

La banda de música de les milícies al carrer de Corró. Al fons, la Capella dels Sants Metges.

La banda de música de les milícies a la plaça de la Porxada, que fou dirigida pel músic Josep M. Ruera.

La banda de música de les milícies a la plaça de la Porxada, davant de l'Ajuntament, convertit, a l'inici de la Guerra Civil, en les oficines centrals del Comitè.

21/07/1936

L'edifici del Centre Catòlic quan estava a la plaça de l'Església, després de ser incendiat durant la Guerra Civil.

Estat en el qual quedà el Centre Catòlic, situat a la plaça de l'Església, quan va ser incendiat en l'esclat de la Guerra Civil.

Retaule de la Mare de Déu de les Neus, coneguda popularment com a Mare de Déu de les Aigües, per ser invocada contra la sequera. La talla de la Mare de Déu va ser destruïda durant la Guerra Civil. Originalment, estava situat a la capella de la torre de les Aigües de Palou.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.

Mobilització de les milícies antifeixistes de la CNT–FAI en els primers moments de l'aixecament nacional, el juliol del 1936, al carrer d'Anselm Clavé, al davant de l'edifici de La Unió Liberal. La Unió Liberal va ser una entitat social progressista i popular, on hi havia membres dels partits liberals i republicans, però que també donava cabuda a una gran part de la ciutadania sense significació política, que hi podia gaudir de la biblioteca, el cafè, l'escola, l'orfeó i el teatre.